dilluns, 9 de maig de 2016

Aquella línia tant fina

Si, aquella tant fina que hi ha entre la vida laboral i pròpia, aquella que si no es porta bé, causa aquella mena de caos mental que no deixa que ni un segon de la teva vida sigui teu. T’impedeix gaudir dels moments que et pertanyen, que de per si ja són pocs, per convertir-los en un allargament de la jornada laboral. 
L’excés de responsabilitat i ganes de fer tot el que pots és la causa principal per contraure la malaltia. 
No patiu, hi ha vacuna, infal·lible diria jo.....Mireu només uns instants, cada dia, els progressos de qui ens governa,  que són molts si comptem els que manen, els que ho voldrien i els que ho intenten, però que malauradament tots cobren del que nosaltres generem, vivint constantment en aquella línia tant fina, entre els dos nostres principals mons.  

11 comentaris:

sargantana ha dit...

...es la vida del funanbulista !!

petons de sargantana

xavier pujol ha dit...

Aquesta vacuna hi ha dies que fa de mal empassar...

jomateixa ha dit...

És difícil controlar-la aquesta línia.

Pons ha dit...

Per sort mai he tingut massa problema en abstraurem de la meva feina quan surto per la porta de l’oficina, a veure si continuo així.

M. Roser ha dit...

Per a mi la meva feina laboral, també formava part dels moments que em pertanyien...Es donaven la mà!
Bona tarda, Joan.

Joana ha dit...

T'entenc tant bé...
La vaig creuar sovint, ara, ja no pot tornar a passar.

Carme Rosanas ha dit...

La línia, per a mi és tan fina que a vegades ni la veig... Encara que em posi les ulleres...

Carme Rosanas ha dit...

Però com la Maria Roser, jo també diria que els moments de la meva feina em pertanyen tant com els altres.

XeXu ha dit...

Vaig aprendre a desconnectar de la feina quan poso un peu fora de l'empresa. El problema és que no desconnecto mai d'altres temes, com per exemple la política. I no és afany de manar, sinó més aviat de responsabilitat.

sa lluna ha dit...

En aquests moments puc gaudir de tot el temps del meu espai, però t'entenc perquè ho he viscut...i tot i que encara la meva vida depen del món laboral, he aprés que no cal arribar a traspassar la línia, no val la pena.

Aferradetes de bona nit!

cantireta ha dit...

Una línia, d'alè finíssim, entre les vocals de la feina i les que broden aquesta eina de poeta que també esmussa la línia, de funambulista, de donar matèria al que sóc.

I mentre, sospirar. I mentre, bordar a les taques d'oli que s'expandeixen sobre el cotó dels dies.

Bes, salero :-)*****