dijous, 16 de juny de 2011

Tots en voldríem tenir més

Tenim el que tenim i amb això ens hem de conformar, fent-t’ho servir de la manera més adient per arribar a un estat de satisfacció correcte.

Amb el que tinc jo intento fer de tot, la obligació i la devoció, que sumades les dues veus clarament que no dóna més de si.

El temps, allò tant preuat que al qui li sobre, m’atreviria a dir que no és del tot feliç, doncs son tantes les coses a fer que sempre en falta. Potser és ara en aquesta època de l’any, tot i ser el període en que més n’hi ha, quan més el trobo a faltar. Si començo a comptar en la feina de tots obligada per poder subsistir econòmicament, les tasques de manteniment de jardí i hort perquè hi gaudeixo molt fent-ho, el vici que he agafat d’anar amb bici, compartir estones i sortides amb família, algunes feines que agafes per el teu compte i les hores virtuals que són les més curtes de totes, que m’han permès fer amics i escriure una mica millor. Trobo que me’n falta, com que no vull renunciar a res, faig una crida a tots els qui tinguin coneixements de medicina per veure si és possible d’inventar alguna mena de vacuna per reduir el temps de dormir (no el de llit, ull) per tal de poder tenir unes horetes extres cada dia per no anar tan de cul i poder dir allò de: avui no sé que fer.

9 comentaris:

Ventafocs ha dit...

A vegades no queda més remei que renunciar a alguna cosa, o almenys a reduir el temps que hi dediques, però... no hi ha una llei que diu que el temps dedicat als afers virtuals no es pot tocar?;)

Carme ha dit...

Si no existeix la llei que diu la ventafocs, s'hauria d'inventar :)

A mi també m'agradaria dir "avui no sé què fer" sobretot perquè no és veritat, sempre sé què fer. Potser si fos veritat ja no seria tan divertit

XeXu ha dit...

Més que medicina, et convido a provar remeis naturals. Jo fa molt temps que els aplico, i funciona. És clar que jo de feina només en tinc una, de jardí no en tinc, i el gat no porta massa feina. M'embolico en poques coses, i la majoria són virtuals. Així que busco les estones per dedicar a les coses que se'm posen bé en soledat, com són llegir i interactuar pels blogs, i sovint és a costa de reduir i molt les hores de son. De manera natural, sense drogues ni res, tu. No dormir és la clau. La clau de tenir una vida que segur que serà curta, però molt intensa. Almenys, amb uns dies molt llargs.

Lluís Bosch ha dit...

Si no vaig errat, fa molts anys que hi ha tota mena de drogues, fins i tot legals i disponibles a les farmàcies. Una altra opció és voler menys, i adequar realitat i ficció. La resta són els fàrmacs.

Ferran ha dit...

Hehe, m'has posat un somriure als llavis, cosa d'agrair donades les circumstàncies... Jo no sé si existeix una fòrmula màgica, però si la trobes i la vols compartir amb nosaltres, jo com a mínim t'estaré eternament agraït. O tota la nit, com a mínim :)

Glòria ha dit...

Home ocupat i amic virtual. Un plaer llegir-te.

lisebe ha dit...

Doncs crec que així ens trobem la majoria dels mortals noi, però hem de viure el millor possible.

Bon cap de setmana amic maco!!

rits ha dit...

A tots ens passa. Els darrers dos dies passava virtualment poc, mig en silenci xq tenia poques estones i se m'han acumulat uns 100 posts, més contestar els comentaris.... xò la gràcia crec que és gaudir dels plaers, xq no son obligacions, i per tant, millor encara que siguin cinc minuts tranquils que no renunciar a coses que ens agradaen per atendre d'altres.

magazine.cat ha dit...

Fes el que et vingui de gust dins les teves possibilitats ja que nomes passem un cop per aquí i s'ha d'aprofitar.