diumenge, 14 de febrer del 2010

La nit estelada


La nit freda i fosca de lluna minvant, amb els estels que la festejaven, era la seva única companyia per tornar a casa. Anys havien passat des de que va decidir anar a fer les Amèriques en busca d’una fortuna que mai no havia arribat, ho havia provat, no una, ni dues vegades, moltes vegades, però la sort, el destí o com li volem dir, no havia fet acte de presència, els anys s’havien acumulat en conta de la fortuna, ara vell i sense esma per res més, havia tornat amb les mans buides, la riquesa la portava posada dins seu, ningú mai li trauria el que havia viscut o gaudit, amb les penes i les glòries. Ara en la seva recta final no esperava res més que una llar de foc que l’escalfés, un mos per posar-se a la boca i un jaç on estirar-se. Tot això ho havia de trobar allà, on els seus ulls miraven ara, amb enyorança d’anys de joventut, allà al costat del campanar punxegut, allà on encara brillava la llum tènue dins la finestra de casa seva. El fort vent de la nit li provocà un calfred, es va adonar que no podia esperar més allà sobre el turó, mirant com les llumetes del poble el cridaven, era hora de tornar a casa. Les cases s’anaven fent grans i el seu cor petit, quant es preguntava si el recordarien o si seria ben rebut. Dos cops a la porta, unes passes, un somriure i escoltar el seu propi nom en boca d’un altre, varen fer brollar la llàgrima del qui es sent benvingut.

Una nova aportació a relats conjunts

27 comentaris:

Sergi ha dit...

Quan tornem enrere després d'abandonar un lloc no sabem mai com ens rebran. Els dubtes i la inseguretat afloren, però de vegades ens podem endur una sorpresa agradable per part de qui ens rep.

Elfreelang ha dit...

M'ha agradat força! molt ben escrit Garbi....l'angunia de tornar amb el rau rau al cor ...

kweilan ha dit...

M'ha agradat molt com estan expressats els sentiments de l'home que arriba al seu poble. Molt ben escrit!

Carme Rosanas ha dit...

Ja tenia jo el cor, encongit com ell... sort que l'han rebut bé, encara que no hagi triomfat, crec que mereixia una rebuda afectuosa.

Un bon relat, garbí!

Arda ha dit...

Que bonic!. De debò. La tornada a casa, a les arrels. Les llàgrimes, la por, la nostàlgia patida tant de temps, el fracàs, les vivències, la vellesa......
Curt i descriptiu.
M'ha agradat molt.

Anònim ha dit...

Un mal dia he triat per a llegir aquest post... "Algú" també ha trucat a casa meva amb les maletes a la mà... No feia tant de temps, i tornarà a marxar, però diguem-ne que avui ha tornat a casa de dos llocs.
D'altra banda, et pots creure que aquest quadre és el preferit de ma filla? Ha comprat vanos de pintors famosos i ella s'ha quedat aquest, mentre, hem mirat la biografia de l'autor...
Senyals? Casualitats? Jutja!

Striper ha dit...

me agradat molt malgrat que si no es prenc amb calma pot deixar un regust amarg.

La Meva Perdició ha dit...

La tornada a casa d'aquest vell perdedor, que a viscut totes les experiències i torna a retrobar la pau i felicitat que va deixar enrere, és reconfortant i esperançador. Felicitats pel relat!

Jordi Casanovas ha dit...

bona història de retorn.

Pep ha dit...

Sovint, tornar a casa i portar l'esperança de qui vol ser estimat ja és una victòria.
Molt bon relat.

Joana ha dit...

Molt i molt bonic...

joanfer ha dit...

M'ha agradat moltíssim, Joan. Felicitacions! ;)

fanal blau ha dit...

Els triomfs són tan relatius...
Però pot tornar on serà ben acollit en una nit estelada!
Bon relat garbí!

lisebe ha dit...

Molt bó el relat !!!!!!!!! m'encantat!!!

Petonetsssssss

GEMMA ha dit...

Que interessant és llegir i descobrir les moltes interpretacions lectores que poden néixer a partir d'un inici comú: en aquest cas una obra pictòrica, una imatge feta de traços de colors. Meritós exercici!

Jordi ha dit...

Tornar o no tornar, aquesta és la qüestió!

Eli ha dit...

M'ha agradat molt!
Per cert, t'acabo de dedicar un post... ;-D

sànset i utnoa ha dit...

Quan tornes sempre sents com una cosa... una mica de tensió, dubtes, por... però els teus sempre seran els teus.

M'ha agradat!

Utnoa

Nets de Junh ha dit...

Tan de bó tots els retorns siguessin així...m'ha agradat molt!.

Mireia ha dit...

Una imatge que sugereix mil idees, aquesta no m'hagués passat mai pel cap.

gripaublau ha dit...

Nostàlgic i acollidor a la vegada... sempre hi ha un lloc que és la pròpia llar, ni que sigui un racó dins del cor.

Nits ha dit...

Uns tornen i els altres marxen (com en el meu relat), potser hi ha alguna cosa en aquesta pintura que ens porta a veure una nit diferent, una nit on coses noves poden passar, perquè no sembla una nit qualsevol...
M'ha agradat llegir-ho. Una salutació!!!!

Pd40 ha dit...

Molt bona aquesta història i com l'has explicada. Felicitats, m'ha agradat molt!

Ainhoa ha dit...

Molt tendre, en el més senzil hi acostuma a haver-hi la felicitat. M'ha agradat!

Barbollaire ha dit...

Un gran relat!!

deomises ha dit...

Retorn, sempre temut per accions del passat, per rebel·lies, per un motiu o altre...

Dóna gust veure els diversos temes que pot generar una imatge. I aquesta família cada cop sembla més gran i qualificada! Vejam si per a la següent proposta també m'hi animo...

d.

Assumpta ha dit...

En començar tenia por que acabés malament... però la frase final (que és preciosa!) m'ha deixat amb una agradable sensació :-)