És i serà el nostre punt de trobada, han passat cinquanta
anys i poques coses han canviat, cada any ens trobem al recer d’aquestes pedres
on em vares robar el primer petó, mentre el pendent de la pedra recolzava la meva esquena, sentint el pes del
teu apassionat cos.
Si tant sols unes arrugues de més, marquen els nostres
cossos, però tenim el mateix amor de sempre i les nostres parelles mai han sabut res, deixem que només sigui el pas
del temps qui marqui el ritme i faci els canvis.
Participació als RC d'estiu de la Carme. Serveixi tant mateix el present per felicitar-li el sant.
12 comentaris:
Li varen robar el primer petó.
Quina condemna més dolça per al lladre: cinquanta anys... menys un dia!
Molt maco! Em recorda aquella peli de l'Alan Alda, "Next year, same time", te la recomano si no l'has vista!
Same time, next year
Waw, molt bé, Joan!
Que ràpid has trobat l'idea. Una molt bona idea.
Ami no m'ha vingut la inspiració encara.
bon relat ! ostres quin cap que tinc ...m'havia oblidat del tot del sant de la Carme
Un lloc secret, darrere d'un camell que tapa de les indiscrecions ... romàntic, com a mi m'agrada? Gràcies, Joan!.
Una història bonica és per a mi un molt bon regal... un dels millors regals!
Si aquest camell parlés...
T'ha quedat molt romàntic avui ;)
Aquestes roques són fantàstiques per amagar-se i robar petons...La cabra i el camell deuen tenir gelos...
Bon vespre, Joan.
Com sempre molt encertat!
El primer... sempre especial..
No és que m'agradi que siguin infidels, però una història tan antiga mereix continuar fins la fi dels dies.
Publica un comentari a l'entrada