La meva Champions

Després de desmuntar i muntar diferents andròmines i havent arreglat més d’un seixanta per cent dels problemes, tocava gaudir de futbol. En aquesta ocasió per causes casuals i d’agenda, es va fer enmig d’un sopar amb pantalla gegant, l’ambient immillorable per deixar-se anar i cridar a gola plena si cal.

Com quasi sempre es va imposar el bon joc, que podríem qualificar de bany, sense voler menysprear al equip rival.

Ja en tenim quatre, ara toca celebrar tot escoltant veus molt petites a tocar del Manzanares. Un lloc on mai podran igualar el gest d’en Puyol, on mai la pinya serà tant ferma, on han d’aprendre que el talonari no arriba a comprar-ho tot. La orelluda quasi té més bon gust per el que han sabut ensenyar d’humanitat, que per el trofeu en si. S’ha donat una lliçó de futbol, d’humanisme i de civisme al carrer en les preocupants celebracions, on s’ha demostrat que la majoria de gent som dels que toquem de peus a terra.

No oblidem els problemes, però celebrem que és més que un esport i més que un club. Jo ho vaig fer:

Gent no en faltava.........................................................................

Menjar, beure i bona companyia.......................................................................

I alguna que altre bestiesa..............fem-ho bé, que com diu el Pep, mai sabem per quant serà la propera..........Visca el Barça!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!