dilluns, 12 de març de 2018

Petites bestieses



Si del que es tracta és de viure el moment, sense pensar massa en les conseqüències i fer el que te ve de gust, dissabte ho vaig aconseguir.
Sense més, estàvem acabant de comprar al mercat de Girona i era prou aviat que ja havíem acabat. Què fem doncs? Anem a casa a posar-nos a fer qualsevol tasca o trenquem la rutina?
Tot trencat al moment, vàrem decidir d’anar a veure la famosa floració dels presseguers a Aitona, total eren set hores de cotxe entre anar i tornar, per fer unes quatre hores de visita allà. Doncs som-hi, vàrem dir.
L’experiència va ser molt bona, tot i no ensopegar el punt màxim de floració, si que hi havia molt de florit i la veritat és que fa patxoca. Després de menjar una cassola del tros, sota l’organització de la cooperativa del poble, vàrem assistir a una visita guiada de la mateixa, amb la sort de fer una visita vip per nosaltres dos, de la mà del director i l’exdirector del centre. Són d’aquelles visites que no et queda res per preguntar, va ser fantàstic.
Si necessiteu rematar una conquesta, apuntalar una relació, donar una sorpresa o tenir el plaer de fer una escapada, aquest proper cap de setmana es preveu que estigui al màxim d’esplendor. Perquè tot surti a la perfecció uns consells que poden anar bé:
Reserveu per dinar, doncs tot s’omple ràpid, nosaltres vàrem aprofitar el dinar que oferia la cooperativa i va anar bé.
Com que les visites guiades ja estan esgotades, passeu de llarg el poble d’Aitona en direcció a Serós i trobareu el trencant de l’ermita de St. Joan de Carratalà, des d’aquest punt alçat i que es pot accedir en cotxe, es veu una panoràmica molt gran. Un cop baixeu us podeu endinsar per algun camí i passejar entre presseguers coberts d’un mantell de flor rosa. 
Tenim un país meravellós i valen la pena aquestes petites bestieses, per contemplar-ho en directe.

11 comentaris:

M. Roser ha dit...

Ostres Xavier , quina casualitat, aquest dissabte la família també vam anar a Aitona a veure la natura de color de rosa, com tu dius li faltava una mica per veure la florida en el seu punt màxim, però tot i així, jo ho vaig trobar molt bonic. Nosaltres vam dinar a Serós i després també vam pujar a l'ermita, des d' on es veia una bonica vista. També hi havia alguna prunera de flors blanques, però a les pereres encara els faltava una mica més.
Al tornar ens va agafar un xàfec que gairebé no es veia la carretera.
Ves por on, també hagués estat casualitat que ens haguéssim trobat.
Bon vespre, Xavier.

Galionar ha dit...

Que bonic, Joan! I m'alegra veure com físicament ja ets capaç de poder fer una ruta com aquesta, amb la pallissa de les hores de cotxe. Molt bon senyal!
Nosaltres, aquest proper dissabte estem convidats a anar a Alcarràs, a veure també els camps florits. Encara no he gaudit mai d'aquest espectacle i em fa molta il·lusió. Esperem que el dia acompanyi...
Una abraçada!

Carme Rosanas ha dit...

Hi vaig anar ara fa dos anys... és preciós! Celebro que ho hagueu passat bé.

Joana ha dit...

M'has fet venir unes ganes impresionants d'anar-hi!
Prenc nota!

xavier pujol ha dit...

Fa anys que hi volem anar, i no ho hem aconseguit. Pel que veig resten pocs caps de setmana per veure-ho. Si enguany no hi podem anar, de l'any que ve no passa.
Quan hi anem seguirem els teus consells, de la cooperativa i l'ermita alçada.
Gràcies per les indicacions, Joan.

XeXu ha dit...

I tant que tenim un país meravellós, explorar-lo val molt la pena. I en terreny de gastronomia encara val més la pena, no es pot visitar poblets sense provar el menjar que hi fan!

kira permanyer ha dit...

em fa molt contenta que et sentis millor per fer una super excursió... i si a sobre es florida, millor ;-)

M. Roser ha dit...

Perdona Joan, erets tu amb qui ens havíem de trobar a Aitona he, he...Mecatxis quina ficada de pota, però també m'alegro que et trobis en forma per fer aquests viatges força cansats! Ahir va sortir pel temps de TV3, una foto d'Aitona de color de rosa.
Bon vespre Joan.

rits ha dit...

ooooh!!!!
Aviam si convenço el Sr.E! Encara que tenim un concert a Badalona el dissabte nit....

Aquests plans improvisats sempre surten bé!!!

Laura T. Marcel ha dit...

Efectivament, tenim un país meravellós! Racons esplendits, tradicions de tot tipus, bona cuina i com deia el foraster "MOLT BONA GENT!" (encara de tant en tant també et trobes algun capullo), això acompanyat d'una natura generosa que ens guarneix el paisatge fent-lo en cada moment un espectacle. No podem demanar més, només cal gaudir-lo! I els plans impovisats acaben de salpebrar sovint aquests moments màgics.

jomateixa ha dit...

Doncs si un altre dia tornes a passar per allà, a veure si em fas un toc, i ens saludem!!!
;)