dilluns, 1 de novembre del 2010

Bar de carretera

Reconec que és un lloc on hi vaig passar estones memorables mentre aprenia a viure la vida, un lloc on el temps passava ràpid, entre els amics de sempre, que no faltàvem a la cita setmana darrera setmana. Fins que els destins de la vida fan que et separis del lloc per coses de l’edat o canvi de costums.

Ara hi he tornat, han passat vint-i-cinc anys des de la última vegada, però no ha canviat tant. Tant sols unes rajoles de gres i unes mans de pintura han rentat una mica la seva cara per continuar reben als clients. Però tots aquests anys no han pogut amb la vella llar de foc que continua allà, on encara he pogut fer la meva torrada per esmorzar, compartint taula amb alguns d’aquells mateixos amics de joventut.

El lloc no ha canviat, jo sóc més gran i sense voler he recordat el medi de transport que m’hi va començar a portar.


Que voleu que us digui, una mica de nostàlgia tampoc està tant malament, tot i que aquesta no és la meva, si que m'ha servit per recordar els dos anys de glòria sobre aquestes dues rodes.

22 comentaris:

Marta ha dit...

Joan
a vegadas encara que sigui per una estona cal tornar vint anys enrera.
Tampoc em canviat tant,som com el bar.....un repas de xapa i pintura i llestos.
Petonets, sempre

zel ha dit...

Tu rai! Jo corria amb el siscents atroninat del meu pare...i no vegis, anava que volava...

Pakiba ha dit...

Que maco es recordar els vells temps, ens fa tornar a la juventud.
Moto,siscent,dos cavall i si ens anem més enradera hasta el viscuter.

Carme Rosanas ha dit...

Una dosi de records de tant en tant em sembla que ens va bé... a mi al menys m'agrada.

Tot canvia molt, però hi ha coses que queden com la llar de foc del teu bar de carretera.

lolita lagarto ha dit...

la nostàlgia ens recorda una part de nosaltres que encara som, d'aquí uns anys sentirem nostàlgia també d'aquests temps... m'agraden els records..

Agnès Setrill. ha dit...

Està mol tbé això de retrobar-se amb els amics de fa 20 anys i que sigui al mateix lloc és una bona pensada., per cert, les amigues també hi eren?

Anònim ha dit...

Tornar a un lloc on hi has passat bones estones sempre agrada. Diferent és si et porten mals records. però com que no és el cas, segur que va ser una estona ben agradable!

Sergi ha dit...

Està molt bé reviure coses de fa 25 anys, i no només amb records. Tornar, ni que sigui per un sol dia, a aquella època segur que se t'ha posat molt bé, t'ha fet sentir altre cop com si tinguessis 20 anys. No està malament, no, de tant en tant.

Per cert, t'he increpat una mica a can McAbeu, espero que no et sabrà greu, ja saps que és en broma. Però 'al loro', eh!

Anònim ha dit...

Jo torno sovint enrera i recordo els dies de glòria, no és pas dolent ni molt menys!
Una abraçada, Garbí.

El veí de dalt ha dit...

Doncs jo en fa 32 que anava em Mobilette!

RaT ha dit...

Ens fem grans i per sort, la nostàlgia ens la trobem per tots els racons... nosaltres anàvem 4 en vespino... quins temps, aquells!!

Clidice ha dit...

Només la imatge d'un Mini, dels de debò, em fa tornar enrera. Si els llocs aguanten la prova del record, però, és una gran sort :)

montse ha dit...

Per sort, tenim un disc dur de memòria, que guarda els bons records i esborra els dolents, si no fos així no ho podríem suportar.
Tornar aquest llocs, és fer un viatge pel túnel del temps, olorant els records.

sànset i utnoa ha dit...

Llàstima que jo em vaig haver de desfer de la meva moto. Que si no, encara donaria guerra!

*Sànset*

_MeiA_ ha dit...

Jo sempre crec que hem d'anar evolucionant, canviant.. ja sigui per l'edat com per culpa dels costums que un mateix va agafant.

Jo miro la majoria dels meus amics que encara viuen com si tinguéssin 15 anys... però en realitat en tenen 30. No volen créixer i continuen fent les mateixes tonteris que anys enrera. Sincerament, me'ls estimo molt... però ja no compartim res, només records.

El porquet ha dit...

A rai tu que pots tornar al bar que havies anat fa molts anys.

Molts dels llocs que jo anava quan era més jovenet ja han desaparegut. Això sí, conservo les vivències viscudes al meu caparró.

Per cert, jo sempre duré al cor un Seat 127 que vaig heretar de mon pare, i que tenia més anys que jo i en va durar 25... d'un verd oliva preciós!

Álvaro ha dit...

De tant en tant va bé recordar temps passats i treure a la llum la nostàlgia.

Personalment, a mí m'encanta, mitjançant cançons molt sonades a l'època, recordar què feia i com era anys enrera.

Comentaria experiències amb la moto, però mai n'he tingut cap (tampoc la he volgut). El més semblant era quan a la bicicleta hi posàvem una carta perquè al pedalar els radis hi anessin xocant i fes soroll de motocicleta.

Jordi ha dit...

Això ho hauríem de fet tots, de tant en tant. Així ens traiem uns quants anys de sobre i recordem vells temps.

Agnès Setrill. ha dit...

Jordi, jo, ni pensaments, no tornaria als 17, per res!...potser d'aquí a uns anys...

Joana ha dit...

Jo anava de paquet en una "Lobito" :)
Parlem de fa 25 anys com si fos ahir...això vol dir que el temps vola!
Ja saps què cal fer no? :)))

khalina ha dit...

Ai, els vells temps! Si no fa res de tot això

sargantana ha dit...

jajajaj...quina colla de carraques treguen la pols als records.!!
jo soc de les de 600.jijijij
petons!