diumenge, 5 de juny de 2011

De la qualitat i la quantitat

Fa uns dies vaig tenir una visita forçada, a l’hora de dinar, per haver-me deixat les claus dins de casa i no disposar de gaire temps, a un Mcdonals, lloc conegut per gairebé tothom com a fast food (una comida ràpida...;). No sóc un fan d’aquest lloc però si reconec que de tant en tant m’agrada i potser deixar-me les claus de casa serà alguna vegada, l’excusa per anar-hi sense haver d’escoltar discursos sobre alimentació.

Dinar sol et fa observador de mena i et fixes amb el que la gent consumeix deduint-ne fàcilment que la cosa no desborda qualitat. Continues fixant-te i veus que la tipologia de gent assídua té un ventall d’edats cada vegada més ampli, veient adolescents enmig de jubilats i homes de negocis amb vestit i corbata. Veus també que tot i ser un dia laboral, potser aprofitant l’ampli ventall d’edats, el lloc en qüestió és ple i per tant el sr Mcdonals (Tio Gilito suposo) no té crisi.

Però el que més em va sorprendre va ser veure passar un adolescent amb set hamburgueses amb les seves patates i beguda. Al moment vaig alegrar-me de que la joventut s’ajudi i porti el menjar per els altres compartint feines. Però la cosa no pintava bé, doncs al moment va passar un altre amb una safata amb sis hamburgueses, que portava tot darrere seu dos més amb sendes safates amb quanties hamburguesístiques semblants.

L’observador de mena, encuriosit i amb ganes d’estadística, va fer un exhaustiu càlcul mental,on el resultat clar va ser el consum de quaranta hamburgueses en una taula de vuit adolescents.

Felicitats al Tio Gilito per l’èxit en el seu negoci sabent seduir els més joves consumidors, assegurant-se així la continuïtat del seu rentable negoci.

21 comentaris:

Glòria ha dit...

El "Tío Gilito" estaria escarransit amb clientes com jo, t'ho puc ben assegurar...

marta ha dit...

Jo sóc més de Burger King, que és més del mateix i aixo si, com a molt un cop al mes i el dia que hi vaig sé que en un àpat m' estic menjant segons el dietistes les calories de tot un dia, aixi que a la nit un got de llet de soja i a dormir.
Sóc de les que no m' escolto massa el tema de l' alimentació perquè cada metge té la seva opinió i més desprès de la dieta Dunkan, pero intento compensar " els plaers".

Enric H. March ha dit...

Bé, és el que té anar a McDonald's i ser observador, que t'adones que hi ha altres mons, però que estan en aquest.

Ventafocs ha dit...

He de reconèixer que a mi de tant en tant també m'agrada, però sol anar al Burguer King o al Kentaky... més que res per proximitat, així i tot no record el darrer cop que hi vaig anar, i encara no ho duc endarrer.

XeXu ha dit...

A mi el que em sembla preocupant és que mengin tant, perquè no seria menjar massa sa. Però suposo que les hamburgueses que portaven eren les cutres d'un euro. Si mires el total del que van comprar potser no era més car que comprar un menú amb una hamburguesa gran i un gelat de postre. Però la quantitat ingerida sí que no és la mateixa.

Ho tinc per la mà, que jo en sóc un consumidor habitual. Bé, ara no però depenent de la temporada hi anàvem sovint.

Assumpta ha dit...

La primera qüestió és: Se les van menjar totes o la meitat va acabar a les papereres? És que jo al Viena veig tirar tant de menjar cada dia que m'enfilo per les parets. No ho entenc de cap de les maneres.

Fa uns dies vaig veure un reportatge per La2 de TVE que deia que, amb el menjar que ES LLENÇA a Europa i Nord Amèrica es podria alimentar TRES vegades a tota la població mundial que passa gana.

En segon lloc, siguin de la mida que siguin les hamburgueses, trobo que menjar-ne CINC és una bestiesa... pobrets, d'aquí poc ja els veig tots fent-se anàlisi de colesterol, triglicèrids, sucre...

En tercer lloc... potser normalment mengen sa i allò va ser una excepció, s'ho van acabar tot i els va fer molt profit :-)) (és que em sabia greu deixar un comentari tan negatiu! hehe)

Assumpta ha dit...

Quan dic que al Viena veig tirar menjar "cada dia", vull dir "cada dia que hi vaig", clar hehehe... que tampoc és "cada dia", com podria semblar :-D

Eduard Ariza ha dit...

No et sorprenguis massa. La gent és avara i golafre. Pitjor que no patir per les calories els greixos saturats etc és no tenir paladar.

garbi24 ha dit...

si Assumpta....se les varen menjar totes i per el que vaig veure experiència no els faltava....

Yáiza ha dit...

Jo tinc bastanta al·lèrgia a aquesta cadena de menjar ràpid i crec que puc comptar amb els dits d'una mà els cops que hi he menjat (i a moltes altres ni tan sols hi he posat el peu). Però bé, els cops que hi hem anat, perquè un company hi treballa, tampoc m'ha desagradat en excés, ho he de reconèixer.
En tot cas, els meus amics també fan això d'agafar unes 5 hamburgueses d'un euro, portar l'aigua de casa, i inflar-se de menjar pel mòdic preu de 5€.
Bé, on hi hagi un bon tupper casolà... res a fer, pels meus migdies! ;)

El porquet ha dit...

Bé, si continuen consumint aquestes quantitats industrials d'hamburgueses industrials no sé jo si aquests clients podran seguir anant massa temps a visitar els establiments del Tio Gilito... el colesterol passa factura (com ens recorda l'Indurain)

Carme ha dit...

Ostres, tu, com es passen!

Jo no hi acostumo a anar mai, fa anys que no hi vaig, però he de reconèixer que tampoc sóc de les que no hi han posat mai els peus i tampoc ho trobo tant horrorós.

Però, no, no, no pot ser bo menjar-se tota aquesta quantitat d'aquesta mena de menjar.

Joana ha dit...

No anem bé Garbi, gens bé. L'obessitat infantil i joveníl va en augment i d'aquí a la diabetis hi ha un pas.Si hi sumem el sedentarisme de molts adolescents tenim uns futurs adults amb una salut precària.
No vull ni saber l'estat de l'oli amb què es couen aquestes hamburgueses d'aquesta cadena que anomenes...

rits ha dit...

De tot es cansen, i del McDonalds també. Però si, el que preocupa és la gran quantitat!! brutal!

A mi tb m'agrada un McDonalds de tant en tant, xò reconec que el cos per sort m'ho demana poc. Diumenge passat al vespre vaig anar-hi. Sempre que vaig és per endur-m'ho a casa, poques vegades m'hi quedo. Aquell dia em va sorprendre veure-hi dues velletes sopant un McPollo. Ho vaig trobar entre graciòs i molt trist. No sabria definir-ho, xò no les vaig veure com dues velletes gaudint d'un sopar d'aquests que sabem que no n'hem d'abusar.

magazine.cat ha dit...

Si algun cop em perdo, no em busqueu en un lloc d'aquest que no mi trobareu pas.

Assumpta ha dit...

Bé, si se les varen menjar totes... ostres, però és que cinc són moltíssimes!!
És que no sé com són aquestes hamburgueses d'Euru... però tot i pensar que deuen ser més petites...

Bé, espero que els hi fessin profit :-))

Joana ha dit...

Jo hi havia anat alguna vegada amb els fills, però ja fa anys que no hi entro, no suporto l'etern escàndol i no m'agrada el menjar....
És clar que el meu jovent no ho entenen...

jomateixa ha dit...

Encara que siguin les escarransides... SET!! potser és massa...

Pakiba ha dit...

Jo si vaig alguna vegada es per el nets, pero no m'agrada i cuan volenn anar els dics que no es saludable i a vegades els convenço, pero trobo que el que expliques es una pasada i així hi ha tanta obesitat als nens.

Adbega ha dit...

De petita, passejant amb la família per Barcelona, vaig veure per primera vegada un McDonald's, i em va impressionar! Volia entrar-hi, fos com fos i a menjar qualsevol cosa. La meva mare de cap de les maneres em va deixar, i tot i els meus plors vam anar a dinar a un restaurant de la Rambla.

Amb els anys vaig anar entenent a la meva mare... avui en dia encara no he entrat mai a un McDonald's.

Lluís Bosch ha dit...

Suposo que parles d'aquella cadena de pseudoalimentació, en fi, tu mateix si hi vas. Hi ha moltes formes de suïcidar-se lentament, però jo prefereixo fumar.