Secrets

Una participació a Relats en Català sobre secrets al Geriàtric i aquesta és la meva aportació:

No em va fer mal haver d’entrar al geriàtric, son coses que amb el temps passen, i quan veus que més que una aportació ets una obligació, quasi que demanes que t’aparquin en un centre, on almenys no has de donar gràcies a ningú.

Els primers dies varen ser molt tristos, em vaig haver de desfer de costums i coses molt importants. Per una persona que té tot el temps del món, omplir cada hora del dia i moltes de la nit, necessitava un aliat, un que estès disposat a fer coses prohibides per satisfer-me, portant-me el que jo volia.

Vaig trobar l’aliada perfecte en la meva neta, dona de món, acostumada a entendre certes coses sense parar-se a preguntar, només desitjant complaure. Ella es cuidaria de tot, em va prometre que en pocs dies tot estaria a punt, trobaria la manera de despistar al personal.

Abans d’ahir va venir amb una bona capsa de les meves galetes preferides, de les quals no en podia abusar. Em va picar l’ullet en el moment de donar-me-la, al instant vaig notar que pesava més del normal i amb un somriure li vaig donar les gràcies. Ella llegint-me el pensament es va acomiadar, donant-me a mi la possibilitat de retirar-me a l’habitació per posar remei al patiment dels últims dies. Un cop treta la primera safata de galetes, va aparèixer, nou flamant, un mini ordinador amb connexió a la xarxa per poder-me tornar a connectar al meu blog i a les xarxes socials. Vital per mi per continuar viu, deixar emprenta i sentir que encara puc fer somriure a alguna velleta com jo. Amaguem-ho que ve la infermera!!!