dissabte, 13 de novembre de 2010

Relats conjunts

Estació espacial ISS



Masses dies junts dins l’estació espacial, ella ja no el suportava més, tenia ganes de tornar a la Terra per engegar-ho tot. No pensava donar-li una segona oportunitat, després de saber que abans d’abandonar la Terra, l’hi havia posat les banyes amb la seva millor amiga i que a sobre es volia quedar amb tot el que tenien, deixant-la al carrer. Per sort s’havia acabat la missió, ja hi pensaria quan toques de peus a terra, mai millor dit.

Però una trucada d’última hora, des de la terra, els demanava una reparació urgent fora la nau. Com sempre, ell era qui sortia a fer el passeig espacial, ella qui li subministrada l’aire i obria la porta d’accés pel retorn a la nau. El cor d’ell es va tornar petit, quan en sortir de la nau, veié per l’espiell de la porta, que ella li oferia un somriure molt poc engrescador sota d’uns ulls plens de ràbia.

Una aportació a Relats Conjunts

28 comentaris:

Carme ha dit...

Ai! pobre... li pinta molt malament això. Em sembla que pagarà un preu molt alt pels seus errors.

Un bon relat, Garbí!

Pakiba ha dit...

Que s'essperaba !! i allá el deixa?.

Molt bó Garbi, m'agradat.jejeje,les dones!!.

Bon diumenge.

Joana ha dit...

Hi ha una dita que diu: qui no vulga pols que no vaja a l'era.

Així que ara ja ho sap, haurà de carregar amb les consequències dels seus actes!!!

Ai, els homens!!!

Bon diumenge

Joana ha dit...

Hi ha una dita que diu: qui no vulga pols que no vaja a l'era.

Així que ara ja ho sap, haurà de carregar amb les consequències dels seus actes!!!

Ai, els homens!!!

Bon diumenge

McAbeu ha dit...

Tal com va la cosa, a mi em fa una mica de llàstima l'astronauta aquest.
Però hauria d'haver sabut que "qui la fa, la paga". :-DD
Bon relat, Garbi!

Ferran ha dit...

Haha! No hi ha com tenir els peus a la terra, per assumir segons quins errors... Bon viatge, pecador de la praderaaaa!

Eva ha dit...

Ho podia haver pensat abans, aix.....

Salut!!!

montse ha dit...

Ho té molt magre, però cal intentar-ho i uns quants dies volant sobre els núvols pot fer miracles.

Bon relat.

Jordi ha dit...

Va tallar el cable o li va tallar el subministrament d'aire??

rits ha dit...

hohoho! què maquiavelic!!!

Elfreelang ha dit...

Quina por pobre! molt enginyós el relat! banyes siderals!

lisebe ha dit...

Una mica dolentot... eh??

Molt bon relat

Petonets i bon diumenge maco

Anna Tarambana ha dit...

Quin mal rotllo!

Molt bo!

XeXu ha dit...

Una mala llet insuperable, per molt que la situació fos insostenible. Però saps, has sabut plasmar les coses en el seu punt just, sense explicar massa ni massa poc. Encara que se li endevina una mort espantosa a un dels protes, el relat és molt bo, et felicito!

zel ha dit...

Aiiiii, des d'aquí el sento ofegar-se...

Albert B. i R. ha dit...

Haha! Què bo! Un final que deixa pocs dubte ssobre el trist destí de l'home que va sortir de la nau.

Pd40 ha dit...

L'astronaute ho té magre... ja pot començara resar :(

lolita lagarto ha dit...

segur que la trucada d'última hora la va contestar ella...no? que bé que va a vegades que als homes els hi agradi tant això de reparar...:)
un relat molt bo, amè i amb aquell puntet..

Francesc Mompó ha dit...

Si és que hi ha coses que no canvien ni amb la distància.
Salut i Terra

kweilan ha dit...

Què dolenta!!!

Assumpta ha dit...

Ostres, ostres... com diu la CARME, això pinta malament...

Però, ostres... fins al punt de matar-lo!!

Potser només vol espantar-lo una mica... dic jo ;-)) De fet TU ets l'autor i no has dit pas que acabi matant-lo, oi? hehehe

barbollaire ha dit...

HAL 9000 reencarnat en dona ferida...!

Quina por!

Fantàstic relat!

Lale Mur. ha dit...

:)) Ai, els homes...són on són sempre es comporten igual ;))) jeje
Molt bon relat, Garbi! Enhorabona!
I benvolgut al meu bloc, li seguiré llegint!!!

sànset i utnoa ha dit...

Violència de gènere en tota regla!

*Sàsnet*

Alyebard ha dit...

Ui, és pitjor sempre una dona enfadada que tot l'infern!

Isabel ha dit...

la venjança va ser terrible!!!

Mr. Missis ha dit...

Ui ui ui uiiiii quina por! M'ha recordat quan en Haddock surt de la nau amb que anaven a la Lluna, ben gat, i es vol deixar anar per l'espai... al pobre protagonista del relat ja el veig igual, i sense un Tintín que el vagi a rescatar.

Adbega ha dit...

Que dolentes que som les dones, m'imagino el paio flotant per l'univers fins al final...