Punt final

Desprès de 99 anys en aquest mon , la meva avia ens ha deixat , ara finalment podrà descansar , que es el que ella demanava últimament .
No ha estat una vida fàcil per ella , passar una guerra i una postguerra , ja vídua , doncs el meu avi es desaparegut de guerra en la batalla de d’Ebre , i amb dos fills que pujar , sense cap mena d’ajuda , es sens dubte tot un repte , que gairebé segur molta gent d’avui no ho aguantaria . No va tornar a viure amb parella mai més , això ha de ser molt dur , estar des de l’any trenta nou , sense ningú amb qui poder parlar amb confiança i fer-te costat en una vida tant llarga . Sempre va viure dintre del grup familiar , però no es el mateix que tenir una parella on recolzar-te . Aquestes coses ara actualment serien impensables però en aquelles èpoques era el que tocava i tot i que ara ho entenem com un disbarat , abans era molt mal vist refer la teva vida i més vivint en un casa de pagès aïllada en un poble petit .
Es curiós que jo a l’edat que tinc , la recordi sempre com una persona gran , des de els meus primers pensaments d’infància ha estat sempre un avia .
Ara i desprès de un temps esperant el desenllaç , doncs es veia a venir que s’anava apagant , quant arriba el moment , hem dol ,més del que hem pensava , tot i que intento pensar en que era el que ella ja esperava amb ganes .
Va ser una gran persona , i la vida llarga que ha tingut li ha estat recompensada amb la companyia de la seva família i amb la lucidesa fins els darrers dies .
Quatre ratlles a la xarxa , apart del record , es una manera de rendir-li el meu petit homenatge per tot el que va fer mentre va estar entre nosaltres i que moltes vegades ni tant sols ens n’adonem .


APROFITEM LA VIDA JA QUE TARD O D’HORA S’ACABA .

Ens prenen el pel

Desprès d’un parell de dies de rumiar-ho , doncs m’ha costat de pair-ho , tinc que parlar de tots aquets politics que a base de sortir per la televisió , diaris i quasi a la sopa ......ara ens volen donar confiança dient-nos que tenim les pensions assegurades per vint anys , ja es mala sort , que es just l’any que jo hauré de començar a cobrar , però no es això el que hem preocupa , el que es realment fort es que ens assegurin pensió per vint anys , una gent que no han sabut veure una crisis com la que tenim a sobre , ni tant sols amb sis mesos d’antelació , doncs el senyor Solves ens prometia un augment del percentatge sobre l’economia nacional bastant important , però al cap de tres mesos ja existia una lleugera desacceleració i la paraula crisis no es podia ni dir , en canvi ara estem en plena crisi amb les borses per sota terra i sense saber que passarà demà . Però ens saben dir que tenim assegurades les pensions ? . Perquè gracies a la immigració tindrem mes fonts d’ingressos a la seguretat social .Ara si que m’he perdut , doncs si puja l’atur ? com es que pugin els ingressos a la seguretat social ? . Potser ens amaguen alguna cosa tots aquets , potser posarem al atur als d’aquí que paguem tots els impostos i posarem a treballar als sense papers , tot tipus d’immigrants i asta legalitzarem la prostitució que com que mou mes de cinquanta milions d’euros cada dia farà pujar molt les quotes . Si a tot això i posem el que l’Estat ha concedit , però no ha pagat , com les ajudes a la gent gran amb dependència , que en molts casos les famílies ho cobren quant la persona ja ha mort , potser si que tindrem seguretat social per vint anys .
Jo crec que ens prenen el pel , doncs es molt fàcil de veure que els màxims ingressos de l’estat son els impostos sobre qualsevol moviment de compraventa , si la economia entre en recessió vol dir que ingressaran menys i les despeses en atur seran molt mes altes i han d’acabar tota l’obra pública que tenen començada que son molts de milions d’euros .
Estan jugant amb tots nosaltres , però no es fa res de res , a part de posar alguns extres en algun cotxe oficial , per poder veure les series de la tarda , per que les borses , suposo que se les saben de memòria .
El que realment hem consola es el fet de que els directius dels bancs no podran cobrar més de cinc-cents mil euros l’any . Pobres , ja podran pagar l’hipoteca amb només quaranta un mil sis-cents euros al mes ? .

ELLS SON QUI PARLEN DE CRISI ............ I NOSALTRES QUI LA PATIM

Jaque a la Reina

Intento explicar el que a mi m’ha costat anys d’entendre entre les relacions de parella , avui desprès de sentir un comentari entre dos operaris en una obra m’ha donat el impuls d’escriure allò que molta gent hauria de practicar i no fa , potser per mandra o per ignorància .
El tema es el que molts dels homes obliden que en una relació hi ha d’haver un mínim d’esforç en seduir constantment la parella i que no es pot passar del sofà , un cop acabada la pel·lícula , al llit , i que en passar la ma per l’esquena de la parella trobaran la passió esperada . Sovint el que es troben es un deixem estar o un ara no, es massa tard , em la conseqüent crispació que això comporta i que desprès de repetides vegades sempre acaba amb batalla campal.
Com que som presoners del amor , ens toca picar pedra cada dia , i no es tant difícil , tan sols hem de fer el que fèiem al principi de la relació , dedicació .
Amb el pas del temps nosaltres no canviem gaire , faríem el que fèiem quant començàvem a sortir.............arribar i moldre . Però elles amb el temps canvien , doncs els nens , la responsabilitat de la família , la seguretat econòmica que , val la pena remarcar que els hi preocupa més que a nosaltres fa que els ritmes i les costums siguin diferents .
Si volem encendre la passió que contínuament busquem , hem de canviar una mica els hàbits , hem de picar pedra , molta pedra . Tinc que reconèixer que durant un any la primera entrada cada dia de la meva agenda era “to prick stone” (picar pedra) per recordar-me de fer qualsevol cosa que ella s’adonés que hi pensava , no es tan difícil arribar a casa i preguntar com t’ha anat el dia , tant li fa si treballa a casa o en un alt càrrec , ella sabrà que ens importa el que fa , podem enviar un simple sms durant el dia per tal de que s’adoni que en aquell moment hem pensat en ella , si ens llevem mes aviat que ella li agradarà veure que l’hi hem preparat un suc de taronja , quant arribem o marxem a treballar no cal un petó amb la llengua fins a la campaneta i les mans refregant tot el seu cos , es mes adient una bona abraçada , acompanyat de un breu peto i un somriure , deixar una simple flor un dia qualsevol fa més que un ram de roses en un dia assenyalat , deixar el mal humor de la feina fora de la porta d’entrada també es molt recomanable i així es podria anar continuant amb una infinitat de petits detalls que ens acabarà agradant fer-ho i aniran molt be a la nostra relació .
Si la reina es troba en “jaque” farà que es mogui , i això es el que nosaltres busquem , que es mogui ...:) .
Si malgrat tot la reina no es mou , tindreu molts arguments per una discussió i sens dubte estareu am posició de “jaque mate “ lo qual dona la partida per acabada .A partir d’aquí només ens queda jugar un altre partida , si ens donen oportunitat , o canviar el taulell , les fitxes i com no la reina .


FEU MOURE LA REINA .......PER TENIR EL QUE DESITGEU I GAUDIU D’UNA LLARGA I DISTRETA PARTIDA .