Enmig d’aquell camp de
roselles ens havíem rebolcat a gust, no hi havia part del nostre cos sense
explorar, era tant bo potser, perquè era
tant prohibit i furtiu.
Desprès de l’últim èxtasis,
em vaig girar mirant al cel i, amb tot
el cor mentre li feia un petó l’hi vaig dir:
-Mira Hortènsia, cel
rogent.
-Ostres doncs, pluja o
vent. Recullo i me’n vaig cap a casa, que amb aquest temps el meu home torna
abans d’hora amb el remat i no tinc el formatge fet.
-No serà per falta de
remenar......
Proposta a Relats Conjunts del mes de Maig.
15 comentaris:
hehehe de vegades més val callar!
El temps, en aquest cas, va fotre el moment.
No n'hi ha dues sense tres. PER MOLTS ANYS! ;)
Aferradetes.
De vegades cal silenci! :)
Sí, és millor el silenci.
Ja es veu que és una experta formatgera...
Per això als cartells de toros posen allò de "habrá corrida con permiso de la autoridad y si el tiempo no lo impide".
Corre a fer el formatge. Vigila de no dur cap rosella enganxada als cabells i demà porta'm un tros de mató.
Compte! que el formatge necessita temps.
Per molts anys, Joan!!!
He, he, he, molt divertida la teva participació... A vegades val més no dir res... Perquè fas venir idees que no vénen de gust.
He, he...Que vigilin amb les al·lèrgies que això de rebolcar-se a l'herba, de vegades juga males passades!!!
Bona nit, Joan.
Segur que li va sortir un formatge fantàstic, ja que mentre el remenava s'anava acordant de tot el que havia remenat a la tarda
Una tarda ben aprofitada. Segur que si segueix remenant amb la mateixa afició el formatge serà excel·lent.
uixxx... ja no tindrà temps.
És que, encara que ens diguin el contrari, la vida al camp porta molt d'estrès. Sempre pendents del temps (l'atmosfèric i el que tarden els marits a tornar amb el ramat) ;-)
ja cal que s'afanyi sinó vol que plogui sobre mullat
molt observadora, sembla la pastoreta del temps.
Publica un comentari a l'entrada