diumenge, 16 de juliol de 2017

Allà al camell



És i serà el nostre punt de trobada, han passat cinquanta anys i poques coses han canviat, cada any ens trobem al recer d’aquestes pedres on em vares robar el primer petó, mentre el pendent de la pedra recolzava la meva esquena, sentint el pes del teu apassionat cos.
Si tant sols unes arrugues de més, marquen els nostres cossos, però tenim el mateix amor de sempre i les nostres parelles mai  han sabut res, deixem que només sigui el pas del temps qui marqui el ritme i faci els canvis. 

Participació als RC d'estiu de la Carme. Serveixi tant mateix el present per felicitar-li el sant.

11 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Li varen robar el primer petó.
Quina condemna més dolça per al lladre: cinquanta anys... menys un dia!

Gemma Sara ha dit...

Molt maco! Em recorda aquella peli de l'Alan Alda, "Next year, same time", te la recomano si no l'has vista!

Gemma Sara ha dit...

Same time, next year

El que em passa pel cap ha dit...

Waw, molt bé, Joan!
Que ràpid has trobat l'idea. Una molt bona idea.
Ami no m'ha vingut la inspiració encara.

Elfreelang ha dit...

bon relat ! ostres quin cap que tinc ...m'havia oblidat del tot del sant de la Carme

Carme Rosanas ha dit...

Un lloc secret, darrere d'un camell que tapa de les indiscrecions ... romàntic, com a mi m'agrada? Gràcies, Joan!.

Carme Rosanas ha dit...

Una història bonica és per a mi un molt bon regal... un dels millors regals!

McAbeu ha dit...

Si aquest camell parlés...

jomateixa ha dit...

T'ha quedat molt romàntic avui ;)

M. Roser ha dit...

Aquestes roques són fantàstiques per amagar-se i robar petons...La cabra i el camell deuen tenir gelos...
Bon vespre, Joan.

Joana ha dit...

Com sempre molt encertat!
El primer... sempre especial..