dissabte, 3 de març de 2018

Happy end


Bé això de final feliç, potser no és ben bé, però fa que molta gent entri a la pàgina.....
El cas és que en certa manera si que és un final feliç, dons després de 320 dies un torna a tenir l’alta del metge. Torno a contribuir a les arques del estat.
Mai més serà tot igual, sempre quedaran coses que no tens altre opció que aprendre a conviure-hi, com una petita coixesa i dolors que no sé si mai arribaran a desaparèixer del tot. Però torno a la feina, amb ganes i conscient de les limitacions, amb pèrdua de flexibilitat i força.
I estic content després de tot, perquè segons primers informes aquest moment no arribaria mai i el meu camí passava per buscar altres feines, no ha estat així i ho celebro. 
No puc queixar-me, doncs en posició horitzontal no tinc mancances, més que les de la pròpia edat, i per exemple, assentat a taula menjant calçots i aixecant el porró tampoc se’m nota res, o sigui que endavant i a per totes, que no ha estat res.

18 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Enhorabona, Joan!
Finalment, de totes les circumstàncues desafortunades, sempre hem d'acabar reconeixent una part de sort. Ha anat millor que les previsions, doncs apa, ens toca alegrar-nos. I celebrar també que en algunes posicions, segueixis estant en plena forma estirat i assegut, Doncs no està malament! Una abraçada de celebració!

M. Roser ha dit...

Me n'alegro molt Joan que ja estiguis bé, ara que agafat-ho amb calma al començament, no tinguéssim un disgust...I això de les "seqüeles" sol ser inevitable després d'un tràngol com el que vas passar, però a partir d'ara vigila que, val més prevenir que curar!
Petonets, Joan.

Pere ha dit...

Aquest "final feliç" és una bona notícia.
Me n'alegro molt que tinguis l'alta i puguis tornar a la feina.
Una abraçada Joan.

Mireia ha dit...

Que bé que ja estiguis prou b´w per tenir l'alta i molt millor que les previsions.

xavier pujol ha dit...

Si has fet aquesta millora, de ben segur que ho seguiràs fent, i que amb el temps desapareguin aquests dolors que et molesten.
I que el final feliç sigui total.

Joana ha dit...

Molt bé! Felicitats Joan!!
Jo et segueixo trobant molt maco, menjant calçots... :)
Endavant!

McAbeu ha dit...

És una bona notícia. El cop va ser fort i, pel que va poder ser, les seqüeles semblen força limitades. Me n'alegro de veritat. Enhorabona!

Laura T. Marcel ha dit...

Me n'alegro de la teva millora. L'optimisme té molta força i a tu d'això no te'n falta i ben segur que ha ajudat a reconduir la situació de la millor manera. I com que res passa sense deixar empremta alguna cosa et poc quedar però baja, pecata minuta. Pren-te la reentré amb calma. Pel demés, tot va fetén!!!!

Elfreelang ha dit...

felicitats Joan ara tot anirà a millor !!!! llarga recuperació ....amb final feliç com dius ( és al·lusió a altres anomenats finals feliços?)
enhorabona i fes bondat!

XeXu ha dit...

Quina bona notícia! Me n'alegro per tu, segur que amb una mica d'exercici i feina específica els dolors i les dificultats aniran encara a millor, però sembla que dintre del que cap te n'has acabat sortint prou bé, pel que podia ser. Ara bé, el que importa és que puguis fer una calçotada en condicions, això que no ens ho treguin!

Galionar ha dit...

Me n'alegro de debò, Joan! Has estat molt fort, molt valent, has mostrat una voluntat de ferro i possiblement has comptat amb un equip de primera a l'hospital! És una gran notícia que retornis al treball.
Vinga, ànims i endavant!

Anna ha dit...

Enhorbona Joan! Al final tot arriba :)

Anònim ha dit...

Veig que no es fàcil acabar amb tu, prec nota

kira permanyer ha dit...

no saps quan me'n alegro Joan. L'actitud en que encarem les coses ens fa forts i millors. M'encanta la teva visió de la realitat, l'acceptació de les limitacions però respectant-les, no tenint-lis por... Anims! petó encara que fort no, no sigui que et faci mal... jajajaaj

Ada ha dit...

Quina alegria Joan! Ànims que ja veruàs que aquests dolors acabaran desapareguent o t'hauràs acostumat tant que ja no els sentiràs... i si beguent del porró i menjant calçots no se't nota, això vol dir que pots fer de tot!

Gerònima ha dit...

Ostres!! que bé!! m'alegro molt que ja puguis tornar a la feina que t'agrada! i jo també penso que els dolors aniran a menys, ja veuràs! una abraçada!

rits ha dit...

Una gran notícia!!!!!
Recordo el dia que vaig llegir que havies tingut l'accident. Com si fos ahir, i ara, ja està. Segur que has fet grans esforços i superació. Me n'alegro moltíssim i em fa molt feliç, de debò, tinc un gran somriure que fa encarar el dia molt millor!!

Ferran Porta ha dit...

Un happy end com una casa de pagès; això sí que és un final feliç de debò! Ho celebro molt. A gaudir-ho tot plegat com mai fins ara!!