dimarts, 19 d’abril de 2011

Mi mamá me mima

Des de que tinc ús de raó que recordo anualment la menja desmesurada de brunyols de l’Empordà ( per molts de vosaltres bunyols) fets per la mare qui em va parir. Ho ha tornat a fer, encara que ara acompanyada de néts, perquè la sort fa que els fills encara treballin. He tastat de tot tipus, de casolans i de compra, però com aquests no n’hi ha d’altres, es clar que més de quaranta anys de costum hi fan molta força.

Per mi són adictius, quan s’acaben ja penses amb el proper any i mentre duren sento la capsa com se’m insinua, obrint-se provocant-me fins que m’hi acosto i en pispo un. Sé que l’operació bikini corre perill, sé que de vegades no ho hauria de fer, sé que no me’n estaré, se que s’acabaran....però mentre això no passi jo seré el rei del mambo.

Em sap molt, molt i molt de greu que no els podeu tastar.......però deixeu-me que us posi la salivera a punt de solfa amb aquesta foto:

Que cabroooooooooooon...........





Ah!!!!!! Allò de regalar roses per Sant Jordi a les veïnes....... una la conec molt, l’altre quasi gens........Però són dues dones, que no es quedaran sense rosa, paraula.

20 comentaris:

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Com els brunyols casolans no hi ha res!

(cada cop que veig escrit bunyols em ve un no sé què...)

El porquet ha dit...

Mare meva (ai no que és teva) quins bunyols!!!!

Estic salivant de manera desmesurada, paraula!

XeXu ha dit...

Mala pinta no tenen, la veritat... pensa en el bikini, pensa en el bikini, pensa en el bikini...

Tu ens fas salivera, doncs jo intento que agafis remordiments de consciència!

zel ha dit...

Què ràpid, no? A casa els fem el dia de dijous sant! Ja et faré venir salivera! Petons!

Marta ha dit...

Garbi
pozi, que cabroooooonnnnnn!!!!!
que hi ha gent que estem a dieta, una mica de porfavor....
Pero et dire una cosa...jo faig uns "brunyols" bonissims, pero sens dubte els de ta mare inmillorables.
Petonets, dolços.....????potser sera massa i quedaras envafat

Assumpta ha dit...

Digues-li bunyols, digues-li brunyols... digues-li com vulguis... però tenen una pintaaaaaaaaa :-)))

Joana ha dit...

Quina "estampa"!
Jo també els recordo a casa per divendres de setmana santa, i era el pare qui en feia, per 12 persones!.
Em convides a un?, aquest any no penso portar bikini :).

montse ha dit...

Moltes gràcies, UHhhhohhh boníssim.

Glòria ha dit...

Quina sort de tenir mama que et mimi, aprofita, de les dues coses, d'ella i dels bunyols. Bon profit i bon Sant Jordi.

Adbega ha dit...

mmmm... si que faig salivera si!

_MeiA_ ha dit...

Waaaaw!!! mare meva! quina bona pinta que fan!!!!

Et canvio una magdalena per un bunyol! jejeje


;-)

Mercè ha dit...

Què bons! Ara que estava fent-me el té m'haguera menjat un parell, hehehe.

Per les pistes podria ser qualsevol una de les teves veïnes. COntinuarem cercant.

Pakiba ha dit...

Què bons!!! aquet mati he comprat tot el necesari per ferlos i rosquilles i arros en llet,tot, ja l'esperan......

Hi ha una dita que diu " qui te mama menja coca", disfruta d'ella.


Petones per totes.

rits ha dit...

mmmm, quina pinta que tene!!!! va, dóna-me'n un que no n'he tastat cap aquest any (i no pas per l'operació bikini!!!)

consuelo ha dit...

ala!!! Quina bona pinta que tenen!!!
Molt bona setmana Santa!!
Salut!!

Finestreta ha dit...

Quina pinta!!!

Montse ha dit...

m'enduc un grapadet de brunyols (o bunyols), eh?

gràciessssssssssss

Quadern de mots ha dit...

què arribo molt tard??
encara en queden???
i un de petitet????

Boníssimmmmm
Fins aviat.

Albanta ha dit...

Almenys passa la recepta!!!

Uffffffffff, m'ha entrat molta gana!!

Ventafocs ha dit...

Ara me n'adon que vaig fer el mateix amb els robiols.... ;) Algun dia hauríem de fer un intercanvi de dolços... (i salats)