dijous, 3 de novembre de 2016

Posar fil a l'agulla

Em Dionís sabia que els treballs al camp no eren per ell, tenia més ganes d’estar entre la noblesa que entre camps pedregosos de feines pagades de plat d’escudella amb més aigua que tall.
Amb bon tarannà, bona planta i poc més de vint anys, començà la seva aventura per pobles i ciutats de la comarca.
Tant sols un cavall i un petit carro amb quatre teles i un parell de vestits provinents de llocs poc ortodoxes, en feia prou per fer-se passar per un sastre al servei de les joves burgeses.
Es presentava  elegant  a les cases poderoses,  amb fastuositat convincent i un preu molt ajustat. La il·lusió de la troballa amagava prejudicis, les joves s’oferien en roba interior a la presa de mesures. Ell amb hàbils mans recorria lentament braços i cames al temps que cantava números amb admiració, fent ruboritzar a  clientes. Sovint,  per no dir sempre, havia de repetir mesures de pit, tensant i afluixant la cinta per assegurar una bona presa, i mai no descuidava de tornar a mesurar des del terra fins on la  cama fa pont.  No era d’estranyar que més d’una vegada la cosa acabés en una trobada prohibida per l’època.
S’acomiadava dels llocs amb un petit avançament, per comprar teles i la promesa, de que en trenta dies tornava amb el vestit.
Va córrer tant la veu que passat un temps i lluny dels seus primers contractes, va ser cridat a Palau. Ja es fregava les mans pensant en repassar  princeses i demanant una bon avançament.
Entrà i fou rebut per tota una colla de jovenetes ansioses, semblava,  de mesures. Però la veritat va ser, que la virreina el  fer  passar a la seva cambra, on l’esperava sense roba i els seus més de seixanta anys.  La seva professionalitat  esdevingué sobtadament i amb un tres i no res tingué enllestida la feina.
Però la senyora , ansiosa de més mesures, li recità tot el que sabia d’ell i la seva farsa, però li oferia dues opcions: Et treus la roba i em prens mesures sempre que necessiti un vestit de pell jove o la meva guàrdia et va passejant per tots els pobles que has anat visitant. 
El pobre Dionís està des de fa dos mesos atrapat a palau, encara no ha arribat a sastre, tot i que l’enfilar l’agulla esdevé una tasca diària. 

Participació al web de vull escriure corresponent a la crida setmanal

10 comentaris:

Gemma Sara ha dit...

Caram, quin fervor, segur que està estupenda la senyora, a gaudir!!

Joana ha dit...

Tasta la seva medicina!
La virreina deu tenir la pell ben suau... :)

xavier pujol ha dit...

El caçador va ser caçat. El pardal engabiat.

jomateixa ha dit...

Aixxx... ja ho veia venir que no acabaria bé... :DD

artur ha dit...

... i fila que filaràs !! , pobret i merescut !!

JP Merch ha dit...

Sorpresas te da la vida...

JP Merch ha dit...

Sorpresas te da la vida...

Elfreelang ha dit...

molt bon relat en el teu estil entenedor !

Consol ha dit...

Ja passa, ja, comences un feina amb il·lusió fins que un bon dia la perds. En la vida no tot és flors i violes.

Glo.Bos.blog ha dit...

Doncs hi ha dones de seixanta anys que estan estupendes. I els gigolós estan per tenir-les contentes.