dimecres, 7 de desembre de 2016

La llibertat té un preu

Els anys han  marcat el seu rostre de tristesa, les penúries infligides per el seu home han estat molt llargues. Saber-se per fi alliberada del maltractament psicològic, moltes discussions i més d’una visita a l’hospital fingint caigudes, robatoris i fins i tot intents de suïcidi, per amagar la cruel realitat de la violència que havia d’aguantar molt sovint i sense saber com sortir-ne, la fa sentir amb ganes de viure.
Avui la Júlia assisteix al funeral del seu torturador, no deixa de pensar que ha estat molt a prop de ser ella mateixa qui reposés dins la caixa en diverses ocasions. Veient el públic assistent, es repeteix en veu baixa, que si aquest fos el cas, no hi hauria ni la meitat de gent  en el sepeli i que serien molt poques les llàgrimes que es vessarien.  La seva captivitat havia fet minvar molt la popularitat i coneixença entre els habitants del barri, la por havia tallat totes les oportunitats de ser una persona sociable.
Plora desconsoladament, les llàgrimes regalimen per sota les negres ulleres, li fa molt de mal  els més de 3000 € que ha de pagar per aquest enterrament, i  que malament està dir, tant de temps esperat. Sap que ara pot començar a viure, té pensaments immediats de futur que li afloren com una allau, mentre van endreçant el difunt. 
Amb el cap cot, recorda el conjunt de blonda vermell que s’ha comprat expressament per l’enterrament, com a últim acte de protesta i punt inicial d’alliberament . Ha de fer un esforç per controlar un somriure que surt de molt endins,  només faltaria ara que per un descuit tant ridícul algú comencés a lligar caps. Seria de molt mal explicar,  com un home tant experimentat,  ha caigut fàcilment del balcó d’un sisè pis,  en l’acte simple i senzill de canviar una bombeta.

En resposta a la 90 crida de Vullescriure.cat

14 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Xxxsssttt! Farem veure que no sabem res... sembla ser que s'ho tenia ben guanyat, el cabronàs!

Joana ha dit...

Llàstima que no canviés abans aquesta bombeta....

Consol ha dit...

Els homes més experimentats qualsevol dia tenen un descuit. Ella va per bon camí i ara pot vendre la casa i anar de lloguer, ben lluny d'aquest poble tan fàcil d'enlluernar.

xavier pujol ha dit...

Un aplaudiment Joan. Per a tu i per la dona que s'ha alliberat.

jomateixa ha dit...

:O
T'estàs tornant negrot!! :D

Glo.Bos.blog ha dit...

Com diu la Joana, ja ha trigat prou a fondre la bombeta!

Elfreelang ha dit...

molt bon relat Joan....llastima del cost de l'enterrament ...visca la dona alliberada!

Oliva ha dit...

BEN FET NENA¡¡¡.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Mai és tard si la dita és bona. Des de ja no canviaré cap bombeta, no sigui que, amb l'edat, caigui també.

XeXu ha dit...

Massa poc em sembla encara. Ha tingut una mort massa ràpida i sense rebre ni una mínima part del patiment que va ocasionar.

Ada ha dit...

Bravo!!! un relat molt valent, m'encanta!! I a més a més amb final feliç... encara que normalment, els acabaments reals no són tan feliços... així deuria de ser sempre! Quin descans, i quina vida més trista aguantar un maltractament en secret.
Volem més relats com aquests! Puc fer un enllaç al teu relat des del meu blog? (que per cert, està dormit de fa un temps, hehe), és que m'ha agradat molt.
Saludets!

joan gasull ha dit...

Pots compartir tant com vulguis.....Ada

sa lluna ha dit...

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2012/01/donam-el-teu-silenci.html

Gairebé sempre aquesta bombeta no hi és per a totes.
Pot haver-hi altres maneres d'alliberar-se, però sempre queda el record...ben gravat.
Un final just? El sofriment no té ni color.
Tot i així, ens has deixat un somriure.

Aferradetes.

Pakiba ha dit...

Joan un relat molt i molt bó, llástima que gairabé mai acaba tan bé.
Salud i bon Nadal