dijous, 25 de novembre de 2010

On estem?

Algú sap realment, on estem?, econòmicament parlant, perquè després d’escoltar les notícies dels últims dies, veient com comencem a rescatar països, la cosa no és massa esperançadora, la veritat. La realitat més crua és que estem venuts, lligats de mans i peus pels governs i bancs, que fan de nosaltres poca cosa més que persones a les que esprémer cada vegada més. Fins on arribaran? Fins quan haurem nosaltres de pagar els seus errors? Quan ho haguem pagat, ens tornaran a deixar diners per fer-se més rics a costa nostra? Amb quina por juguen amb els nostres diners, si quan s’equivoquen som nosaltres mateixos qui hem de pagar-ho?

Masses preguntes, sense resposta ferma i creïble. No hem sortit d’una, que ja apunten a la crisi del petroli com a la més propera, que farà que tenir cotxe sigui un luxe per molts inabastable. Ens hem lliurat de la dictadura del govern, però hem caigut a la dictadura del diner, no sé jo si això ens tornarà a portar on els rics seran molts rics, els pobres molt pobres i a l’abolició de la classe mitjana.

De vegades, i cada cop més sovint, hem venen ganes de marxar, marxar molt lluny, per tornar a començar de zero i viure amb tranquil·litat. Sóc massa feliç per permetre que la dictadura m’ho espatlli. Encara hi som a temps.

13 comentaris:

rits ha dit...

sincerament? tampoc ho sé. No en tinc ni idea. Només sé que aquest mes m'ha costat un ronyó i mig passar el mes, que finalment no vaig a Carcassone perquè no m'ho puc permetre i que tot plegat només sembla que acaba de començar.
Però la responsabilitat tb és de tots, ens cal tenir cotxe a tots? ens calen tantes coses? Si que és cert que els governants ens prenen el pél, que els rics son més rics i els pobres més pobres, xò.... on arriba també la nostra responsabilitat? què és el que realment necessitem?

Potser començar de nou. Fa temps que voldria començar de nou, xò tp sé com

Carme ha dit...

No, no, jo tampoc no en tinc ni idea...

Però marxar lluny... vols dir que resol res? On? Com no canviïs de planeta!

lisebe ha dit...

Encara que marxem lluny crec que ens persegueix.. aquesta mena d'espiral a la que hem arribat ens porta al mateix lloc sempre, pagar i callar.

La historia está plena de las mateixes situacions.. sempre es el mateix.. escapar??? una mica massa improbable...

Petonets maco y bon cap de setmana

Jesús M. Tibau ha dit...

som titelles, massa sovint col.laboracionistes o còmplices per omissió

Clidice ha dit...

Igual que els conquistadores pagaven l'or als indis amb quincalla, a nosaltres ens paguen el silenci i la col·laboració amb la possibilitat de tenir "coses" endeutant-nos amb ells. On estem? al principi del final, això s'enfonsa i ja cal que resem perquè aguanti, perquè sinó ens espera una vellesa terriblement desoladora.

_MeiA_ ha dit...

Calla calla!! estic de la crisis fins els ous!! Amb l'excusa que hi ha crisis tothom s'apunta al carro. Els rics es fan més rics, i els pobres els hi costa més passar el mes!

Mira, sense anar més lluny, tinc un "paisano" que treballa al MediaMarkt, i allà no noten crisi ni res, venen com mai, sempre hi ha gent. I amb l'excusa que hi ha crisis no agafaràn ningú per la campanya de Nadal!!! s'han tornat boixos!!! un venedor per secció i per taaaanta gent!!!
Per això, que tothom puja el carro de la crisis!

:(

Marta ha dit...

Joan
bufff, com jo la meva crisis fa anys que la vinc arrosegant, poca cosa amb queda mes per perdre....bè aquesta setmana dos cosas......i una d'ellas el cotxe o sigui que a mi la crisis del petroli me la passo per les dellonsis, si en tingues..
molts de petonets
Ah si marxes lluny i tens lloc a la maleta, puc ser molt flexible amb poquet espai en tinc prou..

Albert B. i R. ha dit...

Crec que les teves preguntes tenen unha resposta. I, per desgràcia, no és gens positiva pels nostres interessos: Sí, continuaran esprement-nos perquè entre tots paguem els seus immensos errors.
Cal repensar el sistema de dalt a baix o entrarem en crisis cícliques com les que estem vivint. Per això, calen persones diferents. Som nosaltres qui les hem d'escollir.

XeXu ha dit...

Fa temps que vivim sota la dictadura del diner, però com que ara n'hi ha tan poc i els que el tenen no volen deixar de tenir-lo, els que no el tenim no tenim tampoc defensa possible contra ells. Que pagarem els de sempre, això ho pots tenir per segur. El problema és que no puc ni arribar a imaginar una solució per aquest problema.

Mr. Missis ha dit...

El problema és que ens hem instal·lat en la cultura (dictadura) del diner, tant els poders fàctics, com nosaltres, el poble més planer.

La sortida... tampoc la veig clara.

I a on hem d'anar garbi24?

Joana ha dit...

No se ni on estic jo! :)

khalina ha dit...

També pregunto com altres. Marxar on??

Joana ha dit...

Potser ens trobem en un laberint sense sortida, però si marxem probablement en trobarem un altre molt més gran i serà pitjor!