dimecres, 16 de novembre de 2016

Amb una mà


Dies de fred com avui, són dels que més greu et sap, no poder comptar amb  les dues mans per aguantar el pes del propi cos, ja exhaust, lluitant contra la gravetat.

Aportació del mes de novembre a Relats Conjunts.

16 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Ha d'aguantar una estoneta més...

Carme Rosanas ha dit...

Dies de fred com avui, amb una mà i en pilota picada... pobre... però va aguantant!

Consol ha dit...

Saps posar-te en el lloc dels altres. Es veu que no és la primera vegada que ha d'estar a la fresca. Pobre!

Joana ha dit...

Jo m'agafaria, ves, les boles al vent no pateixen!

XeXu ha dit...

Està bé que algú es preocupi dels problemes logístics de la situació que veiem...

Elfreelang ha dit...

no és pot dir tant amb tant poc! no m'has deixat pas gelada

JP Merch ha dit...

Hi ha gent que no pot deixar de tocar-se els ous, ni tan sols en els moments més crítics.

Alfonso Robles Motos ha dit...

I per què no s'ajuda amb l'altra mà? Què fa? Vols dir que amb tant fred es veurà alguna cosa.

rits ha dit...

hihihi, com l'Alfonso, anava a dir que el fred ho amaga tot.

McAbeu ha dit...

Hi ha esports de risc que quan fa fred costen més de practicar. ;-D

Gerònima ha dit...

Ai pobre!!! però s'ha de dir que el tio està en forma, ja ja ja! perquè sinó aviat inventarà un nou plat: ous estrellats amb guarniment. :)

La imatge em recorda un acudit que em van explicar fa poc, l'he buscat aquests dies per poder-lo explicar aquí (sóc dolentíssima explicant acudits). Espero que no t'importi perquè és bastant llarg, però va com anell al dit per aquest blog i per aquesta ocasió.
3 homes moren un dia i pugen al cel els tres junts. Sant Pere preocupat els hi explica:
-Em sap greu, però ara mateix el cel està completament "full", només hi ha lloc per a un, però si voleu podem fer una cosa, m'expliqueu com heu mort i el que tingui la història més al·lucinant podrà passar.
Tots hi estan d'acord i es posen a explicar:
-Mireu, des de fa molt temps jo sospitava que la meva dona m'era infidel i un dia vaig decidir sortir del "curru" dos hores abans per trobar-la in fraganti. Vaig arribar a casa i me la vaig trobar sobre la catifa despullada, ella em va dir que estava fent gimnàstica però vaig sentir uns copets al vidre del balcó i vaig agafar un bat de beisbol, li vaig començar a donar cops als dits al molt c..bró però no queia, vaig agafar la nevera i se'm va enrrotllar al peu i ja no recordo res més.
-Ostres! ostres! - diu Sant Pere.
Continua el segon:
-Era diumenge, jo estava netejant els vidres de la meva balconada però em vaig distreure i vaig caure al pis de sota, vaig picar al vidre demanant ajuda però va sortir un boig amb un bat de béisbol picant-me les mans i després em va tirar una nevera a sobre. I ja no recordo res més.
-Ja! ja! ja! joder! joder! - diu Sant Pere.
Continua el tercer:
-Jo estava fent l'amor amb la meva amant a casa seva i de cop sentim que arriba el seu marit i el primer lloc que vaig trobar per amagar-me va ser la nevera. I ja no recordo res més.


:) :) :) Espero que t'hagi agradat!

Peix ha dit...

Molt bo! Ànims i que pugui aguantar una estona més :)

(Coneixia l'acudit de la Gerònima, igualment m'ha tornat a fer riure)

artur ha dit...

Es tenia de haver guardat un mitjó ! hehehe
I molt bó, també l'acudit de la Gerònima !!!
Bon diumenge !

Glo.Bos.blog ha dit...

Que s'agafi amb les dues mans. Que no li faci vergonya, ja se sap amb el fred tot s'encongeix.

Rafel ha dit...

Quan baixi la finestra de guillotina ja entrarà en calor.

montse ha dit...

<<<<<<<<<<diu el Molina que aquesta nit hi ha perilli de gelades.