Fa un any que estàvem en un caos provocat per
Per mi ja es pot repetir, no va ser tant greu, hem d’estar preparats per tot, sembla que nosaltres mateixos ens auto protegim i volem que sempre tot surti perfecte. A la més mínima, el món se’ns cau a sobre. Estic d’acord que les companyies de llum varen fallar, però en la nevada, varen fallar molts anys abans per no renovar les seves línees, ens ho han compensat amb cent noranta euros i apujant el rebut a tothom. Apart d’això, la gent es va posar histèrica per dos pams de neu. Que passarà si un dia ens hem d’enfrontar a una catàstrofe natural com terratrèmol, tsunami, huracà o ves a saber què? amb la seva manca d’aliments i aigua. Com a espècie humana, crec que no podem ser tant de sucre, tant ploramiques i saber-nos espavilar una mica quan les coses no van com voldríem.
Per mi ja hi pot tornar, quan vulgui, una mica d’aventura a les nostres vides ja va bé, apart de que hi ha vivències que es recorden de per vida, sortides de quan les coses marxen de la seva rutina.
Estem massa ben acostumats i no ens adonem del fet. Nivell de supervivència: Insuficient
21 comentaris:
Estic d'acord amb el missatge, ens hauríem d'espavilar més, i com a societat hauríem d'estar més preparats per afrontar imprevistos com aquest, que tampoc era una tempesta de neu de l'àrtic!
Però si mal no recordo, tu l'any passat no estaves massa content, i no vas estar-ho durant un bon temps. Recordo tot el tema del generador i quan van trigar a reestablir-vos el servei. Potser les coses es van arreglar satisfactòriament al final, però segur que vols viure una situació com aquella altre cop?
I n'hi ha que, avui, encara es posaven les mans al cap dient que, si torna a venir una nevada com aquella, el país tornaria a estar en el caos.
O i tant! Aquest any, el que ve, l'altre, d'aquí a cinc anys, a deu i un segle i més!
No som un país de neus (tot just al Pirineu i encara gràcies!). No som Suècia, ni Finlàndia, ni Noruega etc. No hem d'invertir milionades en màquines llevaneus per una gran nevada cada 50 anys.
Però clar, és molt més fàcil fer xafarranxo de combat i fotre-ho tot a parir... total, com que qui critica no ha de gestionar ni resoldre res.
garbi
bè si va nevar i que!!!!, ens vam estar uns dias sensa llum(imperdonable, si...), pero i que!!!!.
Es que em fe una montanya de un gra de sorra.
Si que va tindra molts incovenients, pero tambè crec que moltas de las cosas que van pasar es podian haber evitat si tots fosim una mica mes coherents.
Perill de fortas nevadas, infoneu,o infocat o que sigui avisa que la gent no surto si no es imprescindible...collo, quina quanitat de gent es va quedar atrapada a las carreteras, i despres queixan-se de que no els habian anat a treuera, senyors, siguem seriosos.
A la meva cuitat, dias despres de la nevada la gent es queixaba de que per el seu carrer no habia pasat ningu a retirar la neu....per favor, en el mau de carrer, els veins vam netejar totas las entradas de las casas, i qui no tenia pala, cap problema, el vei li deixaba una.Que el de devant no tenia on escalfar la llet del bibero, donç el de mes enlla tenia bombona de buta....i crec que la solidaritat entre el veinatge si que va funcionar, cosa que es de agrair, que moltes vegadas ni tant siquiera sabem qui viu al nostre costat.
Per mi pot nevar ara mateix.
petonets, molts
Personalment benvinguts caos com aquest, potser perquè estic acostumada a canvis climàtics sense que les estructures estiguin preparades per assumir-ho.
Ara el caos es un altra, encara més preocupant si cal i amb la sensació de que no serà tan fàcil com que deixi de nevar i pugin les temperatures.
Les aventures estan bé si no repeteixen masses vegades :)
Aiiins... és que aquests de les terres gironines us afogueu en un vas d'aigua!!!
La meva parella fins i tot va fer acampada! es va haber de quedar a dormir a la feina. Però va estar molt i molt ben acompanyat, en mig d'en Torrente, Bruce Lee... una bona experiència! Sort en vaig tenir que no va trobar a la Shakira per allà al mig, sinó ja l'haguéssin liat!
;)
Segur que ell no ho vol tornar a repetir...
Doncs malgrat que m'enrecordo perfectament de la nevada i tot el que ens va passar , saps aquesta setmana estic revivint una mica aquell dies, i es que portem ja dos dies sense agua i es un total caos, es veu que uns obrers han trencat al carrer canonades que no debien i ens toca a noaltres patir, carregant aigua , rentar-nos com abans ho feien els nostres avis , amb caxarros escalfar l'aigua al foc,tornar a carregar mes aigua no poguer posar rentadores,cuinar en compte per restringir l'aigua , anar al WC ja es un qué... i es que aquestes coses com l'aigua, llum i gas son coses de las que no podem passar... I encara ens queda fins el disabte patir ens ha dit la companyia.
Saps m'agrada la rutina!!! i está molt bé recordar histories passades pero vols que et digui..
Petonets i bona setmana maco
Jo crec que no estem preparats per situacions així, i que qualsevol cosa que ens fa sortir de la normalitat ja ens aterra. Ara bé, també penso que pel que paguem de llum, les companyies ja podrien estar més preparades per si ve un temporal com aquest i podrien mirar d'arreglar les infraestructures. No deu ser per falta de diners que no ho fan, perquè bé que se n'embutxaquen! I per una altra banda, penso que són vergonyoses les indemnitzacions que han donat i proposat, però encara trobo més vergonyós, que hi hagi gent que encara no hagi cobrat! Ara, tu no provis de saltar-te una factura de la llum...
Les aventuretas de tan en tan van be ens treuan de la rutina diaria.
A Barcelona va ser una experiencia nova.
una aventura, per a mi, seria poder conduir el vehicle que vas desenvolupar al post I+D (boníssim, per cert) i no, el caos que va generar la nevada a alguns punts. encara que, segurament, si en lloc d'anar amb cotxes anéssim amb els híbrids que ens proposaves l’altre dia el tràfic no s'hauria vist tan afectat.
Quan l'asfalt de la ciutat queda amagat sota la neu, apareix el caos. Vist des de la llunyania del les muntanyes cobertes de neu, fa gràcia veure l'enrenou que provoca aquesta petita empastifada.
A mi ja m'està bé una any de treva... No m'agraden massa les aventures i la neu a la muntanya hi fa moooolt de goig!!
De tota manera som de taranna queixica, espera que vingui temps de sequera de nou i ja ho sentirem a dir!! I és que no en va mai bé res, mai plou a gust de tothom. Bona nit!!
Crec que més valdrà que ens anem fent a la idea que la estabilitat és un luxe i no una necessitat. Tal com estan les coses, un tall de llum o una mica de neu no ens haurien de trasbalsar gaire.
Com més comoditats més inutilitat general. No em vull imaginar què passaria si un dia se’ns fongués una bombeta.
Déu me’n guard!!!
*Sànset*
Doncs si, és agradable un canvi :)
un petonet, adeu maco
que no sigui caòtica, però una nevadeta també em vindria de gust.
I sobre això de ser de sucre, si nosaltres ho som, imagina't com seran els nostres fills, que encara estan més ben acostumats!
Que sigui nevada de somriures i algun riure, però no més eh!
Bon cap de sertmana maco :)
Estic amb en Joan, l'estabilitat és un luxe, no una necessitat. És més fàcil queixar-se que adaptar-se a noves situacions.
Que tenguis un molt bon cap de setmana!
Si amb una nevada ja es va aturar tot un país, imaginem què ens passaria davant de catàstrofes més grosses. La veritat és que no estem preparats per a superar grans inclemències. I en certa manera espanta.
veig que malgrat el teu adn, recordes dates ;) O te l'han feta recordar. De fet es comentava en algun medi.
Doncs mira, jo vaig patir una mica perquè la meva parella estava donant voltes amb el cotxe per Tordera/Blanes mentre nevava i els arbres anaven caient, els cotxes patinant... I com tot era tallat cap a la costa Brava, per sort es va poder quedar a un hotel. No tenim els cotxes ni les carreteres preparats.
De mentres, jo estava refugiada a cals sogres amb el meu cunyat i neboda perquè no podíem marxar, sense llum, ni calefacció...
Publica un comentari a l'entrada