divendres, 29 d’abril de 2011

GRÀCIES

Hi havia una vegada en que una Sargantana obedient als desitjos d’un Veidedalt va voler fer el regal passant-se les normes pel forro. Amagada en el factor sorpresa, va voler deixar la virtualitat, per fer un regal en tres dimensions.

Amb el regal a l’esquena i tot movent la cua va fer camí cap al poble natal de l’afortunat, on esperava trobar un lloc públic on deixar el present. El que ella no comptava és que el nostre país és molt petit i algun dels seus pobles també, tant que no hi ha lloc públic on deixar res. Aleshores, emparant-se en la petitesa del poble, va tocar portes preguntant per l’afortunat, adonant-se que tothom el coneixia, fins a explicar-li on tenia la casa per deixar-hi el present. Li va faltar temps per presentar-se a lloc, en veure que no hi havia ningú va continuar amb el pla.....llençant un triple, va posar a lloc l’objecte.

Contenta, retorna a casa per enviar un correu a l’afortunat i avisar-lo, passada la mitjanit, en el ja anomenat St Jordi, que té una cosa que l’espera en el lloc indicat amb fotos acuradament fetes per el record.

L’afortunat, content llegint la cadena de mails, descobreix que el lloc on ha de recollir el paquet, no és casa seva....hi ha un error, típic de les casualitats i els pobles petits. El cognom de l’afortunat ha resultat ser el nom d’un Mas del poble, amb la coincidència que els noms de pila són idèntics....casum l’olla.

Una cadena de mails i trucades de mòbil confirmen l’errada. Ella, tossuda perquè el paquet acabi a les mans corresponents, torna a la casa en qüestió a pescar literalment el paquet (encara no sé com s’ho va fer), doncs els propietaris eren fora de vacances.

Un cop recuperat el paquet, descartem la possibilitat de fer l’entrega en mà, ja que ens trobem lluny un de l’altre i la opció que guanya és la de l’enviament.

Ara per ara, ja puc dir que puc gaudir del llibre: 501 llocs de silenci que has de conèixer abans de morir.

No sé si els visitaré tots, però si que agrairé més de 501 vegades el gest i l’atenció que la sargantana m’ha dedicat. Els blogs tenen vida i estan plens de bona gent.

Reportatge gràfic dels fets.......









14 comentaris:

Ventafocs ha dit...

Els blogs tenen vida i estan plens de bona gent... enhorabona pel regal!
Una abraçadeta i bon cap de setmana!

_MeiA_ ha dit...

Que bo!! quina sorpresa més treballada!!!!

marta ha dit...

Sense dubte es coneix gent molt entranyable per aquest mitja i es poden forjar vincles del tot sincers.

Enhorabona per la sorpresa.

magazine.cat ha dit...

Que bonic, gaudeix del llibre!

Thera ha dit...

Això, ara a gaudir del regal!!!!! i és que hi ha gent per a tot i blogaires per a tot! Salut i vida!!!!

sargantana ha dit...

gracies a tu Joan,
jo no ho hagues explicat millor...

va estar divertit, les *pesquises*, el viatge...he conegut nous paisatges i nova gen. l'equivocacio era una de les posibilitats, ja se sap...peró vaja...ara que ja tens el llibre..jajajaj,no sembla tan greu

Ha estat un plaer
i si calgues..hi tornaria!!
val..val..tranquil..no ho fare mes
jajajaj...
molts petons i gaudeixe'l

sargantana i cia

montse ha dit...

Això si que és un regal sorpresa.
Salut i gaudeix-ne.

XeXu ha dit...

Quina dedicació! Tant de bo hagués sortit bé a la primera, que aquestes coses són genials, però bé, el final va ser feliç igualment. És ben certa la teva darrera frase, això dels blogs és tot un món!

zel ha dit...

Noi, és que la sargantana és molta sargantana, té un cor molt gran i si fos home, diria allò tan lleig, els té molt ben posats!

Tens molta sort, molta, i creu-me que és una amiga de les que no abunden!

M'heu fet venir ganes de comprar el llibre!

Un petonàs!

GAIA ha dit...

Quina currada. això si que és un regal sorpresa. M'apunto aquest llibre perquè sembla interessant.

Pakiba ha dit...

Un regal que segur t' omplet de alegria, disfrutaló.

Bon cap de semana

El porquet ha dit...

Ooooooh! Aquest llibre, abans de començar-lo a llegir, ja és molt més que un llibre! És un tresor! Guarda'l, cuida'l, mima'l, la sargantaneta s'ho mereix!

Carme ha dit...

Oooh! com m'agrada aquesta història!

Una sargantana, aMB MOLTES GANES DE VIURE I DE SOMRIURE REMENANT LA CUA PELS CAMINS I CARRETERES...

M'alegro que tot hagi acabat bé i que el regal sigui tant bonic i adequat al garbí.

Joana ha dit...

Quina il.lusió passar de la virtualitat a la realitat :)