
Masses dies junts dins l’estació espacial, ella ja no el suportava més, tenia ganes de tornar a la Terra per engegar-ho tot. No pensava donar-li una segona oportunitat, després de saber que abans d’abandonar la Terra, l’hi havia posat les banyes amb la seva millor amiga i que a sobre es volia quedar amb tot el que tenien, deixant-la al carrer. Per sort s’havia acabat la missió, ja hi pensaria quan toques de peus a terra, mai millor dit.
Però una trucada d’última hora, des de la terra, els demanava una reparació urgent fora
Una aportació a Relats Conjunts
28 comentaris:
Ai! pobre... li pinta molt malament això. Em sembla que pagarà un preu molt alt pels seus errors.
Un bon relat, Garbí!
Que s'essperaba !! i allá el deixa?.
Molt bó Garbi, m'agradat.jejeje,les dones!!.
Bon diumenge.
Hi ha una dita que diu: qui no vulga pols que no vaja a l'era.
Així que ara ja ho sap, haurà de carregar amb les consequències dels seus actes!!!
Ai, els homens!!!
Bon diumenge
Hi ha una dita que diu: qui no vulga pols que no vaja a l'era.
Així que ara ja ho sap, haurà de carregar amb les consequències dels seus actes!!!
Ai, els homens!!!
Bon diumenge
Tal com va la cosa, a mi em fa una mica de llàstima l'astronauta aquest.
Però hauria d'haver sabut que "qui la fa, la paga". :-DD
Bon relat, Garbi!
Haha! No hi ha com tenir els peus a la terra, per assumir segons quins errors... Bon viatge, pecador de la praderaaaa!
Ho podia haver pensat abans, aix.....
Salut!!!
Ho té molt magre, però cal intentar-ho i uns quants dies volant sobre els núvols pot fer miracles.
Bon relat.
Va tallar el cable o li va tallar el subministrament d'aire??
hohoho! què maquiavelic!!!
Quina por pobre! molt enginyós el relat! banyes siderals!
Una mica dolentot... eh??
Molt bon relat
Petonets i bon diumenge maco
Quin mal rotllo!
Molt bo!
Una mala llet insuperable, per molt que la situació fos insostenible. Però saps, has sabut plasmar les coses en el seu punt just, sense explicar massa ni massa poc. Encara que se li endevina una mort espantosa a un dels protes, el relat és molt bo, et felicito!
Aiiiii, des d'aquí el sento ofegar-se...
Haha! Què bo! Un final que deixa pocs dubte ssobre el trist destí de l'home que va sortir de la nau.
L'astronaute ho té magre... ja pot començara resar :(
segur que la trucada d'última hora la va contestar ella...no? que bé que va a vegades que als homes els hi agradi tant això de reparar...:)
un relat molt bo, amè i amb aquell puntet..
Si és que hi ha coses que no canvien ni amb la distància.
Salut i Terra
Què dolenta!!!
Ostres, ostres... com diu la CARME, això pinta malament...
Però, ostres... fins al punt de matar-lo!!
Potser només vol espantar-lo una mica... dic jo ;-)) De fet TU ets l'autor i no has dit pas que acabi matant-lo, oi? hehehe
HAL 9000 reencarnat en dona ferida...!
Quina por!
Fantàstic relat!
:)) Ai, els homes...són on són sempre es comporten igual ;))) jeje
Molt bon relat, Garbi! Enhorabona!
I benvolgut al meu bloc, li seguiré llegint!!!
Violència de gènere en tota regla!
*Sàsnet*
Ui, és pitjor sempre una dona enfadada que tot l'infern!
la venjança va ser terrible!!!
Ui ui ui uiiiii quina por! M'ha recordat quan en Haddock surt de la nau amb que anaven a la Lluna, ben gat, i es vol deixar anar per l'espai... al pobre protagonista del relat ja el veig igual, i sense un Tintín que el vagi a rescatar.
Que dolentes que som les dones, m'imagino el paio flotant per l'univers fins al final...
Publica un comentari a l'entrada