dijous, 3 de juny de 2010

Amb l’alè al clatell

Aixì és com s’ha de sentir alguna gent a casa seva quant truquen, inoportunament sempre, els cada cop més agosarats venedors de companyies elèctriques amb l’afany de treure's un sou, costi el que costi.

Fonts fiables m’han fet arribar les maneres d’irrompre en les cases d’aquesta gent, tal com explicava una veïna, que en veure’ls per l’espiell de la porta i coneixent-los, va optar per no obrir, el que ella no esperava és que ells en escoltar la televisió dins la vivenda es posessin a picar la porta al crit de “sabemos que està dentro senyora abra la puerta”. Llàstima que la senyora en qüestió no va voler avisar a les autoritats per no tenir més problemes, però crec que és sobradament denunciable.

Per un altre banda, una d’aquestes companyies, tenien un home gran a sou o comissió, que és dedicava a recórrer les bústies dels blocs de pisos, armat amb unes pinces de coure la carn, a estirar les cartes per obtenir els rebuts de la llum amb les conseqüents dades bancàries i de consum, per fer les visites més acuradament a les persones que tota la vida han tingut la mateixa companyia. Francament crec que ser venedor no és això, ni ara, que estem en temps difícils. Ja ho sabeu doncs, si no arriba el rebut de la llum, no és que us la regalin, és que potser tindreu una visita.

Vull pensar i en tinc quasi la certesa, de que això son i seran casos aïllats, que de bons venedors encara en queden.

14 comentaris:

òscar ha dit...

La beligerància no es pot comprendre ni pels temps de crisi. Vendre, o mirar de vendre, coartant la gent sol tenir com a resposta tancar les portes. Als morros!

XeXu ha dit...

Jo no hi posaria la mà al foc. Em molesta força que em vinguin a vendre alguna cosa a la porta, per no parlar de les insistents trucades de companyies telefòniques i altres. Ens molesten a tots, sembla ser, però continuen, no sé per què. Només venen ganes d'engegar-los, no sé què poden vendre així...

Glòria ha dit...

Per aquí qui bufa al clatell (no pas el garbí), són les companyies de telefonia... tant a la porta, com als telèfons: fixe i mòbils, què pesats!!!
Ara veig que coincidem a en Xexu...

marta ha dit...

Quin cas més bèstia, jo també espero que sigui un cas aïllat.

Carme ha dit...

Jo penso, com pot ser que els funcioni ser tant pesats! A la porta no m'han vingut mai, però per telefon els enllesteixo de seguida.

Però hi deu haver molta gent que els fa cas, sinó ja no ho farien.

Anna ha dit...

Collons (ai!), si això passes als Estats Units, robar correu d'una bustia seria un "delito federal"!! i sona com una cosa molt grossa, almenys quan ho diuen a les pelis!
A casa nostra no és res més que una estrategia de vendes??
Quin nivell!

lolita lagarto ha dit...

Una vegada de tant trucar a la porta ens van petar el timbre!!(el teníem una mica antic... és veritat..), la llàstima que ho vam veure més tard quan ja no hi eren...
em sembla tot plegat una passada de voltes!!

Ada ha dit...

Si, he sentit parlar d'aquestes tècniques de "venda agressiva" en les quals se't claven dins de casa i no hi ha manera de llençar-los fora... El millor el que tu dius: no obrir i si es posen pesats, denunciar. I les trucades per telèfon a l'hora de la migdiada què? pfff... qué pesats!

kweilan ha dit...

Esperem que sigui un cas aïllat.

Joana ha dit...

Ostres.... seria molt fort i denunciable, és clar....

_MeiA_ ha dit...

Que fort això que expliques que agafen les cartes!! per lo menys que les paguéssin!!

Sempre que piquen a la porta de casa i estic sola, no obro mai a la vida. La gent que em coneix sempre em fa una trucada abans de venir pk ja ho sap. I a sobre faig cridar com boixos els meus dos gossos perquè vegin que si volen entrar pot ser que marxin sense una cama (llàstima que són un pishcer miniatura i un chihuahua, però de soroll ja en fan!) jaja

Albert B. i R. ha dit...

Ostres! Doncs jo a aquell l'hagués denunciat. Com s'atreveix a coaccionar a una persona a la seva pròpia llar?!

Agnès S. ha dit...

Nomês et dirê que jo abans, era ben educada amb tothom.

GURMET ha dit...

Jo el foto per el forat del ascensor! Un cop un em va canviar sense permis el gas de companyia i em va ficar un bon enrenou.