Tablet, tableta o tauleta.

El nom tant li fa, és més aviat una costum de com anomenar les coses, sempre i quan no volem ser massa estrictes amb el nostre vocabulari. El que de veritat és important és si realment funciona o no.

He esperat més de tres mesos en fer-ne una crítica constructiva intentant defugir les primeres impressions que sempre són menys estrictes degut a la novetat. Com l’amor, vaja.

Passat tot aquest temps puc dir que n’estic molt content, tant de les seves prestacions com de les aplicacions que un s’hi pugui instal·lar, comptant des de la més freaky a la més necessària. També m’ha sorprès la qualitat  de les seves fotografies, vídeos i la agilitat per fer videoconferència de qualitat.

No tot han de ser coses bones,  tot té les seves mancances o potser millor dit agilitat limitada, com és el cas del teclat virtual. Un teclat molt complert amb una resposta tàctil excel·lent, però que limita molt la velocitat d’escriptura sobretot quan has de posar accents, apòstrof, guions...etc, doncs la seva manera és la pressió continuada de la tecla fins que surt una finestra on  esculls la opció. Tampoc és que sigui un gran problema si tenim en compte que ja es comercialitza un teclat com el que estem acostumats.

No cal que doni les característiques tècniques del aparell, doncs per això es va inventar Internet. Però el que si vull deixar clar es que amb menys de mig kilo podem portar a sobre un aparell on tenir-hi feina, lleure i contacte amb la virtualitat, sempre que ho volem o necessitem.

Jo no he mossegat la poma, si no que m’he fet amic del ninotet verd, un android que cada dia em deixa descobrir un xic més d’ell. Però tranquils, que no n’estic enamorat, només ens agradem.......