No tinc cap persona que esperi una rosa de part meva, fa temps que la meva vida és buida d’amor, estic molt enamorat, però ella no ho sap. Potser avui, amb l’excusa de regalar una rosa, tindré el valor suficient per acostar-me més de cinc metres. Somio amb ella, visc per ella, sé on viu i de què viu, però no tinc el valor suficient d’acostar-me, potser per por a
Vaig a comprar la rosa, d’avui no passa que li digui el que sento, si el, no, fa acte de presència hauré d’oblidar, necessito deixar de perdre el temps.
-Bon dia, em posaràs una rosa?
-I tant, digues quina vols.
-La que més t’agradi a tu, doncs esperaré fins el vespre quant pleguis, per donar-te-la, amb l’esperança que no rebutgis la meva ofrena.
-Saps?, esperava que vinguessis, fa temps que t’observo i et sento, prop de mi en tot moment.
-Perdona si t’he molestat, sóc un covard, entenc que estiguis molesta.
Ell gira cua, trist i ensopit, sembla que, el no, ha arribat, haurà de començar a renunciar al plaer d’estar amb ella. La seva valentia només el deixa girar-se per veure per últim cop aquella morena que li té el cor pres. Amb sorpresa, veu com ella li entrega una rosa i un llibre, mentre amb un somriure li diu:
-Agafa la rosa i el llibre, tens tot el que et cal per entretenir-te fins que plegui, si quan plegui no ets al bar d’aquí al davant, et juro que acabaràs pitjor que el drac de Sant Jordi.
Només va encertar dir un lleu, allà t’espero. Mentre hi anava, va veure que el títol del llibre era: Si tu em dius vine ho deixo tot........però digue’m vine, de l’Albert Espinosa.
Potser aquest serà el millor Sant Jordi de la seva vida............esperarà que vingui, perquè vindrà no?
Una nova aportació a Relats Conjunts.
24 comentaris:
Que bo Garbi! Hi anirà segur!
No he llegit el llibre de l'Espinosa, però el títol m'agrada molt.
segur que ve, li ha deixat clar...
però tindrà la valentia ell d'esperar-la?
bon relat Garbí!
salut!
Bon relat! Gairebé un conte de fades. Llàstima que a la realitat no sempre surten les coses tan bé, no?
Garbi
Molt maco, i es cert, no hi ha res pitjor que el que no es diu.
Ella por que no sabia
El por que nunca se atrevio a preguntar.
Miserias del amor, las paraulas no dites.
Petonets, per tu
Sempre es té algú per regalar una rosa,
Molt bon relat Garbi i segur será el millor Sant Jordi de la seva vida.
hi haurà que ser valents alguna vegada....
Salut!!
Que bonic, Garbí!
Un conte de Sant Jordi, fantàstic!
El valor ha tingut premi! Al menys en aquesta ocasió! I tant que hi anirà!
M'ha agradat! Un Sant Jordi de pel·lícula! (d'amor vull dir) :P
Si tu em dius vine ho deixo tot........però digue’m vine
Aquesta és la clau de èxit.
Fins aviat.
Clavat com un clau a la taula del bar, eh? Que no es mogui!
Siiiiiiiii que hi anirà!! I tant!!... allí seré jo perquè ningú es despisti!! :-))
Molt bonic, molt!!
I tant que hi anirà malgrat que ell no li hagi dit "vine" de paraula li ha dit amb el seu gest. Que s'esperi al bar que el primer pas ja està fet però que sàpiga que, a partir d'aquí, s'ho haurà de currar una mica més. :-))
Bon relat de Sant Jordi.
És molt bonic!!
un relat suggeridor! segur que sí que hi anirà...
Molt ben trobat!
Qualsevol dia és bo per dir t'estimo, i si casualment es el dia de Sant Jordi, anirà tot rodo.
Molt bo
Si no hi va seré jo que l'acabaré de rematar! Molt bo... m'hagués agradat veure'ls al bar.
Una abraçada!
oooooohhhhhh!
CLAP, CLAP, CLAP Que bonic!
és evident que sí!
(però això és cosa teva, clar. Ara toca que facis un BIS)
*Sànset*
ostres..que bonic..
m'agrada!!
M'ha agradat molt!
Publica un comentari a l'entrada