Doncs sí, ja ens hem cruspit el segon, el Febrer que per mi és com el dimarts, el pitjor dia de la setmana, però en mes. Ens varem queixar al Gener de la pujada de l’energia, però ara que ens l’hem menjada ens apugen els carburants. Ràpidament em miro la nòmina i està igual que sempre, quins collons, com sempre el sr. IPC no és equitatiu. Hem d’estar de mal humor per això?.......ni pensar-hi, amb el Madrid a set punts, la nostre economia no millorarà, però el nostre humor segur que sí.
Fem un repàs:
Estat d’ànim: Molt millor que el Gener, tant sols un parell de taques negres.
Economia: Cada dia millor, perquè amb menys, continuem fent de tot.
Un bloc: He conegut La Marta, un blog encara jove, però amb molt de suc.
Política: A quina velocitat haig d’anar? que preval? les senyals o el temps
Il·lusions: En tenim un parell de reservades, falta esperar les dates.
Feina: Molt més física que abans, però la veritat és que m’agrada.
Persones: No he tingut d’engegar ningú a la.......pastar fang.
Amor: Si l’ànim puja.....tot puja.
Objectiu: Ara que he començat, no deixar d’anar amb bici, estar en forma.
16 comentaris:
Sempre aprenem coses...
Ara que el Març sigui igual o un poquet millor que el Febrer!
Salut!
m'has animat una mica el dia.
Segur que el març serà millor, arribarà la primavera (la sang s'altera) i si l'economia no ens deixa fer tantes coses, potser ens acostumarem a gaudir i valorar més les que puguem fer.
Nosaltres ja vam dir que el febrer es podia erradicar dels calendaris.
Sort que ja és març!
Fas una mica de trampa, tots els punts te'ls agafes pel cantó positiu! Però bé, millor així. A veure què tal el març, s'acaben les èpoques que a mi m'agraden, què hi farem.
El març és el mes tres, el tres era el número d'en Tarzan Migueli i jo que d'en Tarzan no en tinc res; vaig néixer el mes de març.
Per tant, i seguint la coherència d'aquest ¿silogisme? ... el març serà un mes collonut.
Què dir d'aquest febrer tant horrorós? Mira, t'el resumiré en poques línies: la nit del 15 de febrer, el meu sogre de 53 anys, va patir un Ictus, també conegut com embòlia. Encara ara, està en estat crític a la UCI. Bé... i poques hores després de que patís l'embòlia, el seu pare (l'àvi) es va morir. És ben veritat que la realitat supera a la ficció, perquè el què ens ha passat a nosaltres, ni a les pel·lícules passa.
O sigui, que estic d'aquesta merda de febrer fins els collons!
Estic amb tu, val més veure el caire positiu a les coses... si l'ànim puja, tot puja!!
Apa, doncs que l'ànim pugi sempre més i més per encarar el març!
No està malament!
Veig una franca progressió de millora. Aquest març serà millor, seguir. I a aquest ritme l'estiu pot ser la bomba!
Vinga Garbi, el febrer és el mes més curt, que sigui el pitjor...
És que t'ho "muntes" de conya! Quina enveja...
Per mi, el pitjor és el Desembre que en te 31!
Has tingut un febrer fantàstic, no et queixis. "Si yo te cuento"... Bon dia, Garbí.
Cada mes te lo seu, però el febrer, per mi, és bonic, potser per el "miracle" que vaig viure :)
Petons
a mi el febrer se'm fa més costerut que el gener. per fosc, fred i avorrit. sort que encara tenim coses que pugen i no només preus que s'apugen!
Res, el que cal és convertir els mesos dolents en mesos genials i els bons en increïbles, i llestos.
Sí, noi, ens hem crupit el segon (que també a mi em fa molta mandra, molta) i ara enfilem de pet cap a la primavera esperada!
Que el teu pròxim balanç mensual sigui igual per les coses bones i millor per la resta, garbi24.
Publica un comentari a l'entrada