dimarts, 17 de gener del 2012

HooperChopSuey



Havia quedat com sempre al bar amb la seva estimada, a la taula en que el sol era més generós durant els mesos d’hivern, a la taula on s’havien conegut, que s’havia convertit en lloc de confidències, riures i plors, la taula que tot ho permetia i perdonava. Però avui la taula era de sorpresa.
Ja feia estona que les mirava, s’havia quedat a un racó de la barra observant-les, desorientat, pensatiu, no entenia com de sobte veia dues promeses i no sabia distingir amb qui compartia la passió encesa que sempre es desfermava quan estaven junts.
Més desconcertant era encara l’estat d’ànim tant distès d’elles, que passava, estaven jugant amb ell?
El costat més entremaliat del seu cervell ja endevinava jocs a sis mans, però havia de decidir què fer, el fet d’arribar tant aviat potser les havia enxampat i ara una d’elles marxaria, pensà.
Passaven els minuts, ningú es llevava de la cadira, ell va optar per agafar una cervesa i seure a la taula del costat, per veure quina el reconeixia primer, almenys podria jugar les seves cartes a favor.
Ell no hauria pensat mai, que cap de les dues fes el mínim gest envers ell quan prengué el seient, ara si que no sabia que pensar. Només una cosa tenia clara, necessitava un altre cervesa, i deixar que els esdeveniments fessin la resta.  
Molt amablement, les dues noies li varen demanar si els podia vigilar les bosses mentre anaven al servei. Que menys va pensar ell, fent un gest afirmatiu, mentre somreia incrèdul.
Quan per defecte professional mirava els seus culs entrar al servei de senyores, va escoltar des de la porta d’entrada del bar la veu de la seva estimada somrient, demanant excuses per el retard dient: Perquè has canviat de taula, amor?
Ell, només espera que s’obri la porta del servei..............


Una aportació a Relats Conjunts...........i 50
            

22 comentaris:

Sergi ha dit...

Ostres, què bo garbí! M'encanta la idea. Ara no n'hi ha dues, n'hi ha tres! Això és més del que pot suportar un home! Les neurones li devien ballar la polca. És d'esperar que la porta del servei no s'obri, però segur que tots ens preguntem què passaria!! Et felicito!

Alyebard ha dit...

És el perill de sortir amb una trigèmina i que no t'ho expliqui XD. Molt bó!!

Yáiza ha dit...

Veig que Les Tres Bessones s'han fet grans!! Hehehe... bé, ara ja pot somniar jocs a 8 mans... no està malament, no??

Bon relat, Garbí! Bona sorpresa final!

kweilan ha dit...

Molt bo...no m'esperava que fossin tres!

Gerònima ha dit...

Ja ja ja! que tonta! m'ha costat pillar-ho! sort dels comentaris! i mira que avui he conegut a uns trigèmins!

rits ha dit...

hehehe, molt bo!! això si, diga'm bàsica, xò lo de defecte professional mirar culs? ... ais, no ho pillo!!

Carme Rosanas ha dit...

jo com la rits... he pensat professional?... :)

les tres bessones m'han ben sorprès, garbí. Molt bo!

Catalina Cerdó ha dit...

Molt bo! T'has superat!

Quadern de mots ha dit...

Ostres!!!

lolita lagarto ha dit...

un relat sucós.. i productiu·. entre tantes mans no sé pas que farà el protagonista..
ei, això de professional en mirar culs em té intrigada, diga'm ingènua..:)

Rafel ha dit...

Mare meva, sí que tocava fort el sol a la taula.

Barbollaire ha dit...

que eren aquelles que cantaven amb no recordo qui...? (julio iglesias?)

X¬DDDD

quin relat més sorprenent!

i no faré cap comentari respecte a la "teva" deformació professional... jajajajajaja (nen, s'han de guardar les aparences...)

Anònim ha dit...

Professional fins i tot relatant. Magnífic, Garbí!

McAbeu ha dit...

Molt bo. Primer he pensat que la cervesa estava més carregada del compte, però que siguin tres bessones dóna molt més joc... i mai millor dit. ;-D

montse ha dit...

Felicitats, dedueixo que t'agraden les dones amb barret.

Joan ha dit...

Caram, tres per comptes d'una. No t'hi poses pas per poc!

magazine.cat ha dit...

Wuau... Tres?

Pakiba ha dit...

Oooooooooooooooooh tres, que maco i quina facilitat teniu per escriure!!

El porquet ha dit...

D'això se'n diu ser un cràpula!!!

Elfreelang ha dit...

No hi ha dos sense tres! m'has sorprès amb el gir i m'ha agradat!

Marta ha dit...

Dos és suficient, tres ja és multitud!

Isabel ha dit...

Molt divertit!
el defecte és prou comú, no hi ha ulleres per poder corregir-ho :)