dimarts, 31 de maig del 2016

Escollir sense dir res


Davant la inequívoca insinuació de la cambrera, donant-l’hi a escollir entre pit o cuixa i fent palesa la seva elecció clavant-t’hi la mirada, obtingué de la seva acompanyant de taula tot el pollastre, un bon pollastre. 

17 comentaris:

Pere ha dit...

Molt bo ... quin pollastre!

Bona nit Joan.

Joana ha dit...

Estem molt sensibles :)

jomateixa ha dit...

Em sembla que no és el primer microrelat on surt el pollastre. Es nota que és un plat que et va...
:D

Consol ha dit...

Ell era una pobre víctima de la situació. És que les dones són tan geloses...en canvi els homes només les poden arribar a matar per gelos.

sa lluna ha dit...

Encara en va sortir ben parat. :)

Aferradetes!

sargantana ha dit...

esta vist que el pollastre era el plat del dia !

kira permanyer ha dit...

jajaajaj guerra entre dones... però i si ets vegetarià? ;-)

Consol ha dit...

Ell, innocent, com sempre. Les geloses són elles, les dones.

Sergi ha dit...

És que la gent no sap estar pel que s'ha d'estar...

xavier pujol ha dit...

I perquè la cambrera no va tenir temps de dir, que d'acompanyament hi havia patata al caliu...

Anònim ha dit...

Però va triar pit o cuixa?

Gemma Sara ha dit...

M'ha semblat llegir "fent palesa la seva..." :)

Carme Rosanas ha dit...

Estem tots plegats com una cabra... He, he, he.
Si no li agradaven els pollastres no haver-ne demanat, diria jo (o provocat, vaja!)

M. Roser ha dit...

I és que no es pot ser tan ambiciós, n'hi ha que no en tenen mai prou (de pollastre)...
Joan cent per cent!
Petonets.

Alfonso Robles Motos ha dit...

I em sembla que el pollastre anava amb plomes i tot. Joan està vist els homes som uns pobres màrtirs, jejjjeje

Glo.Bos.blog ha dit...

D'un pollastre en menja més d'un/una. Poden compartir-lo.

Elfreelang ha dit...

carai .....i era un bon pollastre?