dimarts, 24 de gener de 2012

Escac i mat



Ens agradi o no, vivim sobre un autèntic taulell d’escacs del que malauradament en som els peons. Si la nostre tasca era defensar tot el que teníem darrera, ara veient com les torres han estat fetes amb diners desviats per alfils, que  des de els seus discursos ens volen fer creure que necessitem. Això si, sempre protegits per la seva cavalleria.
 Si les dues peces principals, monàrquiques no massa o gens ben vistes per tota la població, també decauen en malversacions, que ens queda per defensar? Si els pitjors enemics els tenim darrera nostre, quin sentit té jugar.
Trenquem files? Potser serà millor que arrepleguem les cartes i juguem al strip poker, al menys en ho passarem bé.

20 comentaris:

kweilan ha dit...

Excel.lent apunt metafòric!

XeXu ha dit...

Saps què et dic? Que no em sento ni peó. I és que tota aquesta trepa de darrere, que se suposa que són els forts i que ens han de protegir, els veig tan lluny de nosaltres que per força han d'haver-hi altres posicions entre ells i nosaltres.

Ventafocs x ha dit...

L'únic consol és que al final el rei i el peó acaben a la mateixa capsa.
Strip poker? ostres... no convé, no tenc ni idea com es juga al póker...

rits ha dit...

No en tinc ni idea de jugar als escacs. És d'aquells jocs que m'han explicat moltes vegades les regles però no se'm queden. Poca estratègia tinc jo. Però em sembla recordar que hi ha una manera, una jugada on el peó guanya la partida.

Cal que siguem intenant arribar a aquesta jugada. I si no, trencar les regles!!

magazine.cat ha dit...

Jajaja... Segur que si que ens ho passem millor jugant al strip poker que als escacs.

Carme ha dit...

Els escacs sempre m'han avorrit...
Això de mirar la manera de matar més ni que sigui un joc.. no em motiva gens...

Però no crec que em deixin triar i si sóc peó ho seré encara que no vulgui!

Ferran ha dit...

Doncs mira, Garbi, jo crec que ja hi estem jugant, al strip poker. Les cartes ja són sobre la taula, ningú s'enganya, tots sabem el que hi ha. Ara només falta que la partida la guanyem nosaltres, que en pilotes es quedin els qui fins ara ens les han estat tocant a nosaltres.

I mira, avui estic especialment optimista al respecte. Guanyarem!

Joana ha dit...

Segur que seria més divertit...

Quadern de mots ha dit...

Esperem que aviat pugem guanyar la partida i que cap peó faci un MAL ús dels seu dret a convertir-se en cap altra peça per arribar a guanyar.

Com el Ferran, encara que ara pugui semblar molt lluny crec, que arribarem a guanyar la partida.

El porquet ha dit...

Jo prefereixo fer una bona botifarra!

tirantlobloc ha dit...

Bona metàfora! M'ha agradat! Ara en podries fer una del parxís que combinat amb la botifarra i el strip-poker seria un joc de molt d'èxit!!!

Eduard Ariza ha dit...

Bona metáfora, però com trenquem files?

Joan ha dit...

Em sembla que en un tauler d'escac no som peons ni blanc ni negres sinó més aviat el tauler mateix. I totes les figures ens trepitgen.

I vigileu amb les idees, que si els dona per les cartes acabarem tots en pilotes en ple gener.

Ferran ha dit...

Això, porquet, això: botifarra per tothom!!!

kira permanyer ha dit...

Ostres, no m'imagino jo a Mariano Rajoy perdent al strip poker... jajajajaja

Pakiba ha dit...

Millor jugar al poker,el ajedrez o
escacs ja jugan altres per nosaltres.

Glòria ha dit...

Un bon símil, tu! Jo faré encreuats...

GEMMA ha dit...

Està tot tan desastrós, que no sé si ens quedaran ànims per jugar a res.

Elfreelang ha dit...

Jugo sovint a escacs encara que el meu contrincant és l'ordinador...almenys dins el tauler hi ha peons que poden arribar a ser reines...a fora la cosa no va així...val més jugar a cartes i estripant la baralla!

bajoqueta ha dit...

És tan surrealista tot plegat...

Jo continuaré jugant al meu joc i passant-ho bé amb la tele tancada :)


365 contes
Terra de llibres