dimarts, 1 de juny de 2010

Fer-s’ho un mateix

No és que ens hàgim de reinventar, però si que potser és hora de que ens acostumem a fer-nos les coses nosaltres mateixos, doncs el poder adquisitiu de tots plegats està baixant i no sabem si demà s’arreglarà o potser acabarà de baixar en picat fins a cota zero. Potser fins ara era molt còmode d’agafar el telèfon i avisar l’empresa de torn per fer un arranjament o modificació, tant si és una bora dels pantalons, clavar unes cortines, desembossar les canonades, pentinar el gat o el que ens passi pel cap en aquells moments.

La pregunta que ens hem de fer cadascú és, que sabem fer i que som capaços de fer o almenys intentar?, som realment manetes? perquè encomanem una cosa que potser som capaços de fer? i ens estalviaríem uns dinerons, si ja ho sé, així l’economia no s’aixecarà, però cal que l’aixequem nosaltres?, algú farà alguna cosa per nosaltres?, sincerament crec que no, i crec que ara torna ser hora d’allò de: maricón l’últim (amb perdó per el seu col·lectiu) i que tothom s’espavili com pugui.

Ara per ara puc dir que a casa entre tots dos, fem moltes de les coses que mai havíem tocat i que l’únic secret que hi ha, és senzillament perdre-hi la por i dedicar-hi el temps que ens calgui. Arriba un punt, on tant és reinstal·lar un ordinador, clavar una totxana com fer la bora d’uns pantalons, només cal posar-s’hi.

Com deia aquell........YES WE CAN !!!, proveu-ho, feu servir la lògica i sobretot no mireu el bricomanía.

17 comentaris:

XeXu ha dit...

Hi ha encara una tercera opció, que és demanar el favor a algun conegut o familiar. Sempre tindràs un amic informàtic que et farà un cop d'ull a l'ordinador, o una tieta que t'arregla els pantalons.

Tens raó amb que la vagància no ens ha de poder, i ens hem anat acostumant molt bé. Ja no és un tema de capacitats, sinó que hi ha coses que es poden aprendre molt fàcilment i després no costa res fer-ho. Segur que d'altres temes domèstics ens seran impossibles d'optimitzar, així que sempre caldrà ajuda externa. Però per les petites coses, a posar-hi les banyes.

És clar, com que tu ja vas començar amb els generadors elèctrics...

Anònim ha dit...

Dec ser estranya, doncs jo sempre he fet de "manetes" a casa! Tant, que ara he de programar la tele per poder veure la Patum en un canal pirata que l'ajuntament ha muntat per aquests dies i no sé a qui punyeta representa que he de telefonar perquè m'ajudi, ja que en soc incapaç!
Des de quan les teles et demanen codis per tot???
En fi!
Bona setmana!

_MeiA_ ha dit...

A casa meu pocs cops ha entrat un de fora a arreglar res.
Tinc una sort enorme de tenir el meu pare "el manetes" a casa.
;)

Carme ha dit...

A casa meva, això ha anat a temporades. Sovint ens hem fet un munt de coses nosaltres mateixos i a vegades si hem esta t més enfeinat s ho hem encarregat a professionals. Algun cop ens hem anat pintant la casa solets, i un sol cop a la vida ens la vam fer pintar. Depèn del temps i de le peles, però sempre m'ha agradat si més no intentar-ho d'arreglar les coses...
I mtgens raó: tot és posar-s'hi!

Jordi ha dit...

uff!! Gràcies per l'última frase, la del bricomania. És molt important no mirar-ho perquè a tu mai et quedarà ni una quarta part de bé que al Kristian.

Jo, mentre tingui una mica de poder adquisitiu (un o dos euros), seguiré recorrent als experts, que per això estan... Això sí, buscant els preus més econòmics, que no sóc tonto i no compro a Media Markt

Anònim ha dit...

Si ho fem amb les nostres manetes, alguna cosa aixecarem, no?

montse ha dit...

Quan la teva economia esta fotuda, cal posar-hi enginy i fer coses comunes compartint trucs domèstics per tal de sobreviure.

Salut!

Clidice ha dit...

cal que no oblidem mai de com es sargeixen uns mitjons ;)

lolita lagarto ha dit...

sempre ho hem fet així... la crisi ve de lluny.
ara bé, poca feina es generarà, no?

sànset i utnoa ha dit...

sóc dels teus. A més a més, amb l'internet, que té respostes per tot, ens hi podem posar. I si la caguem... ho tornem a intentar!

*Sànset*

Rita ha dit...

Us veig molt valents a tots... ;-)

Tot i que jo no sóc gaire manetes, la veritat, i sovint haig de recórrer a professionals, sempre miro de resoldre-ho jo primer i si no me'n surto, ajuda externa, quin remei! :P

Joana ha dit...

M'agrada aquest post Garbi. M'agraden els manetes...per sort a casa n'hi ha un :)

Anònim ha dit...

He de reconèixer que, en aquest aspecte, les noves generacions som menys espavilades. Ens hem de posar el dia!

joanfer ha dit...

Seguiré el teu consell..... Xexu!! jajajaj... ;P
Bon post, garbi. Realment tens tota la raó del món. ;)

rits ha dit...

doncs si, cal buscar solucions. m'has recordat el banc de temps. Allà hi pots dir les teves especialitats i compartir-les amb d'altra gent. Per exemple jo puc saber cosir i en canvi una altra persona sàpiga d'electricitat. doncs quan necessiti que algu m'arrecli un endoll poder anar-hi i quan algu necessiti els baixos d'uns pantalons, doncs res, a cosir. I hi ha mil i una maneres. Fa temps d'aquesta aposta, i no sé si va tenir massa éxit. Potser serà qüestió de donar-li una altra oportunitat, encara que també faci mandra.

Joana ha dit...

Digues que sí!

Ada ha dit...

A més a més és divertit! Sobre tot si els mobles són d'Ikea que són fàcils de muntar... Està entretingut.. jajaja...