Una trobada blocaire, podria semblar un lloc on gent malalts de lletres a la pantalla d’un ordinador parlen sense parar del què fan i el que volen transmetre a través de les seves lletres.
Podria semblar-ho però no és el cas, doncs ha resultat que els okupes de la casa d’en Leb hem resultat ser una colla de comensals d’alçada, que hem compartit llargues hores al voltant de taula una tertúlia, que malauradament el maleït rellotge ha avisat que teníem que posar-hi fi.
Fins i tot la nova fornada de blocaires hi ha estat present, això si, sense respectar la paritat, set nenes i un nen que s’han fet amos per unes hores de la piscina de
Ja sabeu que jo no enganyo a ningú.......aquí van les proves.
Ni la bona taula ens fa callar
Tot l'arròs que ens ha sobrat, una senyal de la seva qualitat
La nova fornada de blocaires ocupant la casa de la Carme
La sobretaula que hem tingut que abandonar després de quasi set hores, però hem marxat tranquils, sabem que es sabran cuidar de sobres. 
27 comentaris:
Vaja, que els grans ja us dediqueu a les costellades (arrossades en aquest cas) i deixareu pas a les noves generacions aviat. No sé quina generació estava més relaxada, la veritat. No tenia cap dubte de que la trobada seria un èxit. Jo, com que sóc un ranci, vaig declinar la invitació d'en Leblansky, i ara em tocarà pagar la penitència de llegir posts i més posts parlant de les excel·lències de tal encontre. Bé, que me n'alegro molt que marxeu amb aquest gust de boca. Però ostres, set hores? A mi no hi ha ningú que m'aguanti tanta estona, sort que no hi he anat!
Caaaarai! Déu ni do la reunioneta que heu fet eh!
Posar cara és quelcom que he fet en altres situacions de comunitats virtuals (vegi's Relats en Català) i sempre ha estat una experiència molt i molt positiva.
Vols dir que podreu dormir amb la panxa tan plena d'arròs?
I jo que no m'havia assabentat de res! celebro que ho hageu passat molt bé!
Jo no sóc gaire valenta, però faré un pensament... ja et diré coses si em decideixo, la veritat és que me n'han vengudes ganes amb tot el que has mostrat. Que tenguis bona setmana!
Subscric les teves paraules! D'aquesta jornada electoral me'n recordaré tota la vida! (i no pas pels recomptes)...ha estat genial poder-nos conèixer!
Quan repetim? :-)
Una abraçada
Podem posar cares als blocaires però el millor és posar-hi les paraules. Per cert, hi hem estat set hores?
Ja veus, Garbí, que els blocaires no som tan ferotges com ens pinten (ves, que t'he de dir...)
Doncs la trobada de blogaires alternatius a la piscina fa molt de goig! Espero que hagueu brindat pels absents...
Caram!! ja es veu que us ho heu passat genial... tot el que hi ha damunt la taula té bona pinta!! ;-))
Aquesta trobada transmet bones vibracions.
Salut!
Agh! envejapodrida-envejapodrida-envejapodrida! la propera no me la perdo! :)
Clidice ja pots estar envejosa, ja, que ha estat FANTABULÓS (com diria en LEB).
Com sempre una delícia de trobada, i amb aquests amfitrions més .
(aviat penjaré la meva crònica...)
Quina maravella!!!!! encara recordo la meva trobada amb anyorança, me'n alegro de que ho passase-ho molt bé es una manera de carregar pilas per continuar endavant amb les lletras i els blocs i es molt maco posar-hi cara als blocs oi?
Bona setmana !!!
Petonets
Fantàstica trobada de cares al natural!
Un goig que no ha de ser pas irrepetible, haurem de buscar més sants commemorables!
A tots dos sempre ens queda després un bon regust que no només és per les viandes.
Salut i unió!!!
Garbi, el teu evident rellotge taronja deu excitar més a la consulta del temps que el meu, perquè jo vaig perdre tota noció de l'estona passada... I, què més podem demanar-li al temps que s'ens faci, així, escàs i dens de tan feliç?
La nostra piscina pot semblar seca i, tanmateix, amb quin delit ens hi banyem! Fins a perdre tot registre de les joioses hores d'immersió.
Set hores que van passar com si res. No sé si va ser l'arros, les converses, els goigs, el rellotge taronja, els trons o la thermomix. Potser tot plegat ben barrejat. I no puc afegir gaire res més que un somriure :) Fins aviat!
Pel què es veu us ho vau passar de conya! i també us vau posar les botes!!!!!
:)
El temps i l'espai... l'última frontera i una aventura com el patís que vam comPARTIR i que pels efectes quàntics del electrons enllaçats ens uneix d'una PUNTA a l'AltrA de l'Univers, l'última frontera.....
Garbí! Quina llàstima que no he pogut estar a la trobada, així ens haguèssim vist les cares! Enveja podrida com diu la Clidi...
Va estar molt bé! I ha estat un plaer conéixer-vos, sou unes persones magnífiques :)
Caram, entre l'arrós i la piscina estem tots amb les dents ben llargues.
jo també tinc emvejapodrida però sana eh...
Suposo que hi va haver temps per parlar molt, però la cassola va quedar ben buida... jeje
Sembla per les fotografies que vareu gaudir d’allò més de la trobada, rumiarem a veure si es possible fer-ne una per les contrades de Lleida.
Per variar, jo sense assabentar-me'n, si és que sóc un desastre!
Fantàstiques trobades blocaires!
I tasnt Ferrean, són genials, eh? ;)
Publica un comentari a l'entrada