dimarts, 7 de juny de 2011

Les conseqüències del bloc

Tenir blog porta conseqüències, de vegades de molt mal explicar, però que tenen el seu punt.

Veieu si no, com explico jo als meus veïns que em varen veure plantar papers a les terres del meu jardí, endevinant en tot moment que pensaven i amb la por al cos de que no truquessin als de la camisa de força. Però jo vaig continuar amb la meva tasca de plantar papers, regant-los posteriorment amb molta cura i marcant el lloc per veure quant creixeran i faran unes esplèndides flors aromàtiques.

El motiu de la tant arriscada tasca, posant en perill el meu estat lúcid amb el veïnat, va ser culpa d’una sargantana, que amb la seva excentricitat, simpatia i disbauxa, des de el seu estant de fira Girona, em va convèncer a plantar uns papers que venen impregnats amb llavors i que més endavant es volen introduir al mercat fent-los servir per etiquetatge de roba, targetes de presentació...etc. tornant a la terra el que ens hem emportat per convertir-ho en paper.

Podeu veure més informació: aquí.......jo mentrestant vaig a parlar amb el veïnat, amb l’alegria al cos d’haver posat cara a un altre bloc.




22 comentaris:

Joana ha dit...

Ho trobo una magnífica idea!
Cert, tenir bloc, de vegades, ens pot complicar la vida.

Glòria ha dit...

Més val que parlis amb els veïns, igual els hi sembla que amagues bitllets, jijiji.

GEMMA ha dit...

És una idea genial.

Jo tinc dos paperets del Moli Paperer de Capellades apunt per a ser plantats.

Una proposta medioambiental excel.lent, l'aplaudeixo.

marta ha dit...

Això no ho coneixia, sembla xulo.

Carme ha dit...

Oooh! que bonic! Ho trobo molt poètic!

Ja m'agradaria tenir-ne algun, dibuixaria un paisatge, un camp o un jardí i seria un dibuix amb vida!

Joan ha dit...

Al cap i a la fi, tenir fama d'excèntric és un gran què. Et deixen fer tot just malpensant un mica.

Quadern de mots ha dit...

Doncs és una bona i curiosa excentricitat.

XeXu ha dit...

A mi no hi ha manera de que em visqui cap planta, només falta que se'm morin els papers!!

òscar ha dit...

Que parlin d’un ni que sigui malament.

A més, el malnom de “el jardiner dels papers” (així t’anomenen) crec que té un toc força simpàtic, Joan. :)

Lansbury ha dit...

Que grans els teus veins jeje Un bes molt fort

Eduard Ariza ha dit...

El blog a vegades porta molèsties i tot sovint els veïns també. Bona solució.

Pakiba ha dit...

Quins veins més simpatics que tens,jejeje, el meus no més saben fer soroll a les 6 del mati.

La RaTeta Miquey ha dit...

però... quina cosa més maca, no?!?!?!?

Ventafocs ha dit...

Els teus veïns no ho sé, però si el meu pare t'hagués vist sembrant papers hagués pensat que et manca un bull... ;). Sembla una bona idea, què recolliràs, paperassa? Una abraçada!

El porquet ha dit...

Bé, no és pas pitjor que aquelles que enterraven pots de Cola-Cao plens de bitllets per allà a les Mallorques...

sargantana ha dit...

Mira, jo diria que el primer que has de plantar son unes fileres ben espeses de cipres perque si els veins et veuen el que et tocara fer...no eta voldran ni a les reunions de l'associacio de veins.
Has oblidat un proces en tot el tinglado dels paperets i despres diras que no funciona.
Al meu blog hi tens la solució

;-) petons de sargantana per tots

Assumpta ha dit...

Hehehe m'has fet riure de bona gana!! :-))

Ah, si jo fos veïna teva no m'hagués preocupat pas... ho trobo ben inofensiu això de plantar papers hihi

Adbega ha dit...

Uau! M'he quedat parada!

Yáiza ha dit...

Apa, quina cosa més xula! No ho coneixia pas, però m'ho miraré bé. Ho he trobat curiós!

magazine.cat ha dit...

Que wuapo, tant per la natura com per l'obra social :)

rits ha dit...

i com estan les teves plantes? és més, com t'ho fas perquè no es volin els papers? curiós, molt curiós!

Thera ha dit...

Uppps!!!!