Dedicat a la Carme per la seva força i constància en el seu 1001 posts.
El castell sobre el turó
es preveu inexpugnable
i fort
En el fons és
com el nostre cor
ansiós de ser conquerit
Sempre amb la guàrdia dormida
quant l’amor vol entrar
per deixar-se seduir
11 comentaris:
Si malgrat les muralles sempre tenim una porta per obrir.
Res es inexpugnable , nomes cal saber com entrar.
Ara sóc jo la que em sent petita.
Una abraçada.
Apa! Quin bon dia sorpresa, garbí! I jo que pensava que no tenies temps .... Un poema preciós! Amb el qual em sento d'allò més identificada. Tens raó som així. Moltíssimes gràies, per ser-hi. Un petonàs!
Bon dia!
Mira, vas triar la mateixa imatge que jo, jeje.
Molt bon escrit!
*Sànset*
Si que està molt ben escrit!. Un bonic homenatge a la CARME i els seus 1001 moments.
Un bon regal, rebre aquest poema que té la força i l'altura d'aquest turons.
Salut!
Bonic regal i una encara més bonica celebració la de la Carme.
Jo, és parlar de castells, i recordar allò del Exin Castillos i les seves "almenes" i "torreones".
Només cal que tingui una porta ben oberta perquè es pugui entrar...
Preciós relat, garbi! ;)
Què bonic Garbi!! Preciós el teu poema... no se m'haguera acudit mai! I sense dobles lectures! jajaj... Preciós preciós de veritat! Els homes teniu una gràcia quan parleu d'amor...
molt bé la teva felicitació a la Carme
Publica un comentari a l'entrada