HooperChopSuey

Havia quedat com sempre al bar amb la seva estimada, a la taula en que el sol era més generós durant els mesos d’hivern, a la taula on s’havien conegut, que s’havia convertit en lloc de confidències, riures i plors, la taula que tot ho permetia i perdonava. Però avui la taula era de sorpresa.

Ja feia estona que les mirava, s’havia quedat a un racó de la barra observant-les, desorientat, pensatiu, no entenia com de sobte veia dues promeses i no sabia distingir amb qui compartia la passió encesa que sempre es desfermava quan estaven junts.

Més desconcertant era encara l’estat d’ànim tant distès d’elles, que passava, estaven jugant amb ell?

El costat més entremaliat del seu cervell ja endevinava jocs a sis mans, però havia de decidir què fer, el fet d’arribar tant aviat potser les havia enxampat i ara una d’elles marxaria, pensà.

Passaven els minuts, ningú es llevava de la cadira, ell va optar per agafar una cervesa i seure a la taula del costat, per veure quina el reconeixia primer, almenys podria jugar les seves cartes a favor.

Ell no hauria pensat mai, que cap de les dues fes el mínim gest envers ell quan prengué el seient, ara si que no sabia que pensar. Només una cosa tenia clara, necessitava un altre cervesa, i deixar que els esdeveniments fessin la resta.  

Molt amablement, les dues noies li varen demanar si els podia vigilar les bosses mentre anaven al servei. Que menys va pensar ell, fent un gest afirmatiu, mentre somreia incrèdul.

Quan per defecte professional mirava els seus culs entrar al servei de senyores, va escoltar des de la porta d’entrada del bar la veu de la seva estimada somrient, demanant excuses per el retard dient: Perquè has canviat de taula, amor?

Ell, només espera que s’obri la porta del servei..............

Una aportació a Relats Conjunts...........i 50