-Què
mires tant fixament?
-A
tots aquests homes, a veure si algun fa per tu.
-No
tinguis pressa doncs, estic molt bé.
-No
diguis ximpleries que t’hem de casar.
-Per
què?
-Per
tenir un futur, una companyia, un home a casa. Ves quines bestieses de
preguntar.
-Au
va mama, si em fa més companyia l’ampolla aquesta de refresc, que qualsevol d’aquests.
A més no n’hi ha cap de guapo.
-Com
ho pots saber si ni tant sols els mires?
-Amb
una repassada quan he entrat n’he tingut prou. Per cert, una pregunta; si tots
porten barret, això és una casa de barrets?
-Com
vols que et casem si ets així de bleda? A veure, si això fos una casa de
barrets, que coi seria jo?
-La
puta mama, com vols que ho sàpiga jo?
-Filla,
no siguis barroera, pronuncia bé i posa totes les comes.
-Si
mama....... coma després de sàpiga.
Per els relats conjunts del més de Març
12 comentaris:
Pobreta, ara me la volen casar per força... ni cas, noieta, ni cas!
El que li hauria de dir la mare és allò de:
"Val més sola que mal acompanyada"
Sense comes.
La meva mare sempre ens deia" com a casa no estareu mai bé enlloc...Era molt moderna per l'època que li va tocar viure, mai ens havia incitat a casar-nos, com feien les altres mares!
Bon vespre , Joan.
Això de "per tenir companyia" em sona molt!
I si no en vol?.
Com sempre molt encertat!
Molt agut! Pobra noia, però noies com ella, amb resistència al que s'espera per ella. Potser encara no sabia que podia triar. Però segur que ho va descobrir.
Ais, les comes....
Ja fa bé, ja. La mare que es fiqui en els seus assumptes!
així m'agrada sobretot vigilem l'ortografia ...molt bon relat!!!!
Ha,ha,ha!
Tot aclarit!!!
Aquest jovent, posa títol a tothom...
Tan acertat com sempre. Et unic
Una abraçada.
Ja passa amb això de menjar-se les comes.
Qui coma passa, frase rasa empeny!
Muacs! :-)*
Publica un comentari a l'entrada