dijous, 23 d’octubre de 2008

Jaque a la Reina

Intento explicar el que a mi m’ha costat anys d’entendre entre les relacions de parella , avui desprès de sentir un comentari entre dos operaris en una obra m’ha donat el impuls d’escriure allò que molta gent hauria de practicar i no fa , potser per mandra o per ignorància .
El tema es el que molts dels homes obliden que en una relació hi ha d’haver un mínim d’esforç en seduir constantment la parella i que no es pot passar del sofà , un cop acabada la pel·lícula , al llit , i que en passar la ma per l’esquena de la parella trobaran la passió esperada . Sovint el que es troben es un deixem estar o un ara no, es massa tard , em la conseqüent crispació que això comporta i que desprès de repetides vegades sempre acaba amb batalla campal.
Com que som presoners del amor , ens toca picar pedra cada dia , i no es tant difícil , tan sols hem de fer el que fèiem al principi de la relació , dedicació .
Amb el pas del temps nosaltres no canviem gaire , faríem el que fèiem quant començàvem a sortir.............arribar i moldre . Però elles amb el temps canvien , doncs els nens , la responsabilitat de la família , la seguretat econòmica que , val la pena remarcar que els hi preocupa més que a nosaltres fa que els ritmes i les costums siguin diferents .
Si volem encendre la passió que contínuament busquem , hem de canviar una mica els hàbits , hem de picar pedra , molta pedra . Tinc que reconèixer que durant un any la primera entrada cada dia de la meva agenda era “to prick stone” (picar pedra) per recordar-me de fer qualsevol cosa que ella s’adonés que hi pensava , no es tan difícil arribar a casa i preguntar com t’ha anat el dia , tant li fa si treballa a casa o en un alt càrrec , ella sabrà que ens importa el que fa , podem enviar un simple sms durant el dia per tal de que s’adoni que en aquell moment hem pensat en ella , si ens llevem mes aviat que ella li agradarà veure que l’hi hem preparat un suc de taronja , quant arribem o marxem a treballar no cal un petó amb la llengua fins a la campaneta i les mans refregant tot el seu cos , es mes adient una bona abraçada , acompanyat de un breu peto i un somriure , deixar una simple flor un dia qualsevol fa més que un ram de roses en un dia assenyalat , deixar el mal humor de la feina fora de la porta d’entrada també es molt recomanable i així es podria anar continuant amb una infinitat de petits detalls que ens acabarà agradant fer-ho i aniran molt be a la nostra relació .
Si la reina es troba en “jaque” farà que es mogui , i això es el que nosaltres busquem , que es mogui ...:) .
Si malgrat tot la reina no es mou , tindreu molts arguments per una discussió i sens dubte estareu am posició de “jaque mate “ lo qual dona la partida per acabada .A partir d’aquí només ens queda jugar un altre partida , si ens donen oportunitat , o canviar el taulell , les fitxes i com no la reina .


FEU MOURE LA REINA .......PER TENIR EL QUE DESITGEU I GAUDIU D’UNA LLARGA I DISTRETA PARTIDA .

4 comentaris:

Carbassona ha dit...

Només et puc dir una cosa: GENIAL!!!

Durazno chapeado ha dit...

Grasias por la visita, Garbi!
Aunque no hablo Catalán, entendí suficiente para decirte que me gusta lo que escribes!
A ver si así aprendo :)

Costarossa ha dit...

He llegit una vegada en un estudi psicológic que nomes es fa falta dedicar 20 minuts al día a la nostra parella per que es senti bé en la relació. 20 minuts vol dir parlar nomes de les seves coses i aixó pero clar també es pot fer més activitats junts si es possible. No sé com de veritable es aixó pero si ho es, imagina't, 20 minuts y tantes parelles que diuen que no hi ha comunicació... Significa aixó que no els dediquen ni tan sols 20 minuts al día?

garbi24 ha dit...

Si aixo es veritat . Es penos que tantes parelles es perdin per vint minuts al dia , amb lo poc que costa i les bones estones que ens dona .........la comunicació