dimarts, 13 de desembre del 2016

Ella sempre estava a punt

Era només tocar-la i  es posava calenta amb un moment, era forta i tenia sempre aquell suau aroma que t’atreia i ho haguessis acabat fent a totes hores, però no podem abusar, massa sovint tampoc és bo.
Ja fa un parell d’anys que va donar l’avís de que estava cansada però amb uns retocs meus es va tornar a posar a cent.
Arriba un moment que no es pot continuar i s’ha de donar per acabada la convivència. Això comporta deixar de tocar-la i acostumar-te a estar sense ella, encara que n’hi ha d’altres que et faran el servei, mai serà el mateix. Divuit anys són molts anys.
Reconec que m’ha costat, només era una màquina de fer cafè, però aquell moment de deixar-la a la deixalleria m’ha fet pensar amb tot el que hem viscut aquests anys. Sé que això no tornarà a passar, ara les coses no són fetes per durar tant, no tens temps ni agafar-los-hi afecte que ja els has de canviar. 
Sembla mentida que a vegades tinguem un sentiment tant fort per una cosa material.


14 comentaris:

Joana ha dit...

Aquelles intensitats que deixen bon gust a la boca...
Tu sempre li dones el "toc" oportú!

xavier pujol ha dit...

Un sabor intens que sempre agrada.
Com el del cafè.

Sergi ha dit...

Ens acostumem molt a les nostres coses, i tant. Perquè són les nostres. I canviar costa. Com dius, qualsevol màquina que et compris ara, no et durarà tant. Però bé, aviat t'hauràs acostumat a la novetat.

jomateixa ha dit...

:DD
Segur que no n'hi haurà cap altra que et duri tant.
Ara tot té data de caducitat perquè hagis de consumir més sovint!!

Carme Rosanas ha dit...

He, he, he... ara ja no duren tant... però també fan un cafè molt bo, que és el què compta...

sa lluna ha dit...

Tindrà unes altres corbes, més...sofisticada, però aviat li prendràs la mida, estic segura. ;)

Ja no fan res com abans...
ah sí, les aferradetes!!

Ferran Porta ha dit...

L'important és poder fer un bon balanç, al final de la cursa. Ha donat bon cafè? Doncs fita assolida!

Alfonso Robles Motos ha dit...

Però nosaltres estem una mica com la cafetera, cada vegada ho hem de prendre més descafeïnat. Sort que crec que a nosaltres no ens tiren als contenidors

Anònim ha dit...

Es que 18 anys són molts anys, ja sigui una persona o un objecte. Crec que cap objecte de la meva vida ha durat tants anys

kira permanyer ha dit...

Si les coses materials parlessin, segur que sabrien molt més de nosaltres que alguns humans que ens envolten. A més, una cafetera es una gran confident...

Anims per superar el dol. ;-)

Consol ha dit...

Tots som fets de matèria, de pols d'estels, però sembla que aquesta pols s'està deteriorant a marxes forçades. O no?

Pakiba ha dit...

Bé jo crec que ya ha fet el seu servei, ja tocaba renovarla,jajaaaa.
Així que ja saben el que el Reis et portarán.

Bon Nadal.


Elfreelang ha dit...

vaja em creia que parlaves d'una altra cosa.....ja veuràs com t'hi acabaràs acostumant

cantireta ha dit...

:-)

Alguns blocaires també som per recordar... "La deixalleria" no és un lloc on serveixen un cafè memorable?

Muacs!!