divendres, 10 de juny de 2011

No es pot tallar a tort i a dret


Si la veritat és que som més que un club, com potser que fem retallades, que obliguen a plegar als que no tenen altre manera de poder participar en un esport que porten anys practicant. Com ens hem de menjar que es gastin barbaritats, en els primers equips i no podem donar les engrunes als de més avall. Si ens afalaguem tant amb la nostre cantera i en que formem gent des de baix, com podem ara deixar-los tirats. Només perquè no és rentable, és la resposta, però si considerem el club com una empresa, cosa que mai hauria de ser, totes les empreses tenen apartats que no són tant rentables com es voldria, però de vegades cal tenir-los.

No em va agradar el fet de portar Qatar a la samarreta, però si va acompanyat de retallades, on per mi no toca, encara m’agrada menys. De fet no m’agrada gens.

I el que més em molesta és que ningú en parla, potser per que tenim encara a les nostres retines els grans moments viscuts, però això mai traurà que és una injustícia, sobretot per els que ho pateixen.

Potser és una paranoia, però el color blaugrana s’està enfosquint.


8 comentaris:

garbi24 ha dit...

Perquè hi reflexioneu mentre no puc estar per vosaltres......;)

rits ha dit...

m'agrada pensar que els socis tindran seny. Igual que van aturar la frikada de l'estadi, potser ara defensen les seccions.... (és clar que llavors qui es veia amenaçat era la butxaca..... ara no sé)

En fin, passa-t'ho mooooolt bé!!!!!

Yáiza ha dit...

No sóc gens futbolera. Primer de tot, perquè és un esport que mai m'ha dit res (com tants d'altres!) ni per practicar-lo jo, ni per mirar partits. I segon, perquè trobo que és un negoci molt i molt qüestionable. Mou una quantitat de diners exageradíssima i fora de lloc, i sembla que ningú no se n'adoni. I és força indignant, tot plegat... Ara ells mateixos estan en 'crisi'. Però quina crisi? La crisi al seu nivell, perquè no té res a veure amb la crisi que viu la gent del carrer, em penso.

òscar ha dit...

La retallada (o desaparició, en alguns casos) de seccions és un tema que ve ja de lluny. Sembla que és una càrrega que ha pesat (i pesa) a la motxilla de gairebé totes les juntes directives quan es tanca l'any.

No se'n va fer tant resó però, en el seu moment i d'una temporada per l'altra, es van carregar l'equip de bàsquet femení o el de ciclisme.

Se'm fa molt difícil donar una resposta clara ja que, pel meu gust, el "més que un club" significa acollir esports i esportistes que no donen quartos però fan gran la "marca" del club però, d'altra banda, no sé en quin punt cal traçar la frontera que assenyali el aquests entren i aquests s'han de quedar fora.

XeXu ha dit...

Dius que no se'n parla? Trobo que no parlen d'altra cosa, darrerament. Jo tinc sentiments contradictoris. No es pot estirar més el braç que la màniga, i el Barça no és una ONG, encara que a nosaltres ens semblin súper macos, justos i amb tots els valors possibles. El club és dels socis, però no deixa de ser un negoci. És un negoci, per davant de tot, no tanquem els ulls a això. Què voleu, un equip de futbol mitjanet, que faci el que pugui, que no competeixi pels títols (guanyar-los és caríssim!), però que per contra tinguem patinadors sobre gel i equip de softbol? Home, què voleu que us digui. El món està com està, i no sé si recordeu que la 'F' de FCB, és de Futbol. Quan era petit pensava, 'si és el futbol club Barcelona, per què tenim equip de bàsquet?' M'agrada que el club tingui unes seccions potents, fins allà on sigui possible. Ja sé que gairebé tot el pressupost se l'emporta el futbol, però també cal mirar quanta gent segueix cadascun dels esports, i veurem per què se li dóna tanta prioritat.

Assumpta ha dit...

No sé massa què dir... Si és veritat que la Junta anterior va deixar tan malament les finances -que m'imagino que sí que és cert- està clar que s'hauran de fer retallades, això passa a totes les esferes, començant per les economies familiars: si no tens calers, no pots gastar i sap greu i fa ràbia... però t'aguantes i no gastes.

Ara bé, el que no entenc és que se'ns vengués l'acord amb la Qatar Foundation com la panacea universal i ara sembli ser que no serveix per massa coses.

Lansbury ha dit...

Quan les coses es veuen desde dins tot es diferent. Un bes molt gran mira el meu blog i hem dius cosetes hem fie dels teus consells

Finestreta ha dit...

A mi tampoc m'agrada... I mira, el Laporta és un pallasset, però aquest president d'ara jo trobo que té la mirada tèrbola...