Havia quedat com
sempre al bar amb la seva estimada, a la taula en que el sol era més generós
durant els mesos d’hivern, a la taula on s’havien conegut, que s’havia
convertit en lloc de confidències, riures i plors, la taula que tot ho permetia
i perdonava. Però avui la taula era de sorpresa.
Ja feia estona que
les mirava, s’havia quedat a un racó de la barra observant-les, desorientat,
pensatiu, no entenia com de sobte veia dues promeses i no sabia distingir amb
qui compartia la passió encesa que sempre es desfermava quan estaven junts.
Més desconcertant
era encara l’estat d’ànim tant distès d’elles, que passava, estaven jugant amb
ell?
El costat més
entremaliat del seu cervell ja endevinava jocs a sis mans, però havia de
decidir què fer, el fet d’arribar tant aviat potser les havia enxampat i ara
una d’elles marxaria, pensà.
Passaven els
minuts, ningú es llevava de la cadira, ell va optar per agafar una cervesa i
seure a la taula del costat, per veure quina el reconeixia primer, almenys
podria jugar les seves cartes a favor.
Ell no hauria
pensat mai, que cap de les dues fes el mínim gest envers ell quan prengué el
seient, ara si que no sabia que pensar. Només una cosa tenia clara, necessitava
un altre cervesa, i deixar que els esdeveniments fessin la resta.
Molt amablement,
les dues noies li varen demanar si els podia vigilar les bosses mentre anaven
al servei. Que menys va pensar ell, fent un gest afirmatiu, mentre somreia
incrèdul.
Quan per defecte
professional mirava els seus culs entrar al servei de senyores, va escoltar des
de la porta d’entrada del bar la veu de la seva estimada somrient, demanant
excuses per el retard dient: Perquè has canviat de taula, amor?
Ell, només espera
que s’obri la porta del servei..............
Una aportació a Relats Conjunts...........i 50
22 comentaris:
Ostres, què bo garbí! M'encanta la idea. Ara no n'hi ha dues, n'hi ha tres! Això és més del que pot suportar un home! Les neurones li devien ballar la polca. És d'esperar que la porta del servei no s'obri, però segur que tots ens preguntem què passaria!! Et felicito!
És el perill de sortir amb una trigèmina i que no t'ho expliqui XD. Molt bó!!
Veig que Les Tres Bessones s'han fet grans!! Hehehe... bé, ara ja pot somniar jocs a 8 mans... no està malament, no??
Bon relat, Garbí! Bona sorpresa final!
Molt bo...no m'esperava que fossin tres!
Ja ja ja! que tonta! m'ha costat pillar-ho! sort dels comentaris! i mira que avui he conegut a uns trigèmins!
hehehe, molt bo!! això si, diga'm bàsica, xò lo de defecte professional mirar culs? ... ais, no ho pillo!!
jo com la rits... he pensat professional?... :)
les tres bessones m'han ben sorprès, garbí. Molt bo!
Molt bo! T'has superat!
Ostres!!!
un relat sucós.. i productiu·. entre tantes mans no sé pas que farà el protagonista..
ei, això de professional en mirar culs em té intrigada, diga'm ingènua..:)
Mare meva, sí que tocava fort el sol a la taula.
que eren aquelles que cantaven amb no recordo qui...? (julio iglesias?)
X¬DDDD
quin relat més sorprenent!
i no faré cap comentari respecte a la "teva" deformació professional... jajajajajaja (nen, s'han de guardar les aparences...)
Professional fins i tot relatant. Magnífic, Garbí!
Molt bo. Primer he pensat que la cervesa estava més carregada del compte, però que siguin tres bessones dóna molt més joc... i mai millor dit. ;-D
Felicitats, dedueixo que t'agraden les dones amb barret.
Caram, tres per comptes d'una. No t'hi poses pas per poc!
Wuau... Tres?
Oooooooooooooooooh tres, que maco i quina facilitat teniu per escriure!!
D'això se'n diu ser un cràpula!!!
No hi ha dos sense tres! m'has sorprès amb el gir i m'ha agradat!
Dos és suficient, tres ja és multitud!
Molt divertit!
el defecte és prou comú, no hi ha ulleres per poder corregir-ho :)
Publica un comentari a l'entrada