Ja diuen que l’evolució humana es lenta. Després de més de cinc cents anys seguim tenint els nostres centres en el nostre melic o en els genitals, depenent de la figura geomètrica en la que ens inscrivim. Si partim d’això i comprovant que cap centre indica el punt que ens dóna la nostre intel·ligència, jo em declaro quadrat, que si alguna cosa és per mi el meu centre, no és pas el melic.
Mentrestant segueixo esperant, tal com em varen prometre quan vaig accedir a mostrar-me nu durant tants anys, fessin el mateix estudi amb el sexe oposat, que amb la posició d’estudi donada i la perfecció evident, si no lligo no ho faré mai. Llàstima que les meves esperances comencen a defallir, doncs va ser una dona qui em va convèncer de ser motiu d’estudi i em sembla que els nostres centres no es situen al mateix lloc.
Una nova aportació a: Relats conjunts
14 comentaris:
ha, ha, ha... :D segur que no, els nostres centres, homes i dones no es situen pas al mateix lloc, o al menys no sempre! Per sort a moments coincidim!
Alguns centre coincideixen un cop o dos per setmana, altres tres cop al mes, altres cada dia.... :D
Així que quadrat, eh... ai, dolentot!!
Jo estic d'acord amb la Carme, hi ha moments en què els nostres centres, d'homes i dones coincideixen. Evidentment, vull dir que de vegades tenim la sort de trobar homes què consideren el cervell el seu centre!! Són escassos, però n'hi ha. O això, o ens enreden! Hahaha, va paro de fer broma. No sé on tenim els centres, ni si realment sempre divergeixen. El que és clar és que de tant en tant trobem gent amb qui encaixem perfectament (vull dir que hi connectem, malpensats!)
Els centres físics pot ser no. Però de segur que interiorment els dos sexes som molt més propers del que puguem semblar.
Sí home sí, depèn molt de les persones! Hi ha homes (i no gays) que semblen ben bé dones i també a l'inrevés! Però sí que hi ha una tendència deiferenciada...
Encara que no vulguen en moltes cosas no som igual, sempre hi ha una diferencia.
Per sort no tenim els mateixos centres si no això seria un desgavell!
I encara sort! ;p
Després de tants anys encara continuem apamant.
Si ja ho dic jo que aquest de perfecte res. Com a mínim, està deprimit i abandonat, massa bé no li van les coses. Per més que sigui quadrat, potser es mira massa el melic, i així li van les coses.
jajaj i tant que no els nostres centres no son al meteix lloc!
M'ha fet gracia això de quadrat!! es un apel.latiu que li donan als alemanys oi? que jo sapiga crec que tu no ets pas d'allá o sí??? jajaj
Molt divertit.
Molt bo ( la de la reacció sóc jo ).
bon relat i amb molt humor ....
Publica un comentari a l'entrada