diumenge, 11 de desembre de 2011

Cros


Si bé va començar com un joc infantil del petit de casa, en voler participar en el circuit de cros Gironí, ha resultat que s’hi ha enganxat i ja portem tres proves acabades.
La primera va ser la de Girona amb 1900 mts enfangats, pagant la inexperiència de no haver corregut mai, sortint amb una esprintada  que va castigar durament el resultat, obtenint la posició 23 de 58 participants. Jo vaig ser el primer sorprès de que acabés en tant bona posició sabent de la seva inexperiència.
La segona prova, a la vila de Salt, amb poc més de 1400 mts de pista en condicions i seguint els consells de guardar forces, va acabar fent 11 de 66 que participaven. Però arribant amb un estat molt al límit del que és recomanable.
Veient que la cosa anava bé, hem entrenat durant les dues setmanes que  hi ha hagut entre curses, per presentar-se amb més seguretat a la prova.
Avui ha tingut lloc la cursa a Sta Cristina d’Aro, un circuit amb bassals naturals i provocats, que han fet que alguns arribessin amb les bambes a la mà. Ell ha tornat a fer 11 de 48, arribant cansat però amb forces sobrades.
Ara a esperar la setmana que ve, a Caldes de Malavella, a veure si compleix la seva il·lusió de quedar entre els deu primers, per poder penjar una mica de metall al seu orgullós coll, que de passada és el nostre.
Fins aquí la crònica d’un plec de curses per iniciar-se en el món del cros, que si acaba quallant, esperem tingui més curses a l’abast per poder fer el que ara per ara li agrada.

A pocs metres de l'arribada

18 comentaris:

El porquet ha dit...

Caram quin plançonet més fort que esteu criant! És bonic veure com va agafant experiència. S'ha d'anar coneixent el cos, els seus límits i els seus punts forts... d'aquesta manera, i al bon ritme que porta, serà un top ten ben aviat!

Anna Griera ha dit...

Ostres molt bé el teu fill! molt bones marques! felicitats! :) l'esport és molt important i cuidar la forma física és gratificant i tot i que demana un esforç, et compensa amb escreix. Jo sempre he fet esport i no ho deixaria per a res! a veure a on arriba l'afició del teu fill, mai se sap! :)

Yáiza ha dit...

Doncs ho trobo un hobbie molt recomanable per un nano!! Córrer és tenir molt fons físic, però també és tenir la ment clara per mesurar forces i resistir. Admiro força la gent que corre, sobretot llarges distàncies, jo sóc incapaç. Caminar, el que vulguis, però corrent no faig ni 100 metres que ja esbufego...
Ja ens explicaràs com va la següent cursa!

XeXu ha dit...

Teniu un petit campió a casa, ja veig! Estrany aficionar-se a córrer, però mira, tot és fer esport. Ja saps, entrenament, disciplina, i moltes ganes. Si s'ho pren com toca, segur que aviat anirà millorant aquesta onzena posició. I de retruc, si tu entrenes amb ell, també et posaràs en forma! Encara que ja sabem que tu tens un 'cos serrano' d'anar en bici, que ja ens l'ensenyes a les fotos de les vacances!

lisebe ha dit...

Enhorabona pel campió i pels papis que us caurá la baba i no es per menys!!!

Que guapu!!!! però com diu la dita castellana de "casta le viene al galgo ".

Felicitats i per l'altre cursa!!

Allau ha dit...

No es pot dir que plantegeu la carrera esportiva del nano amb gaire mètode, però vistos els resultats potser ja està bé. Molts èxits futurs!

Ventafocs ha dit...

Enhorabona! Teniu tot un campió a casa... tant de bo es vagin complint les seves il.lusions! Bona setmana, Garbí!

Carme ha dit...

Un bon esportista que va pujant!
Fa il·lusió veure les ganes de superació i de tirar endavant.

Glòria ha dit...

Què xulo! I quina il·lusió que fa als pares... Orgull, sí senyor, per què no?

Anna ha dit...

Enhorabona mini Garbi!! :) Molta sort per la setmana que ve!

Clidice ha dit...

Què maco el noi! :)

Joan ha dit...

Ai, l'afició a les curses. Un altre perdut. Hehehee. Ah, i felicitats, és clar.

Pakiba ha dit...

Moltes felicitats per el Junior Garbi que ja demostra maneras.

Eduard Ariza ha dit...

Ostres felicitats pel "petit de la casa", perquè ha aconseguit una poresa, no gens petita.

LEBLANSKY ha dit...

Endavant!

Finestreta ha dit...

Molt bé no?! És maco fer esport i autoexigir-se a un mateix! Felicitats per la part que et toca!

sargantana ha dit...

ja pots anar treguen els potets amb la sorra, que cal lloc per les medalles..jejejje
felicitats familia!!

Ferran ha dit...

Aplaudiments i ànims, nano!!