divendres, 11 de juny del 2010

1001 Moments

Dedicat a la Carme per la seva força i constància en el seu 1001 posts.

El castell sobre el turó

es preveu inexpugnable

i fort

En el fons és

com el nostre cor

ansiós de ser conquerit

Sempre amb la guàrdia dormida

quant l’amor vol entrar

per deixar-se seduir

11 comentaris:

Striper ha dit...

Si malgrat les muralles sempre tenim una porta per obrir.

GURMET ha dit...

Res es inexpugnable , nomes cal saber com entrar.

Mercè ha dit...

Ara sóc jo la que em sent petita.
Una abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

Apa! Quin bon dia sorpresa, garbí! I jo que pensava que no tenies temps .... Un poema preciós! Amb el qual em sento d'allò més identificada. Tens raó som així. Moltíssimes gràies, per ser-hi. Un petonàs!

sànset i utnoa ha dit...

Bon dia!

Mira, vas triar la mateixa imatge que jo, jeje.

Molt bon escrit!

*Sànset*

McAbeu ha dit...

Si que està molt ben escrit!. Un bonic homenatge a la CARME i els seus 1001 moments.

montse ha dit...

Un bon regal, rebre aquest poema que té la força i l'altura d'aquest turons.

Salut!

òscar ha dit...

Bonic regal i una encara més bonica celebració la de la Carme.

Jo, és parlar de castells, i recordar allò del Exin Castillos i les seves "almenes" i "torreones".

joanfer ha dit...

Només cal que tingui una porta ben oberta perquè es pugui entrar...
Preciós relat, garbi! ;)

Ada ha dit...

Què bonic Garbi!! Preciós el teu poema... no se m'haguera acudit mai! I sense dobles lectures! jajaj... Preciós preciós de veritat! Els homes teniu una gràcia quan parleu d'amor...

khalina ha dit...

molt bé la teva felicitació a la Carme