dimecres, 29 d’octubre de 2008

Punt final

Desprès de 99 anys en aquest mon , la meva avia ens ha deixat , ara finalment podrà descansar , que es el que ella demanava últimament .
No ha estat una vida fàcil per ella , passar una guerra i una postguerra , ja vídua , doncs el meu avi es desaparegut de guerra en la batalla de d’Ebre , i amb dos fills que pujar , sense cap mena d’ajuda , es sens dubte tot un repte , que gairebé segur molta gent d’avui no ho aguantaria . No va tornar a viure amb parella mai més , això ha de ser molt dur , estar des de l’any trenta nou , sense ningú amb qui poder parlar amb confiança i fer-te costat en una vida tant llarga . Sempre va viure dintre del grup familiar , però no es el mateix que tenir una parella on recolzar-te . Aquestes coses ara actualment serien impensables però en aquelles èpoques era el que tocava i tot i que ara ho entenem com un disbarat , abans era molt mal vist refer la teva vida i més vivint en un casa de pagès aïllada en un poble petit .
Es curiós que jo a l’edat que tinc , la recordi sempre com una persona gran , des de els meus primers pensaments d’infància ha estat sempre un avia .
Ara i desprès de un temps esperant el desenllaç , doncs es veia a venir que s’anava apagant , quant arriba el moment , hem dol ,més del que hem pensava , tot i que intento pensar en que era el que ella ja esperava amb ganes .
Va ser una gran persona , i la vida llarga que ha tingut li ha estat recompensada amb la companyia de la seva família i amb la lucidesa fins els darrers dies .
Quatre ratlles a la xarxa , apart del record , es una manera de rendir-li el meu petit homenatge per tot el que va fer mentre va estar entre nosaltres i que moltes vegades ni tant sols ens n’adonem .


APROFITEM LA VIDA JA QUE TARD O D’HORA S’ACABA .

3 comentaris:

Carbassona ha dit...

Sento la seva pèrdua.
Et felicito, m'has emocionat amb aquest escrit per la teva àvia.

Costarossa ha dit...

La gent d'aquella generació era mes fort que nosaltres y estaba feliç amb molt menys. Seguro que la teva avia tenía una vida molt interessant y important per tota la familia y per aixó viurá en els vostres cors. Una persona sigueix viva mentre está viva la memoria de esta persona.

També tenies sort de coneixer-la. La meva avia va morir fa uns mesos pero no la coneixía per la relació dolenta amb el meu pare, el seu fill, i ja mai podré parlar amb ella. Així que repeteixo que tenies sort.

Anònim ha dit...

hola joan sok la filla de la montse, l'Elena. M'ha agradat molt el teu blog, son molt interessants les coses ke escrius, i per aixo m'encantaria poder seguir el teu blog, pero no trobo cap finestreta on posi ser seguidor teu. Espero ke em puguis ajudar. Gràcies.http://antidoto13.blogspot.com