dilluns, 21 de juny de 2010

És una bona decisió?

Per aquestes dates cada any em toca fer un càsting a noies, per fer la substitució d’estiu a la recepció d’un centre de negocis. Per dir-ho d’alguna manera, les dues finalistes que em semblen més adients i que lògicament només una pot entrar a treballar , haig de triar la millor o la que almenys així m’ho sembli. El més curiós de tot, és el fet que la meva decisió final ha exclòs una candidata per un piercing en forma d’anella al llavi inferior (de la boca), sé que potser no és prou motiu, però m’ha fet pensar, que tot i que la puc convidar a treure-s’ho, no m’ha agradat el fet de que sabent que anava a una entrevista de feina de recepcionista, on és té que donar una bona imatge, i no em refereixo a la bellesa, que imposés ja d’entrada el seu antiestètic (per mi) piercing, si més no, podia haver apuntat ella mateixa que per la feina no el portaria. La decisió és presa, no estic content amb el motiu ni jo mateix, i potser l’altre serà pitjor, doncs la imatge no ho és tot però hi fa molt.

Quasi bé sempre, una espurna encén el foc, en aquest cas l’espurna té forma de piercing.

37 comentaris:

Glòria ha dit...

Catxis, saps que jo tampoc em deixo guiar per les aparences, però en aquest cas, és fomut. Ho podries haver parlat amb ella, això que dius de "convidar-la a"... jo ho hagués fet en aquell moment, a veure com "tosia".
Sort amb la que has triat!

Striper ha dit...

De vegades costa no deixar-se portat per l'aparença i aquells detalls,a mi també m'ha passat pero de vegades s'es injust i darrera de una image que nos agtrada es troba un bon profesional i bona persona.

XeXu ha dit...

No sóc gens amant dels piercings, trobo que no són en absolut decoratius com deu pensar la persona que se'n fa, però em sembla que la nostra mentalitat hauria d'anar canviant ja que ara és la cosa més normal del món, és la nova moda que durarà segur molt temps. Segurament les dècades anteriors moltes noies devien ser excloses per motius similars, per voler estar a la moda. Ara hi ha piercings i tatoos, i altres coses que són encara pitjors. Qui més, qui menys, té un tatuatge, segur que aquesta noia en tenia, però no els veies. L'aparença és important sobretot si treballes de cara al públic, però no crec que t'haguessis de guiar pel teu criteri en aquest cas, sinó pel tipus d'empresa. Si és un lloc pretesament molt selecte i la noia ha de vestir de vestit-jaqueta, potser que li mencionis. Si és un lloc més d'estar per casa, potser que assumim que en un futur proper el que serà difícil serà trobar gent sense decoració corporal. I sincerament, això de convidar a algú a canviar el seu estil per treballar... bé, jo no entenc de selecció de personal, però no ho acabo de veure...

Anònim ha dit...

"...haig de triar la millor o la que almenys així m’ho sembli."

Jo hagués escollit la que duu més piercings a la cara i dilatacions, i si també hi duu tattoos
(a la cara, és clar) li augmento el sou. Que per què?
Doncs perquè aquesta persona s'arrisca a decidir per si mateixa i decididament,
la seva imatge estètica (personal) sense renunciar-hi pas. I quina empresa no vol una persona decidida?
També perquè em diu que és una dona que es preocupa per la higiene personal, atès que
qui duu piercings, i en aquest cas concret que comentes al llavi inferior, dilatacions i tattoos,
ha hagut de saber emprar la pasta de dents i l'elixir bucal. I lògicament el sabó
combinat amb l'aigua (i com a mínim tres cops al dia).

I per últim: una empresa que cerca una seguretat superficial i fàcil. Això no és res més
que una empresa de treballadors il.lusos! I els treballadors il.lusos són els que aboquen
l'empresa al perill! I perill i risc són dues coses ben diferents .

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...

"No sóc gens amant dels piercings, trobo que no són en absolut decoratius
com deu pensar la persona que se'n fa"
(Xexu)

Duc piercings, tattoos i dil.latacions i no pas perquè consideri que decoren.
De la mateixa manera que una prestatgeria plena de llibres i lluny del sol, no la tinc per decorar.

Duc piercings, tattoos i dil.latacions perquè, per a molta gent, encara avui només és una paradoxa, mentre que per a mi ja és la veritat de demà...

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Jesús M. Tibau ha dit...

és molt difícil fer de jutge, i jo ho evito sempre que puc

sànset i utnoa ha dit...

Vivim en un món on l'aparença pesa més que la majoria de coses. Això és una llàstima.

Jo porto una arrecada a l'orella. Vaig anar a una entrevista de feina l'altre dia i me la vaig treure. Hem de ser conscients que les coses són així. Hem de tenir vista i -encara que no ens agradi- entrar al joc. Després, quan t'hagin contractat, ja aniràs com voldràs.

*Sànset*

Anònim ha dit...

"és molt difícil fer de jutge, i jo ho evito sempre que puc"
(Jesús M. tibau)

Però tot i així, segur que deus tenir cops amagats...

I per altra banda, tornant al tema, quina mena d'empresari no necessita un treballador que discuteixi, que contradigui i que respostegi, eh?

No creieu que un treballador agoserat, és d'admirar per la franquesa i la confiança? O ni que sigui per la relació que representa una rèplica o una resposta. Eh?

Segur, de ben segur, que els què us dediqueu a escollir el personal tot això ho teniu ben present. Tan present com valorar de valent aquell treballador
que pren l'actitud de contestatari, atès que un contestatari no s'exclou ni exclou el grup.

Cap empresari valent no gosaria esborrar un treballador així!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Rita ha dit...

El lloc de treball era la recepció d'un centre de negocis, oi? Doncs crec que hi ha un look, un uniforme, per a aquests tipus de llocs. De la mateixa manera que n'hi ha un altre, un altre uniforme, no ens enganyem, per a la recepció del SONAR per exemple.

Com diu en Sànset s'ha de tenir més vista i sobretot s'ha de ser més pràctic. Quan vas a treballar et vesteixes de feina i quan plegues et poses el que et vingui de gust.

Si li donem la volta... Es busca cambrera per a un local nocturn de moda i una noia que vesteix superclàssica, amb roba de marca (tipus Burberrys), sabata anglesa, s'hi presenta, l'agafarien?

Anònim ha dit...

"Com diu en Sànset s'ha de tenir més vista i sobretot s'ha de ser més pràctic. Quan vas a treballar et vesteixes de feina i quan plegues et poses el que et vingui de gust." (Rita)

Entenc que si només tractes d'agradar, no ets un veritable servidor/a de l'empresa.

Estem al 2010 i diem que hem trencat barreres, i diem que hem eliminat tabús... Però els resultats han estat catastròfics!

Només hem fet el ridícul...

I no s'hauria d'imposar un vestuari per fer-se l'agradable, i viure tranquils, ans al contrari, s'haurien de proclamar responsabilitats (poder respondre dels actes). Perquè respondre és un deure! Ja sigui en una empresa de calçotets, o en un parlament...

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...

Ser treballador d'una empresa (la què sigui) no fa referència a un fer, o a un vestir-se, o a un comportar-se. Sinó que es refereix
basicament a una realitat feta consciència.

I quan sóc a quiròfan no és el vestuari o el meu tatuatge qui em fa infermera o no em fa infermera,
sinó que és la meva consciència!

I quan sóc a consulta, el meu tatuatge, o els meus piercings, o les meves dilatacions no em fan de barrera ni d'obstacle per agafar-li la mà al pacient atemorit. Per què, doncs, hauria el meu cap de prohibir-los a la consulta? No podem tenir un pacient que dugui piercings... quan vé a visitar-se?

I per què el pacient sí, però la infermera o el metge no?

I dic més: és millor pel directiu tenir un treballador que et diu que no (i el per què) que un treballador que et diu que sí, i després no fa el que li has demanat o ho fa malament.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Mercè ha dit...

Uff! Tinc arguments per a defensar les dues postures. Al meu últim treball quan estava al despatx em vestia més o menys al meu aire, però quan sortia a visitar els clients em vestia més arreglada, discreta i elegant alhora.
Jo també en duc de pírcings (a la cara no) i reconec que per a alguna entrevista me'ls he tret. Una primera visió, una intuïció, de vegades és el que marca si tindràs el treball o no.

En fi...

Una abraçada.
I per a l'anònim: INDEPENDÈNCIA ALS PAÏSOS CATALANS, no volem quedar-nos fora.

garbi24 ha dit...

Vista la discussió creada, crec que cada lloc de treball ha de tenir la seva imatge i encara que no t'agradi has de fer contents als teus clients i més quant tu només decideixes la persona, sense posar-hi els teus diners. La societat està de moment muntada així i per desgràcia els diners manen sobre l'ètica de les coses. A mi no hem molesta que la gent es posi el que vulgui per el cos, però considero que la feina és la feina i si hem de fer el pallasso ens haurem de posar el nas vermell, ens agradi o no.
I entenc perfectament la teva opinió onze de setembre.

Anònim ha dit...

"I per a l'anònim: INDEPENDÈNCIA ALS PAÏSOS CATALANS, no volem quedar-nos fora."
(Mercè)

Doncs ja saps com has de signar a partir d'ara... Au, amunt!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...

"La societat està de moment muntada així i per desgràcia els diners manen sobre l'ètica de les coses."(garbi24)


Això vol dir que quan vagi a qualsevol empresa i demani que m'atengui una persona que dugui tattos, piercings i dilatacions, els meus desitjos seran satisfets? ;-)

Bon dia!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Clidice ha dit...

segurament el piercing no devia ser l'únic motiu pel qual no la vas seleccionar, perquè si fos l'únic motiu, vol dir que no vas tenir en compte altres bondats de cara a l'empresa o vas tenir por, cosa que tampoc és bona per l'empresa.

En tot cas, quan un empresari se'm queixa d'un treballador, a l'estil: "és que no sap fer res ben fet" (normalment és la secretària, l'ase dels cops), jo sempre li contesto el mateix: "tu sabràs, tu l'has contractada".

Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme ha dit...

Doncs jo respecto molt les maneres de fer de la gent, i la teva també garbí. En algun lloc ens hem d'agafar quan hem de triar... i cadascú s'agafa en el que creu i en el que pot. Que potser no és el més imprtant, el piercing? tampoc deu ser en l'única cosa que t'has basat, suposo... vaja, segur que no, si l'haguessis trobat molt millor que l'altra noia, no haguessis dubtat pas.

I a mi tampoc m'agraden els piercings, tot i que tracto molta gent que en porta i tampoc el problema no va més enllà de gustos i preferències, i també els respecto, però jo no veig pas en el piercing ni en els tatoos només una questió estètica. Per a mi és una qüestió de principis (els seus diferents dels meus) i d'una manera de veure el món. Jo porto les orelles foradades, perquè me les van foradar quan vaig néixer. Mai no he portat arracades, des que vaig poder decidir, perquè no n'he volgut portar, i com una mena de "protesta" privada i particular i perquè estic en contra de tot "mal" gratuït. No me'n recordo pas del mal que em va fer, però hi estic en contra totalment. Si la gent es vol maltractar el cos, punxant-se i foradant-se, allà ells, els respecto i no em ficaré amb ells, però s'ha de ser conscient que això ja m'està dient alguna cosa d'ells també, suposo que és el que pretenen, donar un cert tipus de missatge, doncs està bé el donen, a mi me'l donen i cadascú pot respondre'l a la seva manera.

De la mateixa manera que me'l donen les dones empolainades fins al punt de portar uns talons impossibles... o el que van amb roba còmoda i vesteixen despreocupadament... o els homes amb corbata... tots donem el nostres missatge. El que no pot ser és donar-lo i creure que ha d'agradar a tothom. Agradem a qui agradem i prou.

Jo sóc força passota en la manera de vestir, i sé que molta gent pensa que hauria de cuidar més aquestes coses, doncs que ho pensin, estan en el seu dret. Ja decidiré jo mateixa a cada moment com vull vestir-me.

I quin és el criteri bo per seleccionar una persona? segur que no ha de ser estètic... però el criteri inevitablement serà subjectiu, tots som subjectius, sense cap dubte. I les aparences no són només aparences, diuen molt.

Jo, tu, garbí i també onze de setembre, tots som subjectius.

Una abraçada

GEMMA ha dit...

Subjectiu!

Pot ser un darrer motiu de selecció entre dos candidats possibles, doncs n'hi ha d'haver a la força un fet/aspecte que dugui a descartar una de les dues persones. Però, per a mi, d'entrada no hauria de ser un motiu de pes, i les arrecades??

Una decisió subjectiva per tant.

Albert B. i R. ha dit...

És un tema complicat. Que porti el piercing no significa que faci la feina pitjor. Però tampoc millor. Quan s'ha d'escollir una persona a priori, sense saber com es comporten els dierents candidats, és impossible quadrar tots els comportaments i predir com ho faran. En aquest sentit, per a diferenciar uns amb els altres, davant el dubte, has escollit això. La teva situació és difícil, però cal que facis el cor fort.

Vida ha dit...

Quin debat més interessant que s'ha creat! A veure, jo tampoc crec que s'hagi de seleccionar a una persona exclusivament per criteris estètics, però crec que en aquest cas el percing representa tot un recull de valors que a el Garbi no li agraden. Ell tria, no s'ha de posar en dubte el seu criteri llavors, independentment de que hi estem d'acord o no...i parlant d'estar d'acord...també em sorpren a mi mateixa el que ara escriuré, però estic gairebé d'acord amb tot el que diu Onze de Setembre, aix, ara me tocarà a mi...o m'ignorarà, que aquest en sap molt d'atacar els punts felbles...:)

rits ha dit...

guau! a mi tb m'ha sorprés el debat que s'ha creat!
estic absolutament d'acord que no s'ha de seleccionar un lloc de treball pels motius estètics, on faltaria, xò tb reconec que la imatge s'ha de cuidar, has d'anar net, polit i arreclat. els piercings, doncs si no són ofensius, no entenc que hagin de ser motius d'exclusió.
tb sóc conscient que seleccionar a algú per un lloc de treball és molt difícil, i si ambdues persones tenen aptituds semblants, acabes triant la persona que creus que més s'adequarà a un lloc de treball.
si el lloc de treball és una recepció i has d'atendre al públic l'estètica com atendre a la gent, com es pot sentir el públic a qui s'adreça pot ser important.

en un lloc de treball que el públic sigui majoritàriament jove, potser s'hi adirà més una persona amb piercing que no pas una amb camisa i corbata. si t'adreces a persones grans, potser s'hi adreçerà més aquesta segona..... sigui com sigui, tenint en compte les aptituds!

si creus que has decidit correctament, segur que hi ha més motius que un piercing.

marta ha dit...

Ostres, per un petit piercing al llavi no has escollit algú? Jo potser l'hauria escollida precisament per això, per no ser com tothom, sempre tan ben posats que no som més que còpies.

Joana ha dit...

Una feina complicada la de triar. En tot cas també es pot optar un cop presa la decisió suposant que t'agradés la del pearcing dir-li que per aquesta feina no s'admenten pearcings ja que està de cara al client, etc.
Als hospitals no hi ha aquest problema perquè ja se suposa com s'ha d'anar uniformat i sense penjolls de cap tipus tot i que s'ha perdut molt. Quan jo estudiava ni braçalets , ni anells...ara veig de tot.
Tot va canviant però els uniformes i les normes a les empreses són les que són.

Thera ha dit...

Un tema controvertit! Difícil elecció. Però, ens agradi o no el treball no és una activitat lliure i sempre hi ha unes normes que regeixen el joc. Un si vol la feina cal acceptar-les i fora cadascú que faci el que vulgui.

Anònim ha dit...

"...si el lloc de treball és una recepció i has d'atendre al públic l'estètica com atendre a la gent,
com es pot sentir el públic a qui s'adreça pot ser important."
(rits)

Prou! I per aquesta raó saber deixar el que tens entre les mans i atendre el client tot mirant-lo a la cara és més que complir, perquè, per un empresari, un treballador que és capaç de fer sentir el client important i únic, això és acollir-lo i qui acull fa de més que rebre! Quan enraones amb un client tampoc no t'hauríes de seguir llimant les ungles de les mans, atès que això ho pots fer a casa i abans de sortir cap a la feina. Si cal, desperta't dues hores abans per poder arribar a temps al treball i preparar la "parada", atès que el client puntual no hauria d'esperar
que el treballador s'instal.li o se situï. I si estàs a l'auricular per raons d'empresa i un client espera, sigues amatent!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!


"en un lloc de treball que el públic sigui majoritàriament jove, potser s'hi adirà més una persona
amb piercing que no pas una amb camisa i corbata."
(rits)

Per què?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!


"si t'adreces a persones grans,
potser s'hi adreçerà més aquesta segona.....
sigui com sigui, tenint en compte les aptituds!"
(rits)


Tinc 50 anys, duc tattoos a la cara (més d'un), també piercings i dilatacions...,
Què sóc segons tu, una persona adulta o una pesona jove?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...

"suposant que t'agradés la del pearcing dir-li que per aquesta feina no s'admenten pearcings ja que està de cara al client, etc."
(Joana)

Imagina que sóc una clienta ferma d'aquesta suposada feina, i vull que m'atengui una persona que dugui piercings i tattoos.
Què fem, Joana?

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...

"...sempre hi ha unes normes que regeixen el joc. Un si vol la feina cal acceptar-les i fora cadascú que faci el que vulgui."
(Thera)

Les úniques normes que un empresari i treballador hurien d'estimar, segons el meu pobre entendre, són:

-Arribar abans d'hora.
-Estar sempre a punt (empresari i treballador).
-No criticar el client ni aguantar-lo per interès...
-Tenir present que l'acolliment no es compra, i el client s'hauria d'acollir de bon grat, amb el cor, perquè és una persona!

I l'empresari que estima aquestes normes, segur que sap estimar els seus treballadors. I un treballador que se sap estimat, és un treballador molt necessari.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...

No tothom serveix per escollir el personal d'una empresa, i no tothom està preparat per fer-ho.
No tothom pot penetrar en els secrets...

I no tothom serveix per ser empresari. Hi ha empresaris que només saben controlar, o espiar, o fiscalitzar. I considero molt important que l'empresari disposi de franquesa i autenticitat.

No és amb por ni amb recel que s'ha d'escollir una empresa o un treballador. Perquè entenc que una empresa i un treballador haurien de ser espais oberts, quasi timbes!

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...

"...i parlant d'estar d'acord...també em sorpren a mi mateixa el que ara escriuré, però estic gairebé d'acord amb tot el que diu Onze de Setembre, aix, ara me tocarà a mi...o m'ignorarà, que aquest en sap molt d'atacar els punts felbles...:)
(vida)

Aquesta! Sóc aquesta.
I no ataco, sinó que miro fit als ulls. És per aquesta raó que tu tampoc no tens "escapatòria" ;-))))

Bona nit!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...

M'oblidava! Que què opino del tema xiclets:

Si necessites tenir un xiclet a la boca, per les raons que siguin,
i enraones amb algú (ja sigui client, cap o company)
procura que aquest algú no se senti menys important que el teu xiclet(no l'estiris amb els dits ni juguis amb ell...). Encara que treballis a l'empresa de xiclets "Dubble Bubble".

I si et pirren els caramels o els xupa-xups..., recorda que sempre en pots oferir... I si algú et diu
l'accepto però només si tu també els gaudeixes, llavors sigues agraït o agraïda i escull!

I aquesta és la meva opinió.

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Joana ha dit...

Uixxx.... avui no estem pas d'acord....

garbi24 ha dit...

Podriem estar parlant d'aquest tema durant dies i no ens posariem d'acord perquè ningú no ha pensat en el criteri de cadascú i que cadascú dóna per bo el seu. En tot cas una bona xerrada, que fora de la virtualitat tindria el seu punt.

Eli ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Eli ha dit...

Jo, crec que s'ha de tenir uns "mínims" per anar a una entrevista de treball, depenent del lloc de treball. I no dic que portar un piercing suposi no tenir aquests mínims, però sé perfectament que aquest tema, pot portar cua... I moltes opinions..
També diria que conec una mica el tema... i davant entrevistes de treball de persones he vist coses, que s'em fan difícils d'acceptar

Sé que el tema a vegades "no és just".. però també sé que dins la societat que vivim, per optar a un lloc de treball, es tenen en compte molts paràmetres, entre els quals hi ha la imatge.
Segons el lloc de treball, potser es pot entendre que un piercing no és "adient", o potser no és la imatge que l'empresa vol donar. I això, ens agradi, o no... és tant respectable com el fet de portar el piercing o no. És tant respectable l'opció de l'empresari en agafar aquesta candidata, com l'opció de la candidata a portar el piercing en una entrevista de treball.
Tot plegat, just??? Potser no!

Noa Literal ha dit...

ualaaa! el trobo molt arriscat aquest post. Ets molt valent però ja veus que molta gent et tira la caballeria per sobre...

khalina ha dit...

quantes opinions divereses! Jo no selecciono personal, però penso que s'haurien de valorar diferents aspectes, i en el cas d'un lloc de treball de recepcionista, un punt pot ser la imatge.

COm a cas curiós, la sentència donant la raó a l'empresari que va acomiadar a un cambrer que portava barba. Fins on arriba el dret del treballador a la pròpia imatge i fins on arriba el dret de la llibertat d'empresa?