Relats Conjunts: Diada de Sant Jordi

No tinc cap persona que esperi una rosa de part meva, fa temps que la meva vida és buida d’amor, estic molt enamorat, però ella no ho sap. Potser avui, amb l’excusa de regalar una rosa, tindré el valor suficient per acostar-me més de cinc metres. Somio amb ella, visc per ella, sé on viu i de què viu, però no tinc el valor suficient d’acostar-me, potser per por a la resposta. Mentre no m’hagi dit, no, podré mantenir viva l’esperança de tenir-la entre els meus braços.

Vaig a comprar la rosa, d’avui no passa que li digui el que sento, si el, no, fa acte de presència hauré d’oblidar, necessito deixar de perdre el temps.

-Bon dia, em posaràs una rosa?

-I tant, digues quina vols.

-La que més t’agradi a tu, doncs esperaré fins el vespre quant pleguis, per donar-te-la, amb l’esperança que no rebutgis la meva ofrena.

-Saps?, esperava que vinguessis, fa temps que t’observo i et sento, prop de mi en tot moment.

-Perdona si t’he molestat, sóc un covard, entenc que estiguis molesta.

Ell gira cua, trist i ensopit, sembla que, el no, ha arribat, haurà de començar a renunciar al plaer d’estar amb ella. La seva valentia només el deixa girar-se per veure per últim cop aquella morena que li té el cor pres. Amb sorpresa, veu com ella li entrega una rosa i un llibre, mentre amb un somriure li diu:

-Agafa la rosa i el llibre, tens tot el que et cal per entretenir-te fins que plegui, si quan plegui no ets al bar d’aquí al davant, et juro que acabaràs pitjor que el drac de Sant Jordi.

Només va encertar dir un lleu, allà t’espero. Mentre hi anava, va veure que el títol del llibre era: Si tu em dius vine ho deixo tot........però digue’m vine, de l’Albert Espinosa.

Potser aquest serà el millor Sant Jordi de la seva vida............esperarà que vingui, perquè vindrà no?

Una nova aportació a Relats Conjunts.