dijous, 19 de gener de 2012

Quan l’experiència fa acte de presència


No fa masses dies, vaig assistir a un esmorzar d’aquells que la forquilla és present des del primer moment, compartint taula amb ex companys de fatigues de quan estrenàvem majoria d’edat.
Podem haver canviat, més o menys, però encara conservem en ment algunes de les bestieses que tots hem  acumulat en algun moment de les nostres vides.
La conversa era prou distesa explicant velles batalles, tant com per oblidar-nos que a la taula hi havia algun dels fills en l’edat que nosaltres estàvem recordant......aleshores i després d’un creuament de mirades iròniques, és quan t’adones que el teu deure potser seria frenar els impulsos ja prou elevats del més joves, per cridar a la responsabilitat que ens agradaria d’ells.
Just en aquell moment, quan t’adones que l’experiència fa acte de presència, et dóna per pensar en els anys que ja portes a sobre i que potser tampoc cal explicar tot el que els ve per endavant, han d’anar aprenent a fer camí, per passar de ser un vi novell, agafant solera de mica en mica, per arribar a les portes d’un reserva que encara va envellint, esperant guanyar al mateix temps. Algun es tornarà agre a mig camí, hem de córrer una mica el risc, una sobreprotecció podria ser contraproduent. De tots és sabut que un vi es fa especial per tenir un caràcter, cos, aroma......únics.
Txin txin, per la collita que ens segueix, tant de bo millor encara que la nostre.

20 comentaris:

Carme ha dit...

Txin txin, per ells doncs!

I també per vosaltres!

Yáiza ha dit...

Txin, txin, garbí!

Jo no ho visc des del teu punt de vista, però he estat monitora durant uns anys i he acompanyat joves d'entre 13 i 17 anys. Veus com viuen coses que tu ja has viscut... tenen problemes que tu ja has sol·lucionat, però l'únic que toca fer és consolar-los una mica, dir-los que tot anirà bé, i deixar que trobin el seu propi camí.

Bon post, i molt sàvies reflexions!

rits ha dit...

brindem i tant!!
xq com el vi, es vagi fent valuós amb el pas del temps.

Ferran ha dit...

Que la collita sigui bona i, efectivament, han de fer el seu camí; cadascú ha de fer el seu camí, cometre els seus errors, per aprendre i millorar...

Aquesta sensació de començar a portar més camí fet del que em queda per fer, mira que dec ser raro, m'agrada. És una mica la filosofia aquella tan sublim del 'que me quiten lo bailao' :)

Pakiba ha dit...

Jo com diu el Ferran,que me quiten lo bailao, pero si es britat que la vida passa tan rapit que voldria tenir uns cuan menys, pero es bonic sentir als nets dir " iaia tu saps de tot.

XeXu ha dit...

Jo he provat de fer-ho algun dia, mirar d'instruir els novells a la feina amb l'experiència acumulada, però al final veus que no hi ha res a fer, que el missatge no arriba i fins que no ho viuen, no ho aprenen. Així que ens conformem en acompanyar-los, no en mirar d'ensenyar res. Hi ha coses que només les aprèn un mateix.

Allau ha dit...

Estic començant a fer una col·lecció d'indicis de fer-se gran. Què complicat ha de ser sentir-se a la vegada pare i fill! I encara que tu no ho pensis, i tant que hem canviat! Vulguis o no, hem esdevingut més conservadors i carques del que ho érem fa vint anys.

Ep, s'admeten excepcions!

Glòria ha dit...

Txin, txin! Jo tinc un parell de vins en procès, espero que no es tornin vinagre...

Joana ha dit...

Els hem de deixar fer camí, i seguir el nostre, però no oblidem els bons instants...

Ferran ha dit...

"hem esdevingut més conservadors i carques del que ho érem fa vint anys". Allau, no! Aquí un que fa vint anys era (o crea que era?) mooolt més conservador i carca que ara. Queda dit.

Pep ha dit...

Salud, company.
Que tinguem sort en la collita i poder fer del vi la nostre més preuada victòria.

Carme J ha dit...

Txin, txin!
És ben cert que ningú aprèn amb l'experiència que hagi adquirit cap altre!

Marta Contreras ha dit...

Jo sempre penso que els vins que han madurar són els millors :)

Thera ha dit...

Txin, txin!!
Bona reflexió. Deixe'm que madurin a poc a poc, prenent-se el seu temps, però seguim el procés sense perdre'l de vista, encara que sigui de lluny!!

Clidice ha dit...

Refiar-te del futur és imperatiu. Ara tu expliques batalletes i veus la mirada dels que vénen al darrera, i penses que hi va haver un dia on tu escoltaves batalletes ... I tampoc ho has fet tan malament oi? Se'n sortiran, segur :)

Joana Navarro ha dit...

Res millor que l'expreriència viscuda!!!

magazine.cat ha dit...

Txin txin, per ells.
Mol bon escrit, esperem que no s'ens facin agres :))

Ventafocs x ha dit...

Certament l'experiència és un grau, però també és cert que cada un ha de trobar el seu propi camí, madurant al seu ritme. Així i tot, sentir-se acompanyat, encara que sigui d'enfora, dóna molta força.

jomateixa ha dit...

Txin, Txin per ells i per nosaltres, que no és fàcil arribar, ni fàcil deixar que ells hi arribin ficant-hi poca cullerada.
El nostre instint és protegir-los, encara que sabem que al final han d'avançar pel seu compte...

kira permanyer ha dit...

ostres, quin post més bo. Resumeixes en unes linees el paper de tutors/pares molt be. Es dificil però, ara es més fàcil entendre la persistència dels pares per redirigir constantment les nostres vides. Abraçada.