Evitaré de dir noms per no ferir sensibilitats de gent que no s’hagi trobat en el meu cas i tingui la sort de no tenir el meu dilema .
El meu cas , es que per una simple grip potser mal cuidada , he necessitat diverses vegades dels serveis d’urgència de la mútua de que disposem tota la família , desprès de molt de temps de no anar-hi m’he trobat que el servei ha decaigut molt .
La pregunta que hem faig es , si val la pena continuar pagant religiosament cada mes per aguantar la mala professionalitat de metges estrangers que ni tant sols entenen la meva llengua i amb una dedicació que no inspira gens de confiança . Una mala visita la pot tenir tothom però en el meu cas han estat quatre vegades amb dos mesos de diferencia i el mes preocupant es de que eren quatre facultatius diferents.
L’altre dia i amb una doctora d’aquí mateix , per un mal entès , vaig entrar a la consulta i la trobo amb els peus damunt la taula , parlant per telèfon acaloradament , suposo de temes personals donat el to de veu , va quedar mes sorpresa ella que jo , i hem va dir el típic , un moment si us plau . El moment va ser de mes de mitja hora de rellotge , al final quant hem va fer passar hem va atendre amb una mala gana impressionant i tant poc convincent que sortint d’allà vaig demanar hora per anar amb un altre metge .
Tot això podrien ser manies meves , però la meva cunyada amb la seva nena , va sortir l’altre dia del mateix centre , per anar a la tant criticada seguretat social , resultant que no calia donar-li els vuit dies d’antibiòtic receptats per el doctor X , sinó que amb unes simples gotes a l’orella eren suficients .
Aleshores hem pregunto que faig jo pagant quasi dos cents euros al mes per una quota familiar de dos adults i dos nens si el tracte rebut no m’inspira confiança? I que si tinc una malaltia greu igualment m’enviaran a la salut pública .
Desprès de tot les mútues son un organisme per guanyar diners i com tot negoci es tracte de pagar el menys possible al facultatiu , ingressant la màxima quantitat al mes i excloent tot tipus de persona que necessiti massa sovint els seus serveis , ja que per ingressar amb una mútua has de ser jove i estar be de salut , perquè si ets persona de mes de cinquanta anys has de entra-hi amb un grup familiar , pagar una quota de mes de cent euros , sinó no t’admeten .
Actualment estic fent números , he demanat pressupost per fer una de les revisions mes ineludibles i necessàries com la revisió ginecològica , el resultat es que les dos visites mes la citologia i l’analítica val cent quaranta euros , contant que en pago quasi dos cents , val la pena continuar pagant ? , per un servei cada cop mes semblant a la tant criticada seguretat social .
Crec que amb els dos mil quatre cents euros anuals que pago , puc pagar moltes visites amb qui vulgui , per mi i tota la meva família .
Una decisió de mal prendre , però s'ha de fer .
2 comentaris:
El meu punt de vista, és que realment, un cop contat, no val gaire la pena, i si a més reps un tracta com aquest, és millor la seguretat social... Jo sempre he confiat molt amb la seguretat social, potser perquè la meva mare és infermera, no sé però potser hi té alguna cosa a veure.
Però en aquests casos cadascú fa el que vol i jo no sóc qui per discutir-ho a ningú. Tothom és lliure de decidir.
Jo amb la SS he tingut varies males experiències, amb el meu pare (que casi me'l maten) i amb la meva filla (que en els seus primers 4 mesos de vida no la va visitar cap pediatra, només infermeres). Resultat? Tinc el meu metge de capçalera a la SS, però tinc una mútua pels especialistes: ginecòleg, pediatra, traumatòleg, endocrí (tinc una malaltia de tiroides i resulta que no em visita cap endocrí a la SS perque vé 1 cop al mes i té massa visites...?????)
Jo considero els diners que pago com a ben invertits, perque de moment no he tingut problemes com a la SS, però entenc que és una decisió personal i que depèn molt de les experiències viscudes per cadascú.
Tú sospesa totes les alternatives i pren la decisió que consideris més oportuna, al cap i a la fi estem parlant de la salut pròpia i la dels nostres éssers estimats, i amb això no hi podem jugar.
Per cert, Carbassona, la teva mare és infermera, però de l'hospital, que forma part d'una fundació i no depèn totalment de la SS. Ho matiso perque jo de l'hospital no en tinc cap queixa, al contrari, i en canvi el CAP el cremaria...
Publica un comentari a l'entrada