dimecres, 11 de maig de 2011

Es cola

No voldria ficar-me amb ningú, tants sols vull expressar la meva pobre opinió sobre el tema educatiu que més proper tinc.

Un cop acabades les competències bàsiques (molt bàsiques per cert, potser per obtenir bons resultats) entrem en una sèrie d’esdeveniments que em fa pensar directament que el curs s’ha acabat. Sort que anem sobrats.

Dia 19 de Maig, sortida a Barcelona amb motiu de la recollida, com a públic, d’un concurs de Jotes. El 6 de Juny, jornada esportiva. Del 7 al 10 de Juny, colònies. Entre aquest dies i després d’ells hi podem trobar, el dia de l’aigua amb activitats lúdiques tot el dia a la piscina. També passarem una setmana cultural, en la que la pròpia afectada diu que no es fa res en tota la setmana. Farem una marxa a peu. Prepararem el festival de fi de curs, i jornades i jornades temàtiques que realment no son productives.

Si a tot això hi afegim que a dia d’avui encara no sabem si es fa jornada intensiva les dues últimes setmanes, perquè uns diuen que si i els altres diuen que no, jo arribo a la conclusió que l’ensenyança que els estem donant, és que el que cal és anar passant dies, fins de setmana i vacances a tort i a dret. Llei del esforç? quin esforç?

Molt greu és, quan els teus propis fills et diuen que no fan res a classe, que es perden moltes hores i que no veuen ganes en qui hauria de ser la seva icona. Sembla ser que tothom té les mans lligades, ningú no pot fer ni decidir, tots campen al seu aire esperant postes de sol, caps de setmana i la nòmina de fi de mes. Si així ens han preparat per entrar al institut, més val que tinguem sort, o que allà tot segueixi igual.

Si no cuidem les nostres llavors com cal, el dia de demà no collirem res de res. Ni peix ni cova.

12 comentaris:

Joana ha dit...

Estic, del tot, amb tu!

sargantana ha dit...

lo mes trist es que tens raó...

Quadern de mots ha dit...

Tranquil, els estan preparant per l'institut.
Això si, aquí els únics culpables som els pares que ens queixem.
Fins aviat.

Glòria ha dit...

Menos samba y más trabajar... ;-)

_MeiA_ ha dit...

Tens tota la raó del món! I és trist...

òscar ha dit...

Aquest tothom hi té les mans lligades està lligant coses més importants. Molt més importants.

Pakiba ha dit...

Practicament el curs ja ha acabat, aixó es el que diuan.

XeXu ha dit...

Jo no tinc descendència per saber del cert el que es cou, però la impressió que tinc és que des del govern no hi ha cap voluntat de formació del jovent i la canalla del país. Com més tontets, millor, que després es queixen si els ensenyem a pensar. S'han dedicat a putejar els educadors, i com en qualsevol feina que et fan la punyeta, acabes fins els collons i passant de tot.

Thera ha dit...

Jo quan els tenia més petits estava més il.lusionada, sentia que tot aniria bé. Van creixent i amb el dia a dia et vas introduïnt en el sistema i ara el que sento és una gran decepció. Penso com tu que no anem pas bé! Crec que el país hauria d'afrontar l'educació com a un dels fonaments més importants i posar-hi tots els esforços que calgués. Salut!

Ventafocs ha dit...

Garbí... no crec que el problema sigui la manca de ganes de treballar dels mestres, hi ha moltes coses per analitzar: canvi de lleis educatives cada dos per tres, retall de recursos humans i econòmics,... penso que els mestres han de lluitar contra molts de fronts i sols no arriben enlloc. Sempre n'hi pot haver algun que no compleix adequadament, com en totes les professions, però t'assegur que n'hi ha molts d'altres que s'esforcen en la seva feina i en gaudeixen.
Una abraçada!

jomateixa ha dit...

Totalment d'acord amb tu, aquest mes les meves haurien de fer una excursió a tirar-se dels arbres, passar per pons en suspensió i visca la gresca!, m'agradaria saber en quina assignatura entra aquesta "excursió cultural".
Això ja ho podem fer el cap de setmana o a les vacances... si o si!
Crec que això seguirà quan es van fent grans i de sobte es troben amb un nivell que no els deixa accedir a res, o ho hauran de fer amb el doble d'esforç, i és quan la majoria llença la tovallola...

menxu ha dit...

Tinc una "amiga" (professora d'educació infantil) que es passa el dia despotricant dels nens: Que si només caguen i menjen, que són una tortura, que no vol tenir fills...

Quan la vas a veure a l'escola, només està arrapadeta a la nena més "mona" de la classe fent-li caranyonyes dient-li: "Ai la meva mimadetaaa".

I com ella, la resta de professores igual.

Em fa una por terrible que m'arribi l'hora de tenir fills i haver de triar l'escola!