dilluns, 2 de maig de 2016

La carrera

Just havia acabat la carrera, just havia començat un màster, es preveia un jove amb una projecció de futur envejable. Cinc anys d’esprémer el cervell per acabar amb nota de dues xifres al mateix temps que feia equilibris amb feines mal pagades per arribar a pagar tot el que demanen. 
Ara tot comença de zero, zero feina, zero diners, però la llarga carrera d’econòmiques ha servit de molt. Té més clar que ningú que no signarà cap deute, viurà amb el que pugui obtenir sense endeutar-se. Sempre serà millor això que fer tractes amb senyors que sembla que et facin un favor a canvi de xuclar-te la sang, tota la vida.

11 comentaris:

Joana ha dit...

Fotut, molt fotut.
Cada dia en conec un cas nou.
Quin futur mare meva....

xavier pujol ha dit...

Li caldrà molta paciència...

Carme Rosanas ha dit...

Que complicat que està tot...

Consol ha dit...

Zero deutes, aquest noi promet.

Pere ha dit...

Malauradament la majoria ha d'entrar en el "sistema", l'engranatge de la vida actual, i cal tractar amb aquests homes de corbata que sempre tenen la paella pel mànec.
És qüestió de prudència, fer numeros, no estirar més el braç que la màniga i ... tenir sort.

Bona tarda Joan.

sa lluna ha dit...

Li aplaudeixo, fora deutes amb aquests vampirs!!

Aferradetes, Joan.

M. Roser ha dit...

Espero que li vagi bé i realment la carrera li sigui útil per sobreviure en aquest món tan complicat que ens ha tocat...
Bon vespre, Joan.

kira permanyer ha dit...

hauriem de tractar l'economia ja des de l'ESO. Perquè pagar-te una carrera només per detectar que el mon està ple de taurons sense escrupols potser és massa... La cultura no està de més. Que et prenguin el pel si.

Pakiba ha dit...

La cultura mai està de més i segur que sempre trovará alguna cosa més que si no la té.


Salud

Glo.Bos.blog ha dit...

Doncs si pot anar vivint sense endeutar-se ja pot ben dir que la carrera ha estat profitosa, encara que no la pugui exercir.

XeXu ha dit...

És millor no endeutar-se, en la mesura del possible... però el sistema és aquest, i els pobres rarament tenim prou diners per fer, ja no allò que volem, sinó allò que necessitem, sense haver de demanar uns quants diners per avançat...