divendres, 9 de desembre del 2011

Tablet, tableta o tauleta.


El nom tant li fa, és més aviat una costum de com anomenar les coses, sempre i quan no volem ser massa estrictes amb el nostre vocabulari. El que de veritat és important és si realment funciona o no.
He esperat més de tres mesos en fer-ne una crítica constructiva intentant defugir les primeres impressions que sempre són menys estrictes degut a la novetat. Com l’amor, vaja.
Passat tot aquest temps puc dir que n’estic molt content, tant de les seves prestacions com de les aplicacions que un s’hi pugui instal·lar, comptant des de la més freaky a la més necessària. També m’ha sorprès la qualitat  de les seves fotografies, vídeos i la agilitat per fer videoconferència de qualitat.
No tot han de ser coses bones,  tot té les seves mancances o potser millor dit agilitat limitada, com és el cas del teclat virtual. Un teclat molt complert amb una resposta tàctil excel·lent, però que limita molt la velocitat d’escriptura sobretot quan has de posar accents, apòstrof, guions...etc, doncs la seva manera és la pressió continuada de la tecla fins que surt una finestra on  esculls la opció. Tampoc és que sigui un gran problema si tenim en compte que ja es comercialitza un teclat com el que estem acostumats.
No cal que doni les característiques tècniques del aparell, doncs per això es va inventar Internet. Però el que si vull deixar clar es que amb menys de mig kilo podem portar a sobre un aparell on tenir-hi feina, lleure i contacte amb la virtualitat, sempre que ho volem o necessitem.
Jo no he mossegat la poma, si no que m’he fet amic del ninotet verd, un android que cada dia em deixa descobrir un xic més d’ell. Però tranquils, que no n’estic enamorat, només ens agradem.......


18 comentaris:

Sergi ha dit...

Una eina que no és necessària, com avui en dia un mòbil, però que pot ser útil per fer alguna cosa més que amb un aparell més petit, tant per feina com per lleure. El que passa és que jo el veig infinitament més per lleure, i per tant és una despesa que passo de fer. Un ordinador petit va millor per treballar, en això hi hauríem d'estar d'acord.

El porquet ha dit...

Jo, com en XeXu, sóc més de portàtil petit, fi i ben manejable per tot arreu (per això he mossegat la poma...). Ara bé, tampoc m'he mirat a fons un tablet d'aquests i estic segur que si se l'utilitza bé i a fons se'n pot treure un molt bon rendiment.

Bona compra doncs si m'estàs satisfet!

Yáiza ha dit...

Mmmm... jo penso el que han anat dient. Necessari, no li trobo. Ara, que si em caigués del cel (amb poma, siusplau, que faci joc amb l'ordinador i el mòbil, ja posats!), estaria encantada de la vida i ja li trobaria utilitats, ja!

Tampoc sóc gaire fan dels netbooks, perquè trobo que tenen poca potència i jo de seguida estic fent mil coses a l'hora i saturo fins i tot el meu portàtil, que és un Macbook blanc, i que m'agrada molt perquè essent molt manejable, és també molt potent.

En tot cas, m'alegro que estiguis satisfet de la despesa!! A la llarga segur que tothom que s'ho pugui permetre... picarà. Com amb tot el que s'inventen perquè ens hi gastem els quartos! ;)

Allau ha dit...

Com que a mi, el que més m'agrada és escriure, m'importen molt els teclats. De totes aquestes modernitats em quedo amb les Olivetti d'Ettore Sotsass.

Albanta ha dit...

Ostres!!I jo que ni tan sols atine amb el mòbil!! M'ho vec un núvol una tablet, tanleta o tauleta, com es digui!!!
Besets, i contenta per tu ia teva compra,

Assumpta ha dit...

Hehehehe quina gràcia... una tablet d'aquestes amb un teclat "normal"... deu semblar... què?... un petit portàtil? :-))

Ai, ai, quines necessitats que tenim, mare meva... la societat de consum...

Ferran Porta ha dit...

Quin peligru, quin peligru! No m'ensenyis aquestes coses, garbi, que fins ara estic aconseguint, amb orgull, esquivar la temptació... i així vull que continuï la pel.lícula.

Disfruta-la!

Garbí24 ha dit...

tothom comenta la despesa com a handicap, però si es contracte una tarifa de dades de 15 euros al mes que tampoc és cap ruïna. Aleshores el preu de compra s'assembla molt a la d'un netbook.
Que ningú pensi ara que a casa el gossos estan lligats amb llonganisses, que per no tenir no tinc ni gossos.
Un caprici? potser si, però qui no en té cap?

Catalina Cerdó ha dit...

Entre les seves funcions es troba llevar el mal de coll? Si és així igual me la compr... ;) shhhhh, no puc quasi xerrar :( Bon cap de setmana i bon partit!

bajoqueta ha dit...

A mi m'encanta! Bajoqueto té una Galaxy i la fa servir per la feina. Però a les nits li robo per fer coses meves jajaja. M'agrada molt per què no has d'enxufar l'ordinador per si has de mirar el correu per una urgència o el que sigui... o de vegades miro alguna sèrie, té molt bona qualitat.

Per escriure no... que jo sóc d'escriure amb tots els dits i allí et pots tornar loco... Però per veure coses i fer coses ràpides és genial. I sobretot per quan surts fora que no pesa quasi.


365 contes
Terra de llibres

Anònim ha dit...

Caram garbí, què posat estàs! Estic a "años luz" de tu, gaudeix!

Elfreelang ha dit...

Considero que ja fas bé de no estar-ne enamorat...mai se sap què pot passar...a mi m'agraden aquestes tauletes encara que prefereixo les de xocolata blanca que almenys són més barates, no tenen tantes prestacions però alimenten...amb un portàtil ja faig el fet...encara que confesso tenir un Ipod...

Anònim ha dit...

en mica en mica la gent del meu voltant cau a les grapes d'aquestes tauletes, però jo resistiré!

Mireia ha dit...

a l'estiu vaig caure a les "urpes " del senyor de la poma. Bé... caure, caure m'hi vaig llençar més aviat. Crec que és una despesa incessesària com tots els capricis.. però després hi treus molt més suc del que havies pensat....si més no és el que em passa a mi. Tot i ser una despesa cara ,n'estic contenta. aquesta era la gran por que tenia, malgastar uns diners perquè es quedessina aun calaix, i no ha estat així, tot el contrari

Finestreta ha dit...

Compte que l'amor amb aquests aparells et pot confondre! jeje

rits ha dit...

si li treus utilitat, benvingut sigui.

a mi, la poma si que em tempta, més que el ninotet verd, x sort les meves temptacions són guarides per la gent que tinc al costat que em recorda que no em cal....

Eduard ha dit...

Jo he probat a treballar amb la d'un amic i no hi va haver forma. Certament, no mantinc un tracte massa cordial amb les noves tecnologies, però, en aquest cas, prefereixo el portàtil petit; amb o sense poma.

jomateixa ha dit...

Noi, tu sempre a la última! No t'estas de res...