dissabte, 17 de desembre del 2011

Bocca della Verita



Sempre vaig ser un cara dura, des de jove que ja era més entremaliat del normal. Reconec que em vaig passar una mica, quan una nit em vaig fer passar per el bruixot del poble i em vaig ficar al llit amb la seva dona, segons ella no se`n va adonar fins que el llit va parar de tremolar. Just quan em pujava els pantalons va aparèixer el bruixot, tinc que dir que no va fer gaire bona cara, comparada amb la de la seva encara acalorada esposa.
Amb els seus forts braços em va dur fins a les parets de l’església, on mentre em mantenia fortament agafat, recitava unes paraules impronunciables per mi. Em vaig espantar molt, quan veia sense aturador, que se’m endurien totes les parts del cos al mateix temps que em deformava i em deixava bocabadat amb un raig d’aigua permanent sortint de la meva boca.
Aquí m’he quedat per sempre més, a cara dura ara si que no em guanya ningú. Mentre passen els temps, admiro els escots de les noies cada cop més generosos, que venen a refrescar-se amb el doll d’aigua de la meva boca.
Seré sempre més un cara dura, ho sé.

Una nova aportació a Relats Conjunts . Sereu prou cara dures com per no participar-hi?....;)

16 comentaris:

Sergi ha dit...

I tant que serem cara dures, però al personatge del teu relat no el guanya ningú, no espiro pas a tant!

Yáiza ha dit...

Ai, quina careta que té el teu protagonista... ja li està bé! La part dolenta són tots aquells que fan el viu, ningú no se n'assabenta, i mai rebran el càstig que es mereixen...

ricderiure ha dit...

genial Garbí! el cara dura continua mirant escots!

Carme Rosanas ha dit...

Molt bo, garbí! de moment encara no m'inspira...

fanal blau ha dit...

És fantàstic aquest relat!
Mira el paio aquest que bé s'ho va muntar!!! jejejeje

Bona participació, Garbí!

Anònim ha dit...

Boníssim, com ho has lligat tot, i sense deixar-te res a l'aire. M'agrada que el "Sr. caradura" sigui una font :-)

montse ha dit...

Molt divertit, aquest cara dura ens cau simpàtic i no es mereix aquest càstig, malgrat que ell continua somrient amb les seves entremaliadures.

Ferran Porta ha dit...

Deu n'hi do la cara de viciós que li veig al col.lega!

Catalina Cerdó ha dit...

Tot això que hi tens guanyat! Ves en compte que no se t'acabi l'aigua!

Marta ha dit...

Ostres el bruixot! encara en vas sortir ven parat si pot gaudir dels escots de les noies!

Elfreelang ha dit...

Quin càstig! condemnat a ser de pedra i amb la boca oberta! bon relat !

Pakiba ha dit...

Veig que el comentaria que vaig deixar no ha sortit, pero no en crec lo de cara dura.!!

Una abraçada forta encara que siguis de pedra.

Gemma Sara ha dit...

La venjança se serveix freda i petrificada... I la dona del bruixot què hi diu?

McAbeu ha dit...

Un cara dura que s'ha quedat de pedra! :-DD

Rafel ha dit...

Això, la dona del bruixot li venia a portar beguda?

jpmerch ha dit...

A veure si en comptes d'aigua va a ser bava, ho dic pels escots.